Societat 12/02/2021

La calculadora que et prepara per al naixement prematur d'un fill

La Vall d'Hebron crea una eina que prediu el risc de complicacions en fetus amb retard de creixement

4 min
L'Odei Extearte, mare d'un nen diagnosticat amb retard de creixement, parla amb els obstetres Mendoza i Farràs de l'Hospital de la Vall Hebron.

BarcelonaFins a la setmana 20 de gestació tots els fetus evolucionen més o menys igual, i com a mínim han de pesar 300 grams, però n'hi ha alguns que al segon trimestre ja no poden créixer més. La placenta, el seu únic recurs vital, se’ls ha fet petita i acaben patint el que s’anomena retard de creixement. Tot i que intenten adaptar-se a aquest medi advers, arriba un punt que no poden créixer prou per estar saludables. Necessiten néixer abans de temps, malgrat els riscos i les seqüeles que comporta la prematuritat per a la salut dels nadons, així com per a les seves famílies, que viuen una duríssima experiència en veure’ls ingressats a l'UCI.

“Al segon trimestre, el meu fill tenia un pes més baix del que li tocava per les setmanes de gestació. La placenta no li permetia créixer i jo abans del diagnòstic no sabia ni que això podia passar”, explica Odei Extearte, mare d’un nadó que va patir retard de creixement intrauterí. Ara l'Hospital de la Vall d'Hebron ha desenvolupat un algoritme que calcula el risc de complicacions d’aquests fetus amb problemes de creixement a partir de diversos paràmetres clau de la gestant i del fetus. La calculadora és capaç de predir amb molt poc marge d’error el percentatge de risc que l’embaràs es compliqui i acabi en un part prematur i, fins i tot, d’anticipar quina setmana passarà.

El mecanisme és molt senzill. Els especialistes omplen un formulari digital amb unes quantes variables: el pes del fetus, el temps de gestació, les possibles alteracions observades a l’ecografia, l’estat de la placenta i les característiques de la gestant, és a dir, l'edat, el pes corporal, si té malalties de base o si és el primer embaràs o han passat deu anys des del primer. A partir d'aquests indicadors la calculadora prediu quin és el risc que l'embaràs es compliqui i el nadó neixi abans de les 34 o les 37 setmanes. “També ens diu si hi ha sospita que durant el part el nadó no suportarà bé les contraccions i caldrà una cesària, o si la sang no li arribarà bé i haurà d’ingressar a l'UCI”, concreta l’especialista en diagnòstic ecogràfic de la Vall d’Hebron, Alba Farràs.

Per a molts futurs pares i mares el pes és la informació més important i clara per saber si el seu nadó creix sa i fort. Confien tant en la referència dels grams que fins i tot descarreguen aplis que s’atreveixen a comparar la mida del fetus amb la d’un aliment per a cada setmana de gestació: a la 13 diuen que el seu nadó hauria de pesar com una llimona; a la 20, que s'assemblarà més a una carxofa i a la 39 a una síndria. Però no tots els embarassos evolucionen de la mateixa manera i, per descomptat, no tots arriben a terme a la setmana 40. Amb una eina com aquesta calculadora, les famílies poden rebre informació personalitzada i individual, ajudant-los a entendre i preparar-se per a aquesta situació que no és gens fàcil. 

Xifres objectives de risc

“Amb les ecografies, un obstetre sap si el fetus evoluciona a una velocitat adequada o no, però és molt complicat explicar a cada mare quin és el seu risc concret a tenir un part prematur”, explica el responsable de la Unitat d'Insuficiència Placentària de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Manel Mendoza. L’obstetre destaca que depenent de l’experiència de cada especialista es pot donar una aproximació sobre la data de naixement o les seqüeles que poden tenir els fetus, però que l’única manera de fer seguiment és fent ecografies freqüents i repetides per valorar la progressió del fetus.

Amb la calculadora, en canvi, es posa a disposició de les famílies el màxim d’informació possible des d’un primer moment perquè entenguin el diagnòstic i les futures complicacions que poden viure quan el nadó neixi. “Aquesta informació no influeix en el seguiment de l’embaràs ni en el moment de decidir la provocació del part, però és un assessorament personalitzat que els ajuda a sentir menys angoixa i a implicar-se molt més en les recomanacions que els fem”, explica Mendoza.

L’obstetre comenta que davant el diagnòstic de retard de creixement el primer que senten les mares és "incertesa" i la calculadora els pot proporcionar unes xifres "objectives" del risc. “A mi em va dir que tenia un 64% de possibilitats que el meu fill naixés entre les 34 i les 37 setmanes i ho va encertar totalment”, relata Extearte. El seu nadó va néixer a l’agost, concretament a la setmana 37, i pesava 2 quilos i 150 grams. “Tècnicament no va ser prematur, però va estar al límit”, recorda.

Gestionar la incertesa

El retard de creixement fetal es dona en un 3% dels embarassos i pot comportar un naixement prematur, greus complicacions o fins i tot la mort fetal abans, durant o després del part. “Jo aleshores ni sabia que això passava, no n'hi ha prou informació i et penses que els embarassos solen anar bé, sense gaires complicacions llevat d’alguns casos”, admet l'Odei.

Aquesta dona de 37 anys assegura que saber els percentatges de risc la va ajudar a entendre que el seu fill naixeria abans i que probablement comportaria algunes complicacions. "Vaig entendre que tindria un postpart a l'UCI i amb això em vaig poder preparar psicològicament que no tindria un final d’embaràs considerat normal”.

Per a Extearte, saber que el seu fill hauria de néixer abans de temps la va ajudar a planificar, fer les consultes necessàries a Mendoza, el seu obstetre, per resoldre dubtes i prendre decisions. Per exemple, va agafar la baixa laboral primerencament per evitar situacions d’estrès i vigilar molt els moviments que podrien impactar en el fetus. “Gestionar la incertesa és difícil i si et poden donar unes claus més precises et permeten preparar-te millor. Evidentment, la realitat després mai és com te l'havies imaginat, però almenys prens més consciència de què pots fer i que no. Realment, crec que em va ajudar”, afirma.

Tal com estava previst, el seu fill es va haver d’estar a l'UCI divuit dies. A més, va patir una caiguda transitòria del sucre i fins que no va estar del tot regulat no els van deixar anar cap a casa. “Emocionalment és dur, i més quan ja saps per avançat que hauràs d’anar a l'UCI, però crec que s’ha de tenir tota la informació possible. Com més millor, sobretot per descartar que el teu fill no creix per altres qüestions genètiques”, apunta. I el mateix opinen els investigadors de la Vall d’Hebron, que han publicat la calculadora a internet perquè sigui a l'abast d'altres hospitals que la vulguin utilitza.

stats