Societat 15/05/2019

El cas d'assetjament laboral de la Universitat de les Illes Balears anirà a judici

Els acusats neguen rotundament els fets, mentre que totes les parts coincideixen en la inacció de la UIB

A. S.
2 min
La UIB és la sisena universitat més productiva de l'Estat. / ARA BALEARS

PalmaEl presumpte assetjament laboral de dos professors de Filosofia –un contractat doctor i un catedràtic– de la Universitat de les Illes Balears (UIB) a una companya ha arribat aquest dimecres al Jutjat Penal número 4 de Palma, on s'ha fet una vista preliminar amb la presència dels advocats de l'acusació particular i dels dos investigats, que han rebutjat arribar a cap acord. D'aquesta manera, el judici oral s'ha fixat per als dies 27 i 28 de juny.

A la vista hi ha assistit només un dels professors, que nega rotundament totes les acusacions. En allò que sí que coincideixen totes les parts, no obstant això, és la inacció del rectorat de la UIB, encapçalat per Llorenç Huguet, per posar remei al "clima insostenible" entre diversos docents de la Facultat de Filosofia i Lletres, com va acreditar una auditoria interna fa més de dos anys. Fonts de la defensa dels acusats asseguren que el rectorat va fer cas omís d'avisos, queixes formals i documents mèdics que també li feren arribar. Una afirmació avalada per altres professors. Mentrestant, l'acusació particular demana 9.000 euros de responsabilitat civil subsidiària per a la institució acadèmica, representada per Jeroni Reynés. La UIB ha mantingut sempre que ha fet tot allò que estava a les seves mans i no preveu adoptar cap mesura cautelar fins que un jutge no dicti sentència.

Telefonades i correus anònims enviats des de l'estranger

La Fiscalia demana un any de presó per a cadascun dels acusats per un delicte contra la integritat moral en l'àmbit laboral i un altre d'amenaces, mentre que l'acusació particular reclama dos anys. Consideren que els encausats són els autors intel·lectuals de l'assetjament que la professora va denunciar el 2017, després d'haver rebut durant mesos un seguit de correus electrònics i cridades telefòniques anònimes que feien referència a qüestions acadèmiques i personals. La docent va atribuir als acusats la voluntat d’assumir una assignatura que actualment imparteix.

L'advocat de l'acusació ha aportat al jutjat diverses proves de l'assetjament, entre les quals hi ha captures dels correus electrònics, el registre de les cridades telefòniques, la gravació d'un testimoni que assenyala un dels investigats i la declaració de diversos testimonis, molts dels quals són professors i alumnes de la UIB. Allò que haurà de determinar el tribunal al juny és l’autoria i la motivació dels missatges i telefonades, que la unitat de Delictes Tecnològics de la Policia Nacional no va aconseguir rastrejar perquè es varen utilitzar sistemes d’anonimat a la xarxa i servidors de l'estranger.

Per a la primera jornada del judici oral, el dia 27 de juny, han estat citats a declarar diversos professors i alumnes com a testimonis, proposats majoritàriament per l'acusació. L'endemà hauran de comparèixer davant el tribunal altres professors del departament, proposats per les defenses dels acusats.

stats