Benvinguts a la discoteca secreta d'Eivissa
Un suposat club ocult, sense telèfon i només amb invitació, promet l’electrònica més 'underground' de l’illa
EivissaEl territori eivissenc genera discoteques de manera natural. Són com els cards, els mosquits o aquella rotonda nova: un dia no hi era i l’endemà l’has d’esquivar amb el cotxe. Poc ens ha estranyat, als aborígens, el rumor d’una nova discoteca secreta. El tema ens agafa ja entrenats. El portal MDM (midnightdancemusic.com, especialitzat en música electrònica) ho recollia amb el següent titular: ‘Un nou club ocult a Eivissa, sense telèfon i només invitació podria obrir aquest 2026’. Al portal Fiesta Bullshit (un mitjà perfectament seriós tot i el seu nom) l’estil era més directe: ‘Rumors apunten a un club secret a Eivissa per 2026’. La premsa local també se n’ha fet ressò, i Diario de Ibiza ha recordat el cas de The Kave, una cova a Sant Carles de Peralta reconvertida en club i que va funcionar com a after sense cap mena de permís durant una xifra d’anys indeterminada, fins que l’Ajuntament de Santa Eulària la va clausurar.
És sabut que les coses ocultes exerceixen un poder que no tenen les visibles. És l’essència de l’erotisme en qualsevol dels seus sentits: horitzontal, vertical o de gairell i mig tombant. Ni tot l’univers sencer (posau-hi UNVRS si voleu) pot competir amb un petit tuguri clandestí. No, no t’hi podràs fer una foto, però podràs ‘dir’ que hi has estat, i els altres et miraran amb aquella enveja que fa tornar la pell verdosa. Segons el rumor, difós àmpliament també a les xarxes, aquest club secret tindrà un aforament per a només 300 clubbers, no permetrà els telèfons (si no el secret se’n podria anar al carall ben prompte) i estarà en un lloc ocult de ‘la muntanya’ on només s’arribarà amb invitació.
El nou establiment estarà consagrat a l’electrònica més underground, el tecno més pur i els ritmes innovadors, tendències relegades a la irrellevància per les grans sales i els aforaments massius, el negoci de la nit tal com es planteja ara a Eivissa: fer diners a cabassos amb el poder d’atracció de DJ famosos i música més o menys rònega. El turista mitjà eivissenc tampoc és que sigui un melòman. L’enyorança de l’Eivissa autèntica amenaça de desbordar els escassos límits insulars. Els aborígens enyoram quan podies anar a la platja sense escoltar música de fons. I els vells clubbers i alguns de nous enyoren la festa d’antany, sense mòbils i sense tant de postureig. El tema és més seriós del que sembla: segons el portal MDM ja hi ha a Eivissa diversos clubs que no permeten mòbils. Un és el mític Pikes, icònic hotel boutique on es van allotjar als anys 80 Freddie Mercury, Grace Jones i George Michael, i que organitza festes on els mòbils estan prohibits. L’altre és el club Tomodachi, nascut amb un esperit molt més underground i que no té, en principi, una seu fixa; per saber què s’hi fa i a on els has de rastrejar a les xarxes, i per donar-te d’alta al seu web has de declarar quines són les teves tres festes preferides, com per demostrar que no ets un infiltrat. Tomodachi es presenta com a club offline, amb una “estricta política de no telèfons”.
Un estiu sense detectius
I ara que parlam d’infiltrats, el Consell d’Eivissa va renunciar l’any passat a una de les seves iniciatives més venturoses: la contractació de detectius privats per colar-se en festes il·legals i denunciar-les. El Consell va mantenir aquest servei durant quatre anys amb excel·lents resultats; només l’any 2023, els detectius van aconseguir infiltrar-se a 33 festes il·legals en vil·les i altres espais no regulats, xifra que ens serveix per calibrar la magnitud d’aquest bocí d’economia submergida. Ignoram si amb vista al 2026 el Consell eivissenc disposarà de nou d’un servei privat de detectius. La darrera posició oficial és que la situació està molt més controlada que no anys endarrere, i que potser ja no cal fer venir Sherlock Holmes per vigilar els festers més entusiastes. Durant la pandèmia de covid-19 i just després, entre els anys 2020 i 2022, les festes il·legals van proliferar a la Pitiüsa major, en substitució de l’oferta regular de discoteques. El globus va agafar unes dimensions considerables i les alarmes van començar a saltar entre el poderós sector de l’oci nocturn.
Aquell temps ha passat. El sector de l’oci eivissenc ha reviscolat sota la tutela dels Matutes, nous paladins de l’entreteniment nocturn; la facturació reconeguda del 2024, només en tiquets d’entrada, va ser de 150 milions d’euros. Això sense comptar ingressos per begudes ni cap altra entrada de doblers, i sense l’UNVRS en marxa, la discoteca més gran d’Eivissa amb aforament per a 10.000 persones, inaugurada el 2025. No tenim dades de facturació de l’any passat. La xifra real de negoci del sector ha de ser, necessàriament, molt més alta. Als discotequers, ara mateix no hi ha ningú que els pugui passar la mà per la cara. La temporada passada es va tancar amb un detall que ens dona idea del seu poder i eficàcia. Durant la dana d’octubre del 2025 Eivissa es va paralitzar. Entre el 10 i el 13 d’octubre, molt especialment el dissabte 11, van parar negocis, transport públic, fins i tot l’aeroport un parell d’hores...; tot excepte les discoteques, que van atendre sense cap incidència particular els 30.000 clubbers que circulaven per l’illa amb motiu dels closings. Així és: en cas d’emergència, el que millor funciona a Eivissa és la festa; si sou a Eivissa i s’acaba el món, buscau una discoteca on refugiar-vos.
Al sector de l’oci nocturn no hi ha res que li faci ombra. Però hi ha remor de fons. Que un simple rumor sobre un club secret reboti d’aquesta manera, sense gaire informació real concreta, n’és la prova. Jo esper que als del club secret de les muntanyes els vagi bé, que puguin obrir i que, secretament, m’hi convidin. Si és així, estau segurs que no us ho contaré.
