Camí de la Serra o dels Alous

Aquesta setmana us proposam una ruta per un dels camins de més anomenada dins Sóller -amb permís del Barranc!- i que millor panoràmica ofereix de la vall dels Tarongers, tot i que no és dels més transitats. Habitualment, només s'hi passegen els propietaris dels porxos que trobam per la ruta i els excursionistes "més atrevits". La dificultat rau sobretot en el fort desnivell de l'itinerari (1.100 m) i en el fet que en alguns trams el camí no és gaire clar i hem d'anar cercant les fites. Per això, en cas de boira, l'orientació es pot fer complicada, sobretot a la part alta del recorregut. La resta és un camí de ferradura molt interessant i d'una bellesa paisatgística formidable.

Itinerari

Com a punt de partida, allò més pràctic és arribar amb el cotxe fins a les portes del cementeri de Sóller, al final del carrer de Pau Noguera. Deixarem el fossar a la nostra dreta i continuarem a peu carrer amunt uns dos minuts. Allà on la pista asfaltada es desvia cap a l'esquerra, nosaltres continuarem tot recte (camí de Can Petra) i prendrem tot d'una un camí empedrat que trobarem just davant nostre i que neix ran del torrent que baixa dels comellars colossals, als peus de la serra d'Alfàbia.

Poc després, travessarem el camí asfaltat que duu fins a Les Tres Creus i continuarem muntanya amunt pel mateix camí empedrat que hem pres al principi i que se'ns despatxa aquí amb un tram prou costerut pel mig d'unes marjades dominades per l'olivar. Aviat començam a apreciar les belles vistes de les muntanyes que envolten la vall. Cap al nord-est, el Puig Major i la serra de Son Torrella dominen el paisatge solleric. Però més a prop del port, ben al nord, el puig de Bàlitx, a la dreta, i la muntanya de Muleta, a l'esquerra, emmarquen la visió marítima. El massís del Teix, a la nostra esquerra (nord-oest), tanca la visió panoràmica.

Continuarem pujant fins que davant d'una reixeta girarem a l'esquerra en sentit ascendent i passarem per una caseta en ruïnes, mentre deixam una altra barrera a la dreta. El camí continua enfilant-se perpendicular a la serra d'Alfàbia, alhora que la visió es torna més i més gran a mesura que guanyam altura. Una fita clara per saber si seguim el camí que toca és que a mitjan pujada (1h) passarem per devora un porxo, a l'entrada del qual trobam l'escut de Sóller policromat i esculpit sobre una roca. A partir d'aquí, el camí torna més estret i brut de vegetació. Creuarem dues parets mitgeres i seguirem atentament les fites.

Quan ja veim les antenes de la serra d'Alfàbia, assolirem un ample coll (a la dreta tenim "es Castellot"), on ens desviarem cap a l'esquerra; per un tirany no gaire clar, però perfectament fitat, arribarem a una barrereta i d'aquí, un caminet que trobarem a la nostra dreta ens conduirà en cinc minuts fins als replans on s'ubiquen les cases de la Serra (2h). La tornada la farem pel mateix camí.