Envelats als ports de Palma i Eivissa: la solució urgent de l'APB per als migrants que dormen a les estacions marítimes
L'Estat muntarà mòduls per atendre i alimentar els arribats, i pal·liar la situació d'abandonament que pateixen
PalmaL'Autoritat Portuària de les Balears (APB) ha instal·lat un envelat al port d'Eivissa –devora l'estació marítima de Botafoc– i n'està muntant un altre al port de Palma per atendre en millors condicions els migrants que arriben a les Balears en pastera, i que fins ara havien de dormir a les estacions marítimes mentre esperaven per embarcar cap a la Península. L'objectiu és que els migrants puguin descansar amb més intimitat i ser atesos sense haver de conviure amb els viatgers.
Les estacions marítimes de les Illes han esdevingut les darreres setmanes un escenari de precarietat i improvisació a causa de l'arribada de milers de persones en pastera –amb destinació a la Península–, que han hagut de dormir a les instal·lacions portuàries mentre esperen que surti el ferri. Espais concebuts com a punt de pas per a turistes i passatgers s'han fet servir com a refugi nocturn per a persones en situació de màxima vulnerabilitat, amb situacions d'incomoditat i de manca de dignitat en molts casos.
En el cas de Palma, el 21 de juliol es va autoritzar que els migrants poguessin passar la nit a l'Estació Marítima número 3 (EM3) del port gràcies a l'acord entre l'APB i la delegació del govern espanyol. Passatgers i entitats humanitàries han criticat aquesta solució, ja que es tracta d'un edifici amb uns usos concrets on és impossible atendre bé els migrants.
Per aquest motiu, l'APB aixeca un envelat al moll de Ponent de Palma, mentre que l'Estat aportarà uns mòduls on els migrants es podran netejar i rebre atenció en tots els aspectes. En el cas d'Eivissa, l'APB ha cedit un terreny per habilitar-hi dues infraestructures modulars d’uns 500 m² cadascuna, una gestionada per la Policia Nacional i l'altra pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. La Creu Roja també intervindrà en la gestió d'aquests espais, ja que té adjudicada per contracte l'atenció estatal als migrants. Tant en el cas d'Eivissa com el de Palma, els envelats acolliran a l'interior els mòduls que serviran per a l'atenció integral dels migrants.
A Formentera s’ha habilitat un espai dins l’edifici de la Casa del Mar per atendre migrants, una solució que ja s'ha fet servir en altres ocasions, mentre que l'APB planeja cedir un espai d’uns 200 m² per fer front a la crisi migratòria.
Es duplica l'arribada de persones
Les Balears s’han convertit en un dels principals punts d’entrada de la migració irregular que arriba a Europa. Entre gener i agost del 2025 hi han arribat prop de 4.800 persones en pastera, gairebé el doble que en tot el 2024. El ritme és tan intens que només en vint dies d’agost s’hi han comptabilitzat unes 1.500 persones, la majoria procedents d’Algèria, una de les rutes més actives actualment.
La crisi migratòria ha provocat una important confrontació política entre l'Estat i el Govern de Marga Prohens, que ha criticat la falta de suport per part de Madrid per fer front a la situació. L'Estat ha instal·lat aquestes infraestructures portuàries per assegurar que els migrants en trànsit cap a la Península tenen unes mínimes condicions, mentre que Prohens prepara un centre d’acollida d’emergència a l’antic quarter de Son Tous, destinat específicament a menors.
D'altra banda, la redistribució de menors migrants des de les Canàries ha alimentat la polèmica entre Prohens i Madrid. La presidenta ha anunciat que recorrerà als tribunals per evitar els trasllats d’infants migrants procedents de Canàries, i ha al·legat que el sistema d'acollida de les Illes no pot assumir més pressió. El Govern també reclama a l’Estat més recursos econòmics –els dos milions d’euros compromesos es consideren insuficients– i més coordinació a escala estatal i europea.
A més, Prohens ha sol·licitat la intervenció de Frontex per reforçar el control marítim i ha obert converses amb Brussel·les per aconseguir suport tècnic i financer. Paral·lelament, ha reunit els consells insulars per establir una estratègia comuna davant un fenomen que, segons les seves previsions, podria comportar l’arribada de fins a 12.000 migrants al llarg d’aquest any.
