Les Balears, convertides en un aeroport: el nombre de passatgers creix un 75% en 24 anys

PalmaLes Balears celebren el Dia de la mobilitat sostenible amb xifres que esgarrifen. Els tres aeroports illencs –Palma (PMI), Eivissa (IBZ) i Menorca (MAH)– han registrat un increment global del 75% del nombre de passatgers el darrer quart de segle. Entre 2000 i 2024, els passatgers totals varen passar dels 26,67 milions als 46,54 milions, l'increment més destacat dels aeròdroms estatals.

Les xifres confirmen el que molts experts fa anys que denuncien: la "insostenibilitat" ambiental del model econòmic insular, que basa la seva renda en l'increment del nombre de visitants, amb el major augment del conjunt de l'Estat. Pel que fa als moviments de passatgers per la via marítima, les dades s'han gairebé duplicat en menys de 20 anys. Els passatgers de línia regular han passat de 3,9 milions el 2010 a 7,4 milions el 2024, mentre que els 2,5 milions de creueristes impliquen un augment d'un milió de persones entre 2010 i 2024.

Les Illes afronten un moment de gran pressió sobre la mobilitat, amb un augment significatiu de passatgers tant en transport públic com privat, com també en aeroports i ports, especialment durant la temporada turística. Aquest creixement del trànsit té un impacte ambiental directe: l'increment de vols, viatges marítims i vehicles privats contribueix a l'augment de les emissions de CO₂.

Segons les fonts consultades, l'impacte del transport en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle varia, però en tot cas suposa més de la meitat del que generen les Balears. Aquest percentatge posa en relleu que la mobilitat és un dels principals reptes ambientals a l'Arxipèlag.

Segons el Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i Canvi Climàtic, la Comunitat no complirà ni de bon tros "els objectius de reducció d’emissions fixats per al 2030 ni per al 2050 si no hi ha un canvi de ritme", cosa que de moment no arriba. Segons ha advertit el president del Comitè, Pau de Vílchez, "cal un canvi contundent de tendència". "El que observam fins ara és un creixement sostingut del transport, que és un dels principals causants dels gasos d'efecte hivernacle", afegeix.

El cotxe embossa

Amb prop d'un vehicle per habitant, les Illes són un exemple d'abús del cotxe, i les conseqüències, a més de les emissions, són la sensació de trobar-se dins un embós permanent. Segons les dades del Consell de Mallorca, hi ha punts de la via de cintura de Palma que arriben als 186.000 vehicles al dia.

L'alt nivell de motorització a les Illes és un factor clau. El nombre de vehicles per habitant ha crescut molt les dues darreres dècades, empès parcialment pel turisme. La situació ha fet que les Pitiüses ja hagin hagut de limitar l'accés de vehicles no residents per via marítima. A Eivissa, s'ha posat en marxa una regulació important per controlar el trànsit de cotxes turístics: entre l'1 de juny i el 30 de setembre del 2025 s'autoritzen com a màxim 20.168 vehicles visitants (inclou cotxes de lloguer i vehicles particulars de turistes).

Aquesta mesura cerca alleugerir la sobrecàrrega de la xarxa viària insular que, segons les autoritats, va arribar a un 23,6% de sobrecàrrega els mesos centrals d'estiu. Per a aquests vehicles s'exigeix una reserva prèvia i se'm cobra una taxa d'1 € al dia.

Formentera aplica restriccions similars fa anys. El 2025, el Consell va reduir la quota de vehicles turístics autoritzats a 1.732 en el marc de la Llei de sostenibilitat turística per preservar la xarxa viària i evitar el col·lapse.

El Consell de Mallorca no ha aconseguit encara remetre al Parlament una proposició de llei per limitar-hi l'entrada de cotxes per via marítima, tot i que el seu president, Llorenç Galmès, s'hi havia compromès. El boicot de Vox i la manca d'entesa, principalment amb el PSOE, n'han estat les causes.

Transport públic terrestre, també desbordat

Per tot plegat, el transport públic esdevé fonamental. Gràcies a la gratuïtat i a l'increment de població, la xarxa de busos interurbans (TIB) ha experimentat un creixement notable els darrers anys. El TIB va registrar 28,3 milions de viatges el 2024, un augment del 20% respecte de l’any anterior (gairebé 5 milions de viatges més). Aquest creixement s'ha acompanyat d'un reforç del servei amb més autobusos i freqüències, però les queixes i la frustració dels usuaris van en augment perquè les places disponibles no poden assumir tota la demanda, especialment a l'estiu.

Els Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) també han crescut de manera sostinguda: el maig del 2024 es va assolir un rècord històric d'1.016.098 passatgers en un sol mes, amb un augment del 13,7% respecte del mateix període del 2023. Aquesta tendència inclou tant el tren com el metro de Palma, amb increment de places i freqüències per atendre la demanda. Així i tot, un divendres d'hivern el darrer tren que surt des de Palma fins a Inca és a les 22.20 h.

Pel que fa al transport urbà, els busos de Palma (EMT) superen tots els registres. De gener a juny del 2025, l'EMT de Palma va registrar 31,5 milions de passatgers. La saturació en hores punta continua sent un repte, especialment en rutes centrals i cap als campus universitaris.