La caravel·la portuguesa, una turista més

PalmaÉs oriünda de la zona tropical i sud-tropical de l’oceà Pacífic, Índic i Atlàntic, a mar oberta, però quan hi ha les precises condicions meteorològiques es pot deixar arrossegar pel corrent fins que entra a través de l’estret de Gibraltar dins la mar Mediterrània.

Aquesta setmana se n’han retirat un centenar de les platges de Formentera. La bona notícia és que tant el CSIC com el Govern balear sabien que vindrien; la dolenta és que també saben que aquest estiu n’hi haurà moltes més.

“Hem tingut un mes de març molt irregular”. Aquesta és l’explicació que dona l’experta del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Laura Prieto. Prieto és la persona a qui tothom assenyala quan es vol saber una mica més sobre la caravel·la portuguesa. Fa feina a Cadis, però està en contacte permanent amb el Govern balear, amb el qual treballa com a principal científica coordinadora del projecte ‘Grumers’ que fa el CSIC juntament amb SOCIB i el Govern. El nom complet és ‘Detector de meduses a la mar Mediterrània i la seva relació amb les condicions ambientals: cap al desenvolupament d’un sistema de predicció preoperacional’ i la seva principal tasca és prevenir-ne l’arribada. “Creuam les dades que tenim dels grumers amb el comportament de l’oceà i la meteorologia, i el resultat és molt fiable”, explica. Gràcies a aquesta feina, admet que sabien amb anterioritat que hi hauria caravel·les a Formentera.

Els factors

Prieto explica que perquè arribin fins a l’Arxipèlag s’han de produir dos factors. D’una banda, que l’l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO, en les sigles en anglès) sigui molt negativa -la NAO és el que més s’utilitza per conèixer la variabilitat del clima hivernal a l’Atlàntic Nord-. I de l’altra, que bufi vent de ponent molt fort i persistent.

I això és precisament el que ha passat enguany. “Aquests grumers es mouen amb el vent i els corrents, i així és com han arribat fins a la plataforma continental, quan la profunditat marina és superior als 200 metres”. Una vegada s’acosten a Europa, a l’estret de Gibraltar hi ha el corrent en superfície que entra a la Mediterrània, mentre que el que surt és el profund. Ara bé, “els grumers que entrin enguany no hi seran l’any que ve”, explica la investigadora. Laura Prieto assegura que les caravel·les portugueses no sobreviuen a la Mediterrània perquè és una mar massa càlida i salada, i no és el seu hàbitat natural. “No poden sobreviure aquí gaires anys”, afegeix. Però mentre no es moren arriben cada vegada més lluny i ara ja en podem trobar a Andalusia, el Marroc, el cap de Gata i les Balears. “A tot estirar arribaran a Malta”, apunta l’experta.

El fet que el mes de març hagi estat meteorològicament irregular provoca que el comportament d’aquests grumers en especial també hagi estat atípic. “Normalment comencen a arribar per gener i febrer, fins a març, però enguany són a les costes atlàntiques i encara n’arriben més”, assegura.

Allò cert és que el model de feina que usa el CSIC i el seu sistema d’observació funciona, no debades des del febrer estan en contacte amb el Govern balear per alertar que la probabilitat que arribarien a aigües de l’Arxipèlag era molt alta. “Podem preveure com es van estenent”, afegeix Prieto. Així, també se sap que els d’aquesta setmana no seran els darrers que veurem. “També n’han aparegut 200 a Granada, i a Cadis n’hi ha molts més”.

A les Pitiüses s’ha generat certa alarma, però no és la primera vegada que aquestes meduses ens visiten. El 2010 en localitzaren més de cent mil colònies a la Mediterrània en només dues setmanes. El fenomen era tan insòlit i massiu que Laura Prieto, D. Macías, A. Peliz i J. Ruiz signaren un article científic conjunt per a Scientific Reports a la revista Nature explicant-ne tots els detalls.