Les Balears necessitaran 58.000 habitatges nous els pròxims 15 anys

PalmaUn 24% més de famílies i manca d'estoc d'habitatge i de noves construccions. Aquest és el panorama al qual s'enfronten les Balears, que juntament amb Màlaga i València són els territoris de l'Estat on es preveu un augment més gran de llars i de població i on faran falta més habitatges. Segons un informe de finals de 2024 elaborat per la consultora Colliers, les Illes hauran de menester fins a 58.000 pisos nous per atendre aquesta allau fins al 2040. "El focus s'ha de posar als mercats amb un increment notori del nombre de llars i que no disposen d'estoc romanent ni de la capacitat suficient per compensar aquest augment de demanda, ja que acumularan un dèficit d'habitatge cada vegada més complicat d'esmenar", explica la consultora especialitzada.

En aquest sentit, les Balears viuen la tempesta perfecta. Una realitat –la manca de promocions immobiliàries per als treballadors– que no és específica de les Illes, si bé "aquest dèficit és particularment intens a les províncies on es concentra el creixement poblacional i l'activitat laboral i turística", assenyala l'informe.

Els col·legis professionals d'aparelladors i arquitectes han constatat en diverses ocasions que els recursos i l'energia dels promotors i constructors se centren en les promocions de luxe, més que en fer plurifamiliars assequibles. Per això, els experts de Colliers consideren urgent que les comunitats que combinen l'increment de població amb la manca d'estoc capgirin la situació, perquè, en cas contrari, cada vegada serà més difícil solucionar el problema de la manca d'habitatge assequible.

En termes absoluts, Madrid i Barcelona són les ciutats que acumularan un dèficit d'habitatge més gran, ja que en 15 anys haurien de disposar de 388.000 i 381.000 noves llars, respectivament. En el costat contrari, s'hi troben zones com Sevilla on la demanda de noves llars "va reduint-se any rere any".

El percentatge mitjà d'estoc romanent sobre el parc d'habitatges a Espanya és de l'1,66%. No obstant això, La Rioja, amb el 4,34%, i Castella-la Manxa i les Canàries, amb més del 2,5%, superen àmpliament la mitjana. Ara bé, les Illes, o el País Basc no arriben ni a l'1%, segons les dades de l'informe.

On viurà la gent a les Illes?

L'ARA Balears ha analitzat les zones i les poblacions que podran acollir més població, tenint en compte que abans de 2040 a les Illes Balears hi viuran 1.466.657 persones. Segons els experts i gestors públics del territori consultats, Mallorca s'endurà bona part del creixement i encara té al seu Pla Territorial una capacitat de creixement de 637 hectàrees, de les quals 187 corresponen a Palma.

Tanmateix, tant el director Insular de Territori, Jaume Fanals, com el regidor d'Urbanisme de Palma Óscar Fidalgo, coincideixen en el fet que hi ha espais ja desenvolupats, on es podrà acollir més població sense necessitat de pintar nous urbanitzables.