Anand Mangnale: “L’energia que consumim té un preu que paga una altra gent”

PalmaLa Universitat de les Illes Balears va projectar aquest dijous el documental Global Grab: Mozambique's Coal and Jindal's extractive curse, una investigació sobre els impactes socials i ambientals de l’extracció de carbó a Moçambic per part del grup indi Jindal. La projecció s’emmarca en el programa Scholars at Risk i hi ha assitsit el periodista i director del film, Anand Mangnale, perseguit pel govern de l’Índia i acollit durant el darrer any per la UIB.

Després de la projecció es va dur a terme un col·loqui moderat pel professor de Geografia Ivan Murray, especialista en impactes territorials i turisme, que va aprofundir en les conseqüències globals dels models extractius i les connexions amb el consum energètic dels països occidentals. Per la seva banda, el professor de Dret Internacional de la UIB i organitzador de l’acte, Pau de Vílchez, va explicar que la iniciativa neix també com una manera d’acabar l’estada de Mangnale a Mallorca i de “donar a conèixer la seva figura i la seva feina”. El periodista indi finalitza la seva estada a Mallorca a final de maig després d’haver estat protegit per la universitat balear arran de la persecució política que pateix al seu país.

Mangnale fa anys que investiga grans corporacions índies i els seus vincles amb el poder polític. Abans d’endinsar-se en el periodisme d’investigació, havia participat en campanyes de drets humans, justícia social i suport a moviments pagesos, obrers i de minories a l’Índia. Aquest recorregut, assegura, ja l’havia convertit en una figura incòmoda per al govern indi, però la situació es va agreujar quan va començar a publicar investigacions sobre el Grup Adani, el conglomerat més gros i amb més connexions polítiques del país. “Sempre havia estat un objectiu, però la intensitat va augmentar quan vaig començar a investigar Adani”, relata. Segons explica, la proximitat entre el grup empresarial i el primer ministre indi, Narendra Modi, és evident des que Modi va arribar al poder el 2014 volant en un jet privat de la companyia.

La persecució política el va obligar a abandonar l’Índia. “És molt difícil, perquè tota la meva vida era allà: la família, els amics i el sentiment de familiaritat”, explica. Tot i això, assegura que el suport rebut a Mallorca li ha permès estabilitzar-se i continuar fent feina. “La UIB ha estat un lloc extraordinari per continuar fent investigacions crítiques”, afirma. Mangnale destaca especialment el suport institucional rebut des del primer moment i el paper del programa Scholars at Risk, que considera essencial per protegir investigadors i periodistes perseguits arreu del món.

El documental que ha presentat a Palma se centra en l’activitat extractiva del grup Jindal a Moçambic i en les conseqüències socials i ambientals de les mines de carbó al districte de Tete. Segons explica el periodista, la investigació va començar quan va decidir continuar analitzant l’activitat de corporacions índies fora del seu país. “Les empreses índies tenen un historial terrible de corrupció, apropiació de terres i destrucció ambiental”, sosté. A través de contactes de la seva etapa d’activisme, va entrar en contacte amb l’organització moçambiquesa Justice Ambiental i amb el mitjà Africa Uncensored, amb els quals va poder documentar sobre el terreny les pràctiques de la multinacional.

Mangnale descriu Moçambic com un exemple clar del que anomena 'colonialisme econòmic' o 'neocolonialisme'. Segons denuncia, antigues colònies com l’Índia, la Xina o el Brasil han adoptat avui els mateixos mecanismes extractius que abans practicaven les potències occidentals. “Els recursos s’extreuen per alimentar economies llunyanes mentre els territoris d’origen continuen enfonsats en la pobresa”, assenyala. El documental mostra com la mina de carbó de Jindal ha provocat la despossessió de terres, la contaminació de rius i conflictes amb comunitats locals, alhora que la riquesa generada no s’ha traduït en millores per a la població de la zona.

Per al periodista, aquesta situació respon a una combinació d’interessos corporatius i d'apatia institucional. “Parlam d’empreses multimilionàries que podrien operar amb més respecte envers la gent i el medi ambient, però simplement imposen els seus interessos, perquè saben que poden sortir-ne impunes”, lamenta. Durant el rodatge, assegura que el risc era constant i que la cautela amb què treballaven les organitzacions locals evidenciava el poder de la companyia a la regió.

Per la seva banda, el professor de Dret Internacional de la UIB i membre de l'organització de l'acte, Pau de Vílchez, considera que aquests casos també evidencien les limitacions actuals del dret internacional per protegir les comunitats afectades, tot i que defensa que hi ha avenços significatius. En aquest sentit, recorda la proposta d’incorporar l’ecocidi com un dels grans crims internacionals. “Implicaria que persones físiques o jurídiques responsables de danys ambientals extensos i greus poguessin ser perseguides penalment”, explica. Tot i que és una iniciativa impulsada des de fa dècades, assegura que “cada vegada agafa més força” i que alguns estats ja han començat a incorporar aquest tipus de delictes a les seves legislacions.

De Vílchez també reivindica avenços jurídics impensables fa només 25 anys, com el reconeixement de personalitat jurídica al Mar Menor, que permet actuar judicialment en defensa de l’ecosistema. “No podem renunciar a cap de les eines disponibles perquè cada vegada tindran més rellevància social i jurídica”, afirma.

La projecció també ha servit per reflexionar sobre la dependència energètica europea i les conseqüències globals del consum de combustibles fòssils. Murray i Mangnale han coincidit a assenyalar que territoris com les Illes Balears han sostingut durant dècades aquest model gràcies a la importació de carbó i recursos procedents del sud global. El periodista indi defensa que sovint el debat sobre els combustibles fòssils se centra únicament en la contaminació i el canvi climàtic, mentre queda invisibilitzat el cost humà de l’extracció. “L’energia que consumim té un preu que paga una altra gent, gairebé sempre persones que ja viuen en situacions precàries”, adverteix.

En aquest sentit, De Vílchez defensa que la transició energètica no pot limitar-se només a substituir combustibles fòssils per renovables, sinó que ha d’anar acompanyada d’una reducció del consum. “Hem d’avançar cap a una sobrietat energètica que permeti cobrir les necessitats imprescindibles i deixar de consumir allò que no necessitam”, conclou.

Mangnale reclama també una mirada més crítica envers les cadenes globals de subministrament i el paper de les grans corporacions. “Gran part dels sistemes econòmics estan dissenyats al voltant del benefici, i gran part d’aquest benefici prové de l’explotació”, afirma. Per això, considera imprescindible que la ciutadania es faci preguntes sobre l’origen dels recursos que consumeix i les condicions en què són extrets.

El comunicador indi acaba aquest mes la seva estada a la universitat, després d'haver-hi estat acollit en el marc del projecte Scholars at Risk, per consolidar iniciatives d’acollida i corredors humanitaris universitaris amb altres institucions acadèmiques, amb l’objectiu de protegir investigadors, periodistes i activistes perseguits als seus països.