Artesania

Fer una barca de fusta sense coneixements de nàutica ni de fusteria: "Vaig començar llegint llibres"

Juan Sebastián Filippini explica la seva experiència

Juan Sebastián Filippini dins el seu vaixell
Sebastià Vanrell
10/08/2025
3 min

ManacorSegurament, quan Juan Sebastián Filippini (Paso de los Toros, Uruguai, 1976) va arribar a Portocristo, no s’esperava que algun dia podria navegar amb el seu propi vaixell. Amb un de fet per ell mateix, volem dir. I és que, per aquest enginyer en telecomunicacions, les eines de fusteria eren una cosa estranya fa tot just sis anys, quan tot va començar a agafar forma.

"La mar sempre m’ha cridat l’atenció", reconeix. "De fet, aquí em vaig treure el PER el 2017 i em vaig posar a mirar velers de segona mà". Però a Filippini li agrada fer les coses més que restaurar-les. Comprar alguna cosa, si en realitat es pot crear des de zero, resulta estrany a un home acostumat als càlculs.

Així que va començar a explorar, a investigar per les xarxes i els llibres especialitzats. Vaig veure que hi havia gent que es construïa la seva pròpia embarcació". Així és com, sense coneixements de nàutica ni de fusteria, va iniciar el 'fes-t’ho tu mateix' que l’ha duit fins aquí.

Juan Sebastián Filippini al seu taller de Son Macià, acompanyat de la seva cussa Manchita

I quan deim ‘aquí’, ens referim a un espai cedit per un amic dins d’una finca, a pocs quilòmetres de Son Macià i a poca distància en cotxe de Portocristo, on Sebastián viu amb la seva família. Un lloc lliure, amb vistes, on acudeix els caps de setmana per anar donant forma a una barca amb reminiscències nord-americanes, pensada per navegar a prop de la costa, i feta amb costelles de fusta de sapel·li i iroc i folre de pi.

"Si ara mateix la calafatàs (tapar amb estopa o brea les retxilleres de les posts per on pogués entrar l’aigua) i la llançàs a l’aigua, ja suraria", diu satisfet per tot el que ha suat, per tot el que ha gaudit, des del 2018, quan, una temporada abans de la pandèmia, va començar el projecte al qual, segons ell mateix, queden uns dos anys més: "Calcul que a l’estiu del 2027 estarà completament llest per navegar".

Veler Chesapeak

Però el Catalina (nom de la mare de Jaume Barceló, amb qui va començar la construcció) no és un llaüt ni una embarcació tradicional, sinó un veler Chesapeak, una embarcació americana pensada per navegar fins a 5 milles de la costa, i els plànols del qual Filippini va treure d’un llibre de George Buehler, un home que, com ell, havia emprès el viatge de fer navegable un somni de fusta i vela cangrea.

El veler Chesapeak, en l'estat actual

Tot s’ha de pesar: cada cargol, cada element. "Si hi falta pes, se n'hi pot afegir, però no pot haver-n’hi de més perquè n'afectaria l’estabilitat", conclou, tot recordant que també s’ha hagut d’adaptar a la fusta assequible que hi ha a Mallorca, descartant el pi d’Oregon original de Buehler.

De forma i volum ja apreciables, el vaixell fa uns 5,40 metres d’eslora (la mateixa longitud del pal) per prop de 2 metres de mànega. Una llargada que fàcilment arribarà als 6 metres amb el timó i el botaló de proa. Per poder maniobrar pel port sense necessitat de vent, el Chesapeak inclourà un petit motor de quatre cavalls.

Qualsevol pot fer-se una barca

Un cop arribats aquí una pregunta important seria: Qualsevol pot construir-se el seu propi veler sense tenir una titulació o anys d’experiència artesana? En teoria, construir un vaixell per un mateix, així, sense res més, no és legal a Espanya. Sí que ho és a altres països europeus, si s’hi és resident.

La solució més senzilla perquè tot anàs bé i els càlculs quadrassin des d’un principi, va ser començar homologant els plànols amb un enginyer naval, fer els càlculs de pesos d’acord amb la normativa europea i determinar-ne els usos i la zona de navegació. Un aspecte administrativament feixuc i econòmicament costós.

A això cal afegir-hi també les inspeccions periòdiques que un professional de Capitania Marítima hi ha de dur a terme per anar aprovant-ne cada fase. En el seu cas, el degà del Col·legi d’Enginyers Navals de les Balears. "Per a mi, lluny de ser un problema, és molt útil i aprenc molt de cada visita".

Si tot segueix el seu rumb, el Catalina serà botat al port de Portocolom l’estiu de 2027, un esdeveniment previst per al qual queden jornades de feina, ara més agradables "veient que el vaixell ja té la forma. Probablement afegiré una mica de fibra a la coberta i pintaré el buc de vermell fosc, però això s’anirà veient durant aquests mesos".

stats