La UIB coneixia els casos d'assetjament que tenien lloc al Departament de Filosofia i no va fer res, segons un professor
Parla davant les càmeres d'IB3 i relata la poca reacció de la institució davant aquest abús laboral
PALMALa Universitat de les Illes Balears ja coneixia des de fa sis anys els casos d'assetjament que tenien lloc al Departament de Filosofia i no va fer res, segons explica un professor davant les càmeres d'IB3 sobre el cas d'abús laboral que va sofrir una companya.
El professor és Alexandre Miquel, qui, a més d'impartir classes a la UIB, és membre de la junta de Personal Docent i investigador de CCOO. És un dels testimonis en el presumpte cas d'assetjament laboral que està investigant el jutjat d'Instrucció número 1 de Palma contra dos professors de la UIB que presumptament assetjaven una companya. La fiscalia demana per a cadascun dels acusats dos anys de presó.
“La raó per la qual aquesta professora va haver d’acudir al jutjat és per l’absoluta inacció de la direcció de la Universitat, després que ella i altres professors enviassin sistemàticament documentació molt ben fonamentada sobre els casos d’assetjament i d’amenaça”, explica Miquel.
La situació va arrencar cap al 2014 i es va agreujar dos anys després. La víctima va denunciar els fets després d'haver rebut durant mesos de manera insistent telefonades anònimes al seu telèfon. Al mateix temps que es produïa aquest assetjament telefònic, alguns dels seus companys de departament varen començar a rebre correus electrònics anònims, en els quals s'acusava la víctima de diferents irregularitats i en què era desqualificada per qüestions personals. La situació de tensió que es va generar va fer que la víctima estigués diversos mesos de baixa.
Segons el professor Miquel, “el Pla d'igualtat no s’ha aplicat en cap moment i parlam d’una situació continuada… no de dos anys, com defensa el vicerector Llabrés, sinó almenys de sis”, afegeix.
La UIB, en canvi, ha sostingut que la institució no havia pogut actuar per manca d’informació. La institució assegura que una vegada rebi la notificació oficial de la resolució judicial podrà accedir a les diligències prèvies i prendre decisions sobre possibles mesures cautelars. Per tant, no serà fins al 4 de gener quan es pugui procedir a suspendre els professors acusats d'assetjament.
De tota manera, el professor es mostra davant les càmeres d'IB3 molt pessimista pel que fa a les mesures de protecció de la víctima, “la persona més castigada, la més feble i sobre la qual el rectorat no ha dit ni una paraula”, critica.
El jutjat ha dictat recentment l’obertura del judici oral, després d’una instrucció que recull el testimoni de professors, alumnes i altres treballadors de la universitat.
