El cas Barraquer acaba amb una multa de 3.000 euros: "Desnonaren una dona amb menors i els violents érem nosaltres"

PalmaDesenes de persones s’han concentrat aquest dimarts davant els jutjats de la via d'Alemanya de Palma per mostrar el seu suport a les persones encausades per intentar aturar el desnonament d’una família amb menors l'any 2022. El procediment judicial, conegut com a cas Barraquer, s’ha resolt amb un acord de conformitat que ha evitat el judici i que fixa multes per un total de 3.000 euros per un delicte de resistència a l’autoritat.

La mobilització ha estat convocada pel Sindicat de l'Habitatge de Palma (SHP), que durant la concentració ha desplegat una pancarta amb el lema 'La repressió només ens farà més forts' i han cridat consignes com “ni gent sense casa, ni cases sense gent”.

El portaveu del sindicat, Miquel Durán, ha explicat que els fets es remunten a un desnonament produït el 2022, en què una persona va ser detinguda i vuit més varen ser encausades per presumptes delictes d’atemptat contra l’autoritat i lesions a agents de la Policia Local de Palma. Inicialment, la Fiscalia els sol·licitava penes que superaven els deu anys de presó i uns 15.000 euros de multa en conjunt.

Finalment, aquest dimarts les parts han arribat a un acord que rebaixa la qualificació dels fets a un delicte de resistència a l’autoritat. Segons Durán, s’ha acceptat davant el que consideraven una “pena desmesurada” i un procés penal “aberrant”. “Consideram que la resistència no hauria de ser delicte, i menys encara quan es tracta d’evitar que una família en una situació vulnerable quedi al carrer”, ha remarcat.

Neguen les agressions i denuncien violència policial

Els activistes encausats consideren que els càrrecs inicials eren del tot “incongruents”. En aquest sentit, rebutgen haver comès delictes d’atemptat contra l’autoritat i lesions, i neguen haver agredit cap agent. "Desnonaren una dona amb menors al càrrec seu i resulta que els violents érem nosaltres", ha denunciat.

Segons han explicat a l'ARA Balears, el contacte físic es va produir quan els policies “varen començar a treure violentament els assistents de la porta”, que –afirmen– exercien el seu dret a la protesta amb resistència passiva. “No hi va haver cap atac a la Policia; els que vàrem ser atacats i malmesos vàrem ser nosaltres”, sostenen. També qüestionen que no es produïssin detencions en el moment dels fets i que l’atestat policial es redactàs amb posterioritat.

Un desnonament amb menors i sense alternativa

Segons el col·lectiu, el cas s’origina en un desnonament que afectava una dona amb diversos menors a càrrec, germana d’una víctima de violència masclista. Era el tercer intent de desallotjament d’un habitatge propietat d’una entitat bancària. La família havia intentat accedir a un lloguer social a través de l’Oficina Antidesnonaments de Palma, però sense èxit ni alternativa habitacional. El dia del llançament, a principis de novembre del 2022, diversos activistes es varen concentrar davant el domicili per impedir-lo.

Durán ha assegurat que, en arribar la Policia Local, els agents –que superaven en nombre els activistes– els varen retirar de la porta agafant-los pel coll i amb torsions de dits, unes actuacions que considera “totalment innecessàries”. Els encausats coincideixen a assenyalar que l’ús de la força va ser desproporcionat i interpreten la intervenció com una acció repressiva per desincentivar la protesta. El desnonament es va allargar durant hores i la dona que es trobava dins l’habitatge va patir un atac d’ansietat, pel qual va haver de ser traslladada a un centre sanitari, mentre els menors quedaven a l’interior de la casa.

Segons el sindicat, la comissió judicial va advertir els infants que, en cas de desallotjament, serien separats en diferents centres, una actuació que qualifiquen de “tortura psicològica”. Finalment, els menors varen sortir del domicili després d’un operatiu que es va prolongar durant vuit hores. Els encausats consideren que aquest cas no és aïllat, sinó que reflecteix una problemàtica estructural de l’habitatge a Mallorca, i fan una crida a l’organització col·lectiva per fer-hi front.