Científics constaten el "declivi accelerat" de les praderies de posidònia

PalmaLes praderies de posidònia oceànica estan experimentant un "declivi accelerat". Així ho determina un estudi elaborat per l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC-CSIC-UIB), el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (de l'Aràbia Saudita). La investigació ha demostrat que l'escalfament prolongat degrada les praderies de posidònia oceànica fins i tot quan les temperatures es mantenen per sota dels límits letals.

L'estudi aprofita la intel·ligència artificial i les imatges de satèl·lit d'alta resolució per vincular, per primera vegada, l'exposició tèrmica crònica amb la pèrdua de cobertura i el desassemblatge estructural. Fins ara, la majoria dels estudis quantitatius avaluaven l'impacte del canvi climàtic d'acord amb la superació de llindars de temperatura, però aquest estudi demostra que l'estrès tèrmic crònic i acumulat pot “deteriorar i fragmentar” els prats de posidònia, fins i tot quan els termòmetres es mantenen per sota dels límits crítics de supervivència.

La posidònia és l'espècie de fanerògama marina endèmica que constitueix la columna vertebral dels ecosistemes costaners de la Mediterrània.

Nou índex

Per capturar els efectes subtils però potencialment destructius de les condicions prolongades i fluctuants que no arribin a superar els llindars crítics, l'equip de recerca ha introduït un índex nou i amb base fisiològica anomenat Stress Degree Days (SDD). A diferència dels enfocaments tradicionals basats en llindars que se centren exclusivament en pics discrets de calor, aquest marc conceptual comptabilitza explícitament com l'estrès tèrmic afecta l'organisme al llarg del temps sota condicions de camp dinàmiques, ha explicat l'investigador del CEAB-CSIC Àlex Giménez-Romero.

Mitjançant l'anàlisi de les dades històriques de la temperatura diària de la superfície del mar entre el 2000 i el 2020 amb funcions de taxa de mortalitat derivades experimentalment, els científics varen quantificar l'exposició tèrmica acumulada a tota la conca mediterrània durant les darreres dues dècades. Després de cartografiar més de 30 imatges de satèl·lit a diverses regions de la Mediterrània, els científics varen determinar la cobertura de la posidònia i els índexs de fragmentació. Els resultats revelaren que les zones d'alt estrès tèrmic acumulat, concentrades al llarg de les costes sud i est de la conca, n'exhibeixen una reducció.