Les Balears tripliquen la producció de fems en temporada turística

PalmaL’agost de 2024, es Mercadal va quintuplicar la quantitat de fems de rebuig que va produir el gener del mateix any. Formentera i Ciutadella la varen quadruplicar i a municipis com Pollença, Valldemossa, es Castell i Ferreries es va duplicar, segons les xifres aportades per Tirme, pel Consorci de Residus i Energia de Menorca i pel Consell d’Eivissa, unes xifres que demostren que, de mitjana, l’activitat turística triplica la producció de residus.

De fet, aquestes dades coincideixen amb l’arribada dels 3.041.571 turistes que es va produir l’agost de l’any passat a les Illes, que són els que recompta l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat). La directora de la fundació Rezero a Mallorca, Roser Badia, explica que “en l’època turística l’increment del fems està relacionat amb el model d’un sol ús. I si es multipliquen les persones, també ho fa el problema. Tot està vinculat al turisme d’oci, com els tassons que donen als festivals i esdeveniments. També hi ha altres productes com matalassos de platja, para-sols i les monodosis dels hotels, entre d’altres”. A més, remarca que durant la temporada alta se “sobredimensiona” la producció de menjar del qual “se’n llença una gran part”.

El model d’un sol ús es reflecteix especialment en l’augment dels envasos, del paper i del vidre. De fet, a Mallorca si els residus d’envasos varen ser de 1.884,48 tones el gener de 2024, l’agost del mateix any varen passar a 3.247,98 tones. Menorca, per exemple, va incrementar el vidre de 162,86 tones a 632,24 en els mateixos mesos. Eivissa va passar de produir 175,88 tones de paper i cartó a 307,52, mentre que Formentera les va augmentar de 35,32 a 92,46.

Aquest increment de residus, a més de costos econòmics per als ajuntaments i consells­­ insulars, que paguen la gestió i el tractament del rebuig­ –el plàstic i el vidre l’assumeixen Ecoembes i Ecovidrio–, també té costos mediambientals en l’aire i en l’aigua, entre d’altres, segons determina Badia. Considera que el model d’un sol ús “és un espoli de recursos naturals de països empobrits, amb conflictes bèl·lics i geopolítics. I també és un model generador d’emissions de CO2”. A més, denuncia que “limita altres opcions com la reutilització, perquè suposa enfrontar-se amb moltes forces econòmiques”.

Els materials i els processos que s’empren tant per a la fabricació com per a la gestió del plàstic i altres residus també afecten la salut pública. “S’introdueixen elements que són potencialment tòxics i que propicien malalties com el càncer i la diabetis, entre d’altres. Hi ha materials que són cancerígens com el cartó reciclat”, exposa.

Tancar dos forns de la incineradora

La incineració és un procés que té efectes en el medi ambient, uns efectes que augmentaran quan també es cremin els residus d’Eivissa i Formentera, on l'abocador de Ca na Putxa es troba molt a prop del final de la seva vida útil. La quantitat de residus incinerats augmentarà i l’objectiu de tancar dos dels quatre forns que té Tirme (empresa que tracta els residus a Mallorca) quedarà, de cada vegada, més enfora. Fonts de l’anterior direcció generalde Residus assenyalen que aquests dos forns “ja estan amortitzats econòmicament”. En la mateixa línia, denuncien que “no es pot tenir un creixement de residus sense límits i dur-ne més de fora”.

Per la seva banda, Tirme assegura que els dos forns s’amortitzaran enguany, mentre que els dos restants ho faran el 2041. El Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de Mallorca estableix que el Consell tancarà les línies u i dos quan la quantitat mensual de rebuig no superi les 40.000 tones durant tres anys seguits.

El conseller insular de Medi Ambient, Pedro Bestard, qui, juntament amb els seus socis del PP, ha propiciat la importació de fems d’Eivissa a Mallorca, apunta que “això no s’ha complert mai en vuit anys i ara, tampoc. És pràcticament impossible que es produeixin menys de 40.000 tones a Mallorca. No es complirà mai”.

Tirme admet que la importació de residus d’Eivissa “distorsionarà un poc les xifres”. En tot el 2024 Mallorca va generar 494.602,54 tones de rebuig, i Eivissa, 77.138,58, una xifra que cau un 2,9% respecte de 2023. S’ha de recordar que a partir de l’octubre d’enguany fins a 90.000 tones de residus eivissencs viatjaran en vaixell fins a Mallorca per ser incinerats a Son Reus. Aquesta és la xifra de l'acord entre els consells de les dues illes. A tot plegat, s’hi afegeix que, segons va assegurar el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, en una entrevista d’Última Hora, la institució insular està disposada a importar residus de Menorca.

Per la seva banda, l’experta en gestió de residus Roser Badia deixa clar que “per aturar els dos forns de la incineradora hauríem de posar fi a moltes coses: no es tracta de tancar-los; la qüestió és que hem de canviar la manera de produir, consumir i comercialitzar que tenim. Així generarem menys residus i no haurem de cremar tant”.

Recollida porta a porta

A les Balears s’ha implantat progressivament en els darrers anys la recollida porta a porta, un sistema de gestió de residus que redueix notablement la quantitat de rebuig que es genera. De fet, les xifres del Consorci de Residus i Energia de Menorca evidencien que el porta a porta ha passat d’un 20% el 2023 a un 65% el 2024. Si els resultats d’aquest sistema evidencien una millora en la gestió dels residus, per què no s’implementa a tots els pobles de les Balears?

Segons considera el director de l’empresa especialitzada Gram, Joan Martorell, el turisme “no és un factor del tot determinant” per implantar el sistema de recollida porta a porta. De fet, remarca que hi ha nuclis amb un cert volum de visitants que el tenen implantat, com Portopetro, Cala d’Or i Portocolom, entre d’altres. No obstant això, explica que hi ha llocs on no s’està implantant per la tipologia d’edificis i activitats que caracteritza les principals zones costaneres. “Solen tenir molta planta hotelera i blocs molt alts i seria molt difícil”, justifica.