“A una biblioteca s’ha de poder fer renou"

PalmaAna (73) i Enriqueta (no vol dir l’edat, però confessa que és a prop dels 80) surten de la biblioteca de Cultura Artesana (la Misericòrdia) amb un llibre de Susanna Tamaro a la bossa. Ambdues formen part d’un club de lectura que ha començat fa poc, i que se centra especialment en la gent gran que no té l’hàbit de la lectura. Quan se’ls demana com va, totes dues xerren sense aturar, a la vegada, entusiasmades. “Em costa, però cada vegada n’entenc més. No ho deixaré mai”, diu Ana mentre pega botets de contenta. “Has d’escriure que només hi he faltat una vegada perquè tenia examen de català”, afegeix orgullosa –és de Còrdova– abans de partir cap a ioga. Aquestes dones exemplifiquen què són avui en dia les biblioteques. “Són un espai de comunitat entorn dels llibres, un lloc on trobar-nos amb altres”, diu Carolina Guayta, directora de la biblioteca de Can Salas.

Ara bé, no són llocs aïllats del seu entorn, sinó que cadascuna interactua amb la realitat de la seva barriada i municipi. “Oferim un espai, versàtil, obert i transformador. Els veïns s’hi reuneixen, les escoles ens visiten i som un exemple de diversitat cultural”, remarca Lluïsa Calafat, la directora de la biblioteca Encarnació Viñas (a la barriada de Pere Garau). Per ella és habitual anar més enllà dels llibres i ajudar els usuaris amb tràmits com “demanar cita al SOIB o a Estrangeria”. La bibliotecària d’Alaró, Maria Pilar Colomar, apunta que els serveis socials del poble recomanen a qui necessita ajuda que peguin un bot per la biblioteca. “La majoria dels nouvinguts del municipi venen de Llatinoamèrica i han de menester una mà perquè les coses que s’han de fer a través d’internet s’han incrementat molt des de la pandèmia. Si en surten amb el que venien a cercar, sigui un llibre o no, ja estic contenta”, afegeix.

Clubs de lectura, tallers (de cal·ligrafia, d’enquadernació, d’escriptura, etc.), trobades amb escriptors, contacontes, alumnes que es reuneixen per fer un treball... Les biblioteques han deixat de banda el concepte antiquat, que les encotillava com a repositoris del coneixement i han passat a ser llocs de democratització en un sentit cabdal, el de la participació dels ciutadans. “La biblioteca pública té un caràcter transversal, és de tothom i per a tothom. És una institució oberta”, defensa el responsable del servei de biblioteques de Manacor, Toni Ferrer, que adverteix que “calen molts recursos” per fer-les servir al 100%, com a espais diferenciats per facilitar la convivència entre els perfils diferents d’usuaris.

Algunes coses no canvien

“La gent de mitjana edat i gran és la que més llegeix, i els joves venen més a estudiar”, explica la cap de la biblioteca de Cultura Artesana, Carmen Martínez, a més de destacar un augment del públic infantil gràcies a l’increment d’activitats, l’adequació d’espais i l’ampliació del fons de literatura per a nins.

Segons les xifres de la Xarxa de Biblioteques de Mallorca –n’estan excloses les de Palma i CanSales–, el 2023 es varen superar els 150.000 usuaris, 88.000 dels quals varen ser adults. I, malgrat que el préstec de llibres electrònics ha augmentat, aquest fenomen no s’ha produït en detriment dels llibres de paper.D’altra banda, encara hi ha usuaris que, més enllà de les plataformes audiovisuals, s’enduen a casa pel·lícules en DVD –són una minoria en retrocés.

Pel que fa a temàtiques i gèneres, tots els professionals amb els quals ha parlat l’ARA Balears coincideixen a assenyalar l’auge dels llibres d’autoajuda. “És un reflex dels interessos i problemes que hi ha a la societat”, assenyala el bibliotecari del claustre de Sant Domingo, a Inca, José Manuel Benito. “També ens demanen molta cosa per a infants. Fins i tot un dia em varen demanar si teníem mindfulness per a nins. Supòs que és perquè abans no hi havia tants diagnòstics a l’escola”, apunta per la seva part Colomar. Tampoc no manquen la novel·la negra i la històrica, una aposta segura quan es tracta de fomentar la lectura.

Com seria la biblioteca somiada? “Voldria separar els estudiants de la resta, perquè de vegades la gent pensa que som una sala d’estudi. A una biblioteca s’ha de poder fer renou”, continua Benito, que també aposta per lectors més autònoms a l’hora de gestionar els seus préstecs.

Pel que fa al futur d’aquests espais, una cosa que sembla que no desapareixerà seran les activitats que fan possible el contacte humà i la reflexió compartida, com els clubs de lectura i les trobades amb escriptors. “Calen espais de convivència i d’interacció”, subratlla Ferrer. “És molt satisfactori que un escriptor que t’agrada t’expliqui anècdotes i d’on ha sortit el treball que ha fet. Hi ha molta necessitat de conèixer persones interessants. Els éssers humans necessitam referències i als llibres se’n troben. Això és un regal que s’ha d’aprofitar, i més ara que en el món hi ha situacions molt dures i no sabem què passarà”, reflexiona Guayta.