Les Balears, la comunitat amb més famílies que viuen de lloguer
Una de cada quatre llars de la regió utilitzava aquesta fórmula el 2021 i només el 10% tenia segones residències a les Illes
PalmaL'any 2021 les Illes Balears varen ser la primera comunitat autònoma d'Espanya en la qual més llars vivien en règim de lloguer, amb un 23,4% del total, pràcticament una de cada quatre. La xifra se situa molt per sobre d'Extremadura, amb tan sols un 9,4% dels habitatges, segons dades de l'INE. El preu del lloguer a les Balears fa anys que té un creixement sostingut. De fet, el mes de gener del 2023 els preus dels arrendaments varen marcar un nou rècord i varen pujar un 21% amb relació a l'any precedent, fins a situar-se en els 14,46 euros per metre quadrat, d'acord amb les dades publicades per Fotocasa. Tot emmarcat en una dinàmica de creixement iniciada anys enrere i que sembla no tenir aturall.
Aquest fet ha posat sobre la taula els darrers anys l'opció de posar un topall al preu dels lloguers a les zones on el mercat presenta símptomes clars de tensament. Aquesta mesura és un dels principals punts de fricció entre el PSOE i Unides Podem en la negociació de la Llei d'habitatge estatal, aprovada en el Consell de Ministres l'1 de febrer passat. En el cas de les Balears, el Govern vol que tot el territori illenc es declari zona tensada, per controlar-ne els preus. A més, l'accés a la compra d'habitatges s'ha complicat per a moltes famílies, a causa de l'encariment de les hipoteques. Aquí hi ha tingut incidència la política del BCE, centrada a incrementar el preu dels diners –i, per tant, dels préstecs– per rebaixar la inflació. El resultat ha estat que moltes famílies han vist el lloguer com l'única manera de poder accedir a un immoble.
Deu anys de sou per a la hipoteca
El mateix estudi de l'INE constata que a les Illes Balears un 26,6% de les llars tenen una casa en propietat de la qual encara està pagant la hipoteca. Un percentatge que grata, i molt, les butxaques dels illencs, que necessiten 10,26 anys de sou íntegre per poder resoldre el deute amb el banc, molt per sobre dels 4,22 de Castella i la Manxa, d'acord amb les dades del portal Hipotecas.com. I, sobretot, tenint en compte que la retribució mitjana de l'Arxipèlag és de 23.881 euros, substancialment per sota de la mitjana estatal, que se situa en 25.165 euros. Tot plegat genera un context tens, en el qual els balears tenen sous per sota de la mitjana i hipoteques i lloguers per sobre. Per tant, la seva capacitat econòmica es veu minvada en el marc d'un territori, les Balears, amb un cost de vida tradicionalment per sobre del de la resta d'autonomies.
Per altra banda, enfront de la creença estesa entre els illencs que a les Balears s'acostuma a tenir una segona residència on passar les vacances i els caps de setmana, l'estudi de l'INE determina que tan sols un 10,7% de les llars tenia una segona residència l'any 2021. Aquest percentatge se situa molt per sota de la Comunitat de Madrid, la primera amb un 22,1%, i seguida molt de prop d'Aragó, amb un 21,8%.