Un botó del pànic i jornades de fins a 15 hores: la precarietat dels treballadors dels serveis socials

PalmaTreballar en el món dels serveis socials és una qüestió vocacional, amb condicions que de vegades posen en perill la integritat de qui hi fa feina. L’assassinat d’una educadora social a mans de joves interns en un pis tutelat de Badajoz ha posat el focus en una realitat coneguda: els educadors, integradors i treballadors socials estan precaritzats. Cobren poc i es poden trobar, per exemple, amb situacions com quedar tots sols de guàrdia una nit amb 30 adults, alguns amb condemnes per violacions o assassinats. “Quan quedava de guàrdia era jo i el món. No tenia cap suport”, recorda Carol (nom fictici), una integradora social que va treballar a una empresa privada que gestiona espais residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual, lligada a problemes mentals i, de vegades, a condemnes judicials.

“Els més perillosos estaven en una zona que era només per a ells, però quan tu hi entraves, tancaves la porta darrera teu, i a partir d’aquí, estaves en mans de la sort”, recorda. Entre aquests interns hi havia un condemnat per violar la seva germana, però el jutge no havia autoritzat que de nit se’l tancàs dins l’habitació. Per la seva feina, amb nits i festius inclosos, Carol cobrava entre 1.200 i 1.300 euros. Les fonts consultades assenyalen que el sector privat és on la precarització és més salvatge i on més es compromet la integritat dels treballadors, a conseqüència de la falta de mans i que els gestors optimitzen els doblers dels concerts i concessions.

Olaia Sánchez és educadora social i té una visió crítica de com funciona el sector a les Balears. “Hi ha molta activitat en mans privades o externalitzades. Hi ha empreses que, o bé es boten el conveni o, per exemple, si fas feina amb menors, t’atribueixen el convenci col·lectiu d’atenció a discapacitats, amb un sou inferior per la mateixa feina”, diu. 

Tot i les condicions laborals dolentes, el grau d’Educació Social de la UIB rep cada any 47 nous estudiants i se solen ocupar totes les places de l’FP d’Integració Social. “Clar que hi ha relleu generacional. Ve gent jove amb moltes ganes, però arriben als llocs de feina i xoquen amb la realitat d’una feina d’alta complexitat. Hi ha moltíssim de relleu”, explica Xisco Cerdà, president del comitè d’empresa de la Fundació Institut Socioeducatiu S’Estel (FISE) per l’STEI i educador social. La fundació gestiona el centre socioeducatiu Es Fusteret, Es Mussol, Es Pinaret i el Centre d’Incorporació Social (CIS).

Jornades infinites.

Les condicions de feina són més favorables en el sector públic. Un educador social d’Es Pinaret cobra a partir de 1.800 euros mensuals. “Per aquí passen molts treballadors diferents i molts d’ells es fiquen a llistes d’interins per fer classe, perquè saben que estaran millor”, explica Cerdà. Al Pinaret, les baixes per ansietat i malestar són habituals i això deriva en una sobrecàrrega laboral dels treballadors que hi queden. “Es contacta gent que té lliure perquè cobreixin els llocs, i la gent respon pels companys, però acabes rebentat perquè el sentit de responsabilitat té un límit”, exposa. 

Els darrers anys, indica una educadora d’Es Pinaret, s’ha augmentat el personal de seguretat, “però va ser arran d’un accident que va passar, perquè l’Administració respon quan veu el problema”. Els professionals disposen d’un botó del pànic que només s’activa quan pateixen risc d’agressió. A més, tot el centre està vigilat per videocàmeres que controla l’equip de seguretat.

El centre de primera acollida Puig dels Bous, dependent de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), tutela infants de fins a 12 anys. Té una trentena de places, però darrerament se n’han atès fins a 38, segons exposa Rosa Mascaró, educadora i delegada de l’STEI a l’IMAS. La rotació de professionals, de nou, és un dels problemes més grans, tot i que les condicions salarials són de les millors del sector. “Es fan jornades de 12 a 15 hores i conciliar és impossible. Es queixen que no hi ha gent, però jo sé de persones que quan les telefonen per cobrir una plaça, no contesten perquè saben el que hi ha darrere”, exposa.

Com afecta un usuari no poder tenir un professional de referència? La construcció de vincles és una de les bases de l’educació social. És indispensable, perquè es tracta d’infants, menors i adults que probablement han viscut situacions que els han dinamitat la confiança en la societat. “No podem construir-lo, perquè es comença i, al cap de dos mesos, els treballadors se’n van”, explica Mascaró. Els principals damnificats són els més vulnerables. “Els infants després tenen dificultats per tornar a vincular, perquè assumeixen que la persona que acaben de conèixer partirà. I les conseqüències de tot plegat són imprevisibles”, afegeix. 

Segons indica Mascaró, ara com ara a Puig dels Bous “hi ha moltíssims treballadors de baixa”. L’ARA Balears ha demanat a l’IMAS quants professionals estan en aquesta situació, però ha declinat aportar-ne la informació.

En un moment en què la societat està copsada pel que va passar a Extremadura, Sánchez demana no posar el focus en les persones vulnerables, que han sofert des de petites un fort estigma i rebuig social, “sinó en la mercantilització de la pobresa i que grans empreses d’altres sectors puguin entrar a fer-hi negoci”. “S’ha de deixar de dir que els joves són dolents. No és així. Són persones que estan desequilibrades perquè han patit tota mena de violències per part del sistema. Són la conseqüència del que han viscut”. I les condicions laborals dels treballadors socials “són la conseqüència de la mercantilització de la pobresa”, opina. “Abans, se’n feia càrrec l’església, i ara moltes empreses que volen guanyar doblers. Això és el que tenim”, resumeix.