DIA INTERNACIONAL DE LA DONA EN LA CIÈNCIA

“La competència per continuar liderant projectes és brutal”

Alícia Sintes, la investigadora que més mira al cel de les Balears, afirma que el projecte de les ones gravitacionals es troba en un moment “excepcional”

La investigadora més important de les ones gravitacionals de la col·laboració científica LIGOa Espanya, la menorquina Alícia Sintes, confessa que es troba “en un moment excepcional” després del reconeixement rebut pel seu grup per formar part, des de l’inici, de la detecció d’aquestes ones, els investigadors principals de les quals varen rebre el premi Nobel de física l’octubre passat.
Alícia Magdalena Sintes és professora titular de la Universitat de les Illes Balears de l’àrea de Física Teòrica idoctora en Física per la UIB. Ha fet estades postdoctorals com a becària Marie Curie i com a investigadora sènior a l’Institut Max Planck für Gravitationsphysic d’Alemanya, i altres de més curtes a Portugal,Canadà, el Regne Unit, Alemanya, Aústria i Itàlia.

Sintes ha estat assessora científica de l’Agència Espacial Europea com a membre del ESA’s Fundamental Physics Advisory Group i com a membre del Fundamental Physics Roadmap Advisory Team. Ha publicat estudis en centenars de revistes de prestigi científic i ha participat en nombrosos congressos internacionals. Té una llarga trajectòria de participació en grans col·laboracions internacionals com LIGO, GEO, etc. principals detectors d’ones gravitacionals, el camp de l’astronomia que centra la seva investigació. També està involucrada en la missió espacial eLISA i en el disseny de futurs detectors com l’Einstein Telescope.
Coincidint amb la celebració del Dia internacional de la dona i la nina en la ciència, confirma que “és evident que hi ha algun problema quan veim que un 50% de les persones que comencen a estudiar una carrera científica són dones i, després, n’hi ha tan poques que arriben als llocs de lideratge”.

El panorama de l’equitat de gènere en el món de la recerca “va millorant, no té res a veure amb el de fa 20 o 30 anys, però tenim un problema si les inquietuds i les actituds són les mateixes però després elles gairebé no arriben a ocupar llocs de responsabilitat”. Es refereix a l’anomenat ‘sostre de vidre’, que impedeix que les dones arribin a assolir alts càrrecs en el món de la investigació i la ciència.

“Quan ets jove no veus aquesta discriminació, però sí quan vols progressar. Allà comencen els problemes”. A la dona se li assumeixen, d’entrada, càrregues familiars”.

Per combatre aquesta discriminació, “moltes dones s’han acostat als homes en la manera de comportar-se”. “Adquireixen un paper més masculí”, afirma.
“Em vaig quedar embarassada als 39 anys perquè abans hauria destruït la meva carrera científica”, confessa.

Alícia Sintes encara es qüestiona per què a la dona jove li encarreguen tasques de secretaria, de suport, i a l’home el promocionen més. Reflexiona uns segons i contesta:“Quan aspires a llocs d’alt nivell, necessites el padrí jove que t’ha donat suport, una persona d’influència que tingui pedigrí. Així és més fàcil”.

Un camí que serà llarg i dur

La investigadora lamenta que siguin les mateixes dones les que s’autolimiten, però insisteix que “no hem de donar un missatge negatiu. Hem d’animar les joves, dir-los que el camí serà llarg i dur... però que la situació està millorant a poc a poc”. “En els darrers anys, per exemple, s’han creat beques L’Oréal dirigides exclusivament a dones”.

A la pregunta de si ens haurem de situar a l’altre extrem de la balança per intentar trobar l’equilibri sentencia:“Idò sí!”. Amb tot, considera que a Espanya “no estam tan malament”. En alguns àmbits guanyen elles, tot i que quan veus que en llocs de lideratge i de direcció i en comitès de decisió ells són molts més... t’adones que s’ha de fer alguna cosa”.

Sovint, la discriminació arriba per part de les mateixes dones: “Mai no he vist que una altra dona et vingui a fer la vida més fàcil”.

Competir amb altres països

La Universitat de les Illes Balears “és una universitat mitjana” i la competència per continuar liderant projectes “és brutal”. “Competir entre nosaltres no és el mateix que competir amb centres de prestigi internacional. S’ha de fer molta més feina per tenir més visibilitat i reconeixement”.

Tot i això, celebra que la seva investigació és molt activa: “Els senyals de forats negres i d’estrelles de neutrons són els que s’han detectat aquí i a la UIB, i això ens ha donat protagonisme:se’ns ha donat més visibilitat i reconeixement”. Amb tot, li canvia el gest quan parla d’inversió en recerca a Espanya:“Aquí rebem 300.000 euros del govern estatal durant tres anys mentre que a Birmingham reben 5 milions per a la fundació de l’institut i per a personal. Les diferències salarials són també abismals. “Feim acrobàcies i màgia per competir amb aquests països”, assegura.

Torna a referir-se al problema de la discriminació entre homes i dones i explica que aquesta realitat neix més avall:“Falla el sistema educatiu quan a un estudiant de doctorat home li donen un tema interessant i a una estudiant dona li comanen un tema amb més detalls i que li farà invertir més temps. Idesprés tu vols competir?...”.

El salari “també serà un factor impressionant comparat amb la paga espanyola”. “Si has de viatjar podràs pagar algú que es quedi a casa teva i tingui cura dels teus infants, però a vegades, amb els salaris que hi ha aquí no pots sortir perquè tens moltes despeses”. Iel problema és que “si ets científica i t’atures és molt difícil tornar a agafar aquest ritme interior”. “Una no es pot aturar”. Assegura que ella no es pensa aturar. Riu i diu:“T’atures un any i has quedat enrere”.
S’apassiona parlant del projecte de les ones gravitacionals :“Fa més de 20 anys que estic en aquesta col·laboració amb LIGO i ara arribarà el més interessant”. “La competència, dins, és brutal però és molt interessant fer feina en un camp emergent que esclatarà perquè hi ha molta més gent interessada”.

“Ara es fan molts d’avenços:La gent potser no ho percep, però la recerca és molt necessària”. Especialment la investigació bàsica, perquè “tot reverteix en la societat” i fa que millori”. “Fa que les economies dels països que inverteixen en investigació millorin, i també millora la qualitat de vida dels ciutadans”. Tota l’energia gastada per fer una sèrie de descobriments “després reverteix en la societat”, assenyala.

Retre comptes a la societat

Parla del perfil dels que pertanyen al món de la ciència i afirma:“Als investigadors els agrada estar al seu despatx i que no els molestin, però s’adonen que han de retre comptes a la societat perquè també els polítics rebin aquesta pressió i continuïn donant suport a la recerca”. Amb tot, apunta que “per notar aquesta pressió social queda molta feina per fer”.

La formació té molt a veure amb l’evolució:A Espanya “està millorant de manera continuada. Hi ha molts estudiants que se’n van a l’estranger però tornen i ajuden a formar una nova generació”, assegura la científica menorquina.

Escoltar la simfonia de l’univers

Tornant a la seva investigació confia que, “amb aquestes ones, amb les quals podrem escoltar la simfonia de l’univers, puguem donar més respostes a preguntes del camp de l’astronomia, la cosmologia... que han estat sempre objecte de l’interès i la curiositat de l’home”.

“Com es formen els forats negres? Com es comporta la matèria en condicions extremes?Què va passar just després del Big Bang? Són qüestions que la teoria de les ones gravitacionals podrà respondre, i esper que a moltes d’aquestes preguntes hi pugui respondre la UIB”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF