La batalla dels pins de la plaça de la Porta de Santa Catalina

PalmaEl Puig de Sant Pere de Palma fou escenari, també, entre el gener i el setembre de l’any 2002, d’una batalla ciutadana: la dels veïns de la zona, juntament amb altres associacions, per salvar els pins de la plaça de la Porta de Santa Catalina. Batalla que es resolgué amb victòria, ja que, essencialment, aquest petit bosc urbà ha arribat fins als nostres dies.

Va ser cap al desembre del 2001 quan l’Ajuntament de Palma, aleshores governat pel Partit Popular, anuncià la construcció a la plaça d’un aparcament soterrani, tot i que llavors ja existia el del passeig Mallorca, a uns 50 metres de distància. Des de Cort s’aclarí que els pins no es talarien, sinó que es traslladarien al viver municipal. Ara bé, és ben sabut que uns pins vells ho tenen molt difícil per sobreviure, si són desarrelats.

El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB) s’hi va expressar immediatament en contra. S’hi va afegir l’Associació per a la Recuperació dels Centres Antics (ARCA), que, juntament amb altres entitats, formava part del col·lectiu Ciutadans Agreujats, en contra de la construcció d’aparcaments al subsol del centre històric de Palma.

El 3 de gener del 2002, a les 7.30 h del dematí, un grup de ciutadans, convocats per l’Associació de Veïns del Puig de Sant Pere es va plantar davant de les màquines per impedir la retirada dels arbres. A més, es lliuraren a Cort 1.390 signatures en contra. Opositors al projecte penjaren als pins el cartell “Condemnat a mort” i el poema El pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera. El Col·legi d’Arquitectes va sol·licitar la suspensió de les obres, la protecció dels arbres i la declaració de la plaça com a Bé d’Interès Cultural (BIC). L’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB) s’hi va afegir amb un quadern reivindicatiu amb il·lustracions de Pere Joan, Aranda, Pau, Marcos Vidal i Lluís Fuster, entre d’altres. Per descomptat, també hi hagué veus a favor de l’aparcament, sobretot del sector del comerç.

Ara bé: si a Cort governaven els populars, en canvi, a la Conselleria de Medi Ambient autonòmica llavors la gestionaven Els Verds, i aquesta va obrir un expedient per a la possible declaració dels pins com a arbres singulars. El conflicte va arribar als tribunals. Finalment, l’Ajuntament va llançar la tovallola i va aparcar el projecte per a la següent legislatura. L’any 2010, amb la socialista Aina Calvo, s’hi varen instal·lar les escultures de dos coloms de Ben Jakober, com a símbol de conciliació.