La comunitat educativa, contra el pla pilot lingüístic: "Vera tracta el català com una llengua estrangera"

PalmaEl projecte lingüístic que el conseller d'Educació, Antoni Vera, ha presentat aquest dijous al Parlament ja ha generat reaccions de recel entre les entitats culturals i educatives de les Balears. A partir del curs 2024-2025, els centres adherits voluntàriament al pla pilot hauran d'oferir en català i castellà les assignatures de Matemàtiques i Coneixement del Medi al segon i tercer cicle de Primària. En el cas de Secundària, on el pla pilot començarà a aplicar-se a partir del curs 2025-2026, les famílies podran triar la llengua vehicular a les assignatures de Matemàtiques i de Geografia i Història i, després, a una d'àmbit científic: o Biologia i Geologia, o Física i Química o Tecnologia. En tots els casos, Vera s'ha compromès que es respectarà el Decret de mínims.

Davant l'explicació de Vera, l'OCB ha considerat que el "pla pilot de segregació lingüística només persegueix arraconar al mínim la presència de la llengua catalana als centres educatius de les Illes Balears". Sobre la intervenció de Vera a la Comissió d'Educació, ha dit que el conseller "no ha aclarit cap dels interrogants que es planteja tota la comunitat educativa en relació amb la implantació d'aquest pla, però, sobretot, ha traslladat als centres i a les famílies la resolució dels conflictes que generarà la implantació d'aquest pla". Segons l'OCB, "es descarrega la responsabilitat d'execució del pla en els centres educatius, es posen els equips directius a la diana dels pares i es dinamita la convivència de les comunitats educatives. Es tracta de la demolició unilateral del consens entorn del model lingüístic educatiu dels darrers 25 anys".

L'únic candidat a la presidència de l'OCB, Antoni Llabrés, ha qualificat de "greu irresponsabilitat" impulsar mesures que redueixin la presència del català a l'escola, "sense tenir garantit que l'estudiant acabarà l'escolarització obligatòria havent adquirit un domini ple i suficient de la llengua, que és un dels objectius que persegueix la normativa educativa vigent a les Balears". "L'OCB fa una crida als equips directius i als claustres a rebutjar el pla Vera. Tindran tot el suport de l'OCB", ha afegit.

Per la seva banda, la presidenta de l'Associació de directors d'Infantil i Primària de Mallorca, Joana Maria Mas, diu que les "decisions pedagògiques s'han de prendre dins els centres amb criteris pedagògics i els projectes educatius s'han de basar en les necessitats detectades dins les aules". "Cada centre té una realitat i cadascun en funció de la seva autonomia té obligació d'engegar projectes per donar resposta a les seves necessitats. No hi ha cap conflicte lingüístic a les aules, aquesta manca de drets que es posa com excusa, no es manifesta a la realitat, perquè la majoria de les famílies estan contentes amb els centres, perquè veuen que no s'amenaça la seva cultura ni la seva llengua ni es perd, sinó que s'intenta enriquir-los amb una llengua més. Aquest percentatge que diuen que hi ha de famílies que es queixen, són una minoria. I després quan s'analitza, es veu que no és una realitat conflictiva, perquè els docents dels centres on passa diuen que les situacions no van més enllà".

El Moviment per l'escola en català considera que el pla pilot "provocarà una confrontació entre els centres de les Illes Balears" i, per aquest motiu, demana "als docents un exercici de solidaritat". "Les entitats que l'integren pretenen fer entendre als professionals de l'educació i també als alumnes, a les seves famílies i a la resta de la societat que l'aplicació de la mesura educativa és inviable a qualsevol centre. Per tant, cal treballar de forma solidària entre tots els agents de la comunitat educativa perquè cap centre educatiu de les Illes Balears hagi de segregar alumnes per raó de llengua", ha dit el Moviment en un comunicat.

Explicacions "lamentables"

Catalina Bibiloni, en nom de la Xarxa Educativa per la Llengua -que agrupa desenes d'entitas socials, educatives i culturals-, ha apuntat que "Vera ha vingut aquí a reconèixer que llevarà terreny al català i segregarà l'alumnat". "Sempre hem defensat que la Llei d'educació de les Illes Balears prohibeix separar els alumnes per raó de llengua", ha dit. Així mateix, ha fet referència al suport de Vera en el Decret de llengües estrangeres per justificar la tria d'idioma: "El conseller tracta el català com una llengua estrangera i transgredeix la Llei d'educació de les Illes Balears, la Llei de normalització i el Decret de mínims", ha dit la representant de la Xarxa.

Des del teixit sindical, UOB ha qualificat les explicacions del conseller de "lamentables, rònegues i reaccionàries". "És lamentable veure com un representant dels ciutadans balears defensa un sistema d'apartheid lingüístic ideològicament orquestrat per un partit d'extrema dreta. Són rònegues unes explicacions que no detallen com s'adaptaran les infraestructures, plantilles i recursos per a l'execució d'aquest ignominiós pla d'extermini lingüístic. És reaccionari que, davant una llengua que està en perill d'extinció, el conseller es dediqui a atacar-la amb experiments grotescos. Per si no n'hi hagués prou, aquest deliri pútrid ha costat als contribuents 20 milions d'euros per un únic trimestre escolar", ha dit el sindicat.

Per la seva banda, Tino Davia, d'UGT, ha considerat que la intervenció del conseller "no garanteix que no es produeixi segregació als centres docents de les Illes Balears". "La patata calenta torna a estar damunt la teulada de les escoles. A UGT ens demanam què passarà en aquells centres que decideixin no aplicar el pla pilot, però tinguin dos o tres pares que exigeixin que els seus fills siguin atesos en castellà". Així mateix, creu que, abans de presentar el pla, Vera l'hauria d'haver traslladat a la Mesa Sectorial.

"Evitar confrontacions lingüístiques"

El president d'Anpe, Víctor Villatoro, també insisteix en que qualsevol normativa relacionada amb la qüestió lingüística ha de passar pel filtre sindical. "Ja vàrem advertir que aquest tipus de mesures té difícil aplicació a l'escola pública per la falta de recursos humans i d'espais físics en els centres educatius". ANPE ha considerar essencial "evitar confrontacions lingüístiques innecessàries" i insta el Govern a continuar treballant per "resoldre les dificultats educatives. "Estem segurs que redundarà en una millor qualitat de l'ensenyament per als nostres alumnes".

L'STEI, per la seva banda, ha dit que la compareixença del conseller Vera "no va aportar res de nou, a part de cedir a les demandes de Vox i a voler posar en marxa un pla pilot que trenca la convivència en els centres educatius, la normalització progressiva del català en l'ensenyament de les Illes i carrega els equips docents amb una responsabilitat que no els pertoca. L'STEI Intersindical "lluitarà en tots els espais en què té representació contra aquest desgavell organitzatiu i antipedagògic, així com vigilarà el desplegament normatiu del pla pilot als àmbits de negociació pertinent". CCOO ha apuntat que Vera "en cap moment va parlar que la llengua catalana és una llengua minoritzada i, per tant, és d'obligat compliment que les administracions posin tot els mitjans per tal que els ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears puguin parlar i entendre per igual ambdues llengües. Fet que no es dona i amb el seu pla no es donarà". "És necessari deixar d'utilitzar l'educació i la llengua com a estratègia política per destruir els subtils fils que sostenen la pau social d'aquesta comunitat", ha dit el sindicat.