Escriptores amb cambra pròpia

PalmaL'any 1985, l'escriptora manacorina Maria Antònia Oliver va publicar Estudi en Lila, la seva primera novel·la negra i policíaca. La protagonista del relat és Lònia Guiu, una jove detectiu que es mou en un món d'homes i es veu obligada a bregar amb els micromasclismes del dia a dia. El seu personatge és considerat un dels primers personatges de la ficció mallorquina tractats des d'una perspectiva de gènere.

A Estudi en Lila, Oliver parla de temes com l'avortament, la violació o la prostitució i ho fa embolcallant els temes socials amb l'aura de misteri pròpia de la novel·la negra.

Maria Antònia Oliver, que va rebre l'any 2016 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, s'ha declarat feminista en nombroses ocasions i, tot i que fa anys que no publica, la seva aportació a la ficció mallorquina roman intacta.

Altres escriptores mallorquines que no han tingut cap tipus de recança a l'hora de considerar-se feministes són les poetes Antonina Canyelles, Antònia Vicens, Glòria Julià, Maria Antònia Massanet i, més recentment, la guardonada Carme Riera, que en la seva darrera intervenció en els premis Ramon Llull va declarar que "les feministes no volem el poder, volem l'autoritat, per fer créixer les persones amb dignitat i cultura democràtica".

Les primeres periodistes

El 5 de febrer del 1979 va fer-se a Palma la primera manifestació contra la violència masclista. En només un any tres dones havien estat assassinades per les seves parelles. Associacions com ara el col·lectiu Pelvis, Dones Independents o el Grup per l'Alliberament de la Dona varen sortir al carrer per denunciar la violació i l'assassinat de Cornelia Magdalena Arends, Marion Anderson Marshall i Kristine Kajvik.

Les periodistes Joana Maria de Roque, Gina Garcies i Elena Checavaren escriure sobre aquesta primera manifestació a Mallorca i varen introduir el concepte de violència masclista als mitjans de comunicació.

Feminisme i política

La lluita feminista, el moviment associatiu i la reivindicació política han anat sovint de la mà. Sobretot, dels corrents polítics d'esquerres, que han qüestionat l'statu quo.

Pel que fa a la vaga del 8 de març, nombrosos col·lectius s'han sumat a la vaga convocada a escala nacional. Podem i Esquerra Unida han anunciat que hi donaran suport i també els sindicats CGT, USO, CNT, CCOO i UGT.

Les declaracions per part de la portaveu de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, desmarcant-se de la vaga varen ser polèmiques i varen tenir un gran ressò a les xarxes. La líder de la formació taronja va argumentar que no s'hi adheria perquè considerava que també era una vaga anticapitalista i que el seu partit no defensava aquesta ideologia.

El 'boom' del feminisme

Al llarg dels darrers dos anys, el feminisme s'ha popularitzat i ha arribat a sectors tan hermètics com la indústria cinematogràfica de Hollywood, amb el cas Weinstein o el moviment #MeToo, que encoratja les dones que han sofert abusos a denunciar-ho.

Segons Empar Bosch, la popularització del moviment feminista pot servir per encoratjar moltes dones a deixar d'avergonyir-se per dir que són feministes.

Parafrasejant declaracions de la metgessa Jimena Jiménez, Bosch assenyala que "el moviment feminista no té partit". I és que la periodista considera que el feminisme ha de ser un moviment social i cultural, que ha d'incloure reivindicacions polítiques però sense la necessitat de prendre forma de partit.

"Perquè es produeixin els canvis socials també és necessari que hi hagi uns canvis polítics, però aquests arriben sempre a través de la demanda social".

En aquest sentit, Bosch considera que l'únic camí efectiu i viable per aconseguir aquests objectius és el que neix de la unió de les dones i la conscienciació ciutadana.