El comitè d'empresa d'IB3 reivindica que lluitarà fins al final: "No volem ser funcionaris, volem justícia"

PalmaEl comitè d'empresa d'IB3 ha reivindicat que lluitarà fins al final pels seus drets i per resoldre el conflicte derivat de la internalització dels treballadors. "No volem ser funcionaris, volem justícia", han assenyalat aquest dijous en un escrit on fan diverses consideracions després de la vaga dels treballadors per reclamar que s'apliquin els acords signats amb la direcció de l'ens públic.

Segons han recordat, la majoria dels treballadors dels serveis informatius van estar subcontractats durant 18 anys, patint "tota mena d'abusos", com ara salaris "ínfims", hores extra sense cobrar, expedients de regulació d'ocupació (ERO) legals i il·legals i una inestabilitat laboral "incompatible amb el servei essencial informatiu".

El gener del 2022, l'anterior Govern va anunciar la internalització de la plantilla. Segons la seva opinió, no ho va fer "tant per convicció" sinó per la "certesa" que acabaria perdent els judicis pendents per cessió il·legal de treballadors. Continuant amb el relat dels fets, el comitè ha explicat que en aquell moment hi havia 160 denúncies de treballadors de diferents subcontractes que van ser retirades per la internalització.

La intenció inicial del Govern de Francina Armengol era integrar els treballadors com a personal indefinit no fix, però una sentència del Tribunal Suprem va determinar que qualsevol empleat amb un contracte indefinit abans d'un procés d'internalització ha de ser fix en produir-se la subrogació del servei.

Febrer del 2023

Així, el febrer del 2023 els treballadors van ser subrogats a IB3 com a personal laboral fix de l'ens, segons l'article 44 de l'Estatut dels Treballadors. Com a resultat, han indicat, les places ja no poden sortir a concurs. "Som treballadors del sector públic instrumental i exigim que se'ns apliquin les normes laborals d'aquest col·lectiu. Exactament, igual que ha passat amb altres processos d'internalització de treballadors a empreses públiques de les Balears, com el transport sanitari no urgent", reivindiquen.

Segons han exposat, un cop internalitzats, es va triar un nou comitè d'empresa i es va començar a negociar l'acord d'integració, seguint el nou full de ruta marcat pel Govern. Després del canvi d'Executiu i després d'un any més de negociacions, el desembre del 2024 es va signar un acord d'integració.

El conflicte sorgeix arran del rebuig d'aquest acord per part de la direcció general de Funció Pública del Govern, segons han criticat, tot i haver estat al corrent de la negociació “en tot moment”.

Bloqueig de l'acord

"Ara el bloqueig de l'acord impedeix que 350 treballadors vegin com les seves expectatives legítimes de millores laborals i salarials s'esvaeixen després de dos anys i mig d'espera", han lamentat, i han afegit que el sentiment d'"injustícia i menyspreu" han provocat que el seguiment de la vaga hagi estat massiu.

El comitè d'empresa ha defensat que va intentar negociar fins al darrer moment amb "l'esperança que el gruix de l'acord es pogués salvar" però que no els van donar "el més petit indici que això fos possible".

"Que ningú no s'equivoqui. La nostra lluita no és política. En tots aquests anys, hem protestat contra governs d'esquerres i de dretes, per defensar els drets dels treballadors i dignificar la nostra feina", han insistit.