Balears aposta per la ‘Baukultur’, la cultura de la construcció del futur

EivissaEl Consell de Govern va aprovar el 15 de març l’adhesió a la ‘Declaració de Davos 2018: cap a una Baukultur d’alta qualitat per a Europa’ i ahir va signar aquesta adhesió en l’acte que va tenir lloc a Eivissa titulat ‘Cultura i patrimoni’, inclòs dins el cicle de debats del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears ‘Objectius COAIB’.

L’objectiu del cicle ‘Objectius COAIB’ és, precisament, reflexionar sobre la situació i els reptes de futur de les Illes Balears de la mà d’experts en una convocatòria oberta a tota la societat. Per això, aprofitant l’ocasió, el Govern balear -representat per Fanny Tur, com també Lluís Comerón, en representació del Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya- es va sumar amb la seva signatura a la Declaració de Davos, que reclama la necessitat de fomentar, sota la denominació de Baukultur -la cultura d’habitar-, la qualitat de l’espai construït.

La Declaració de Davos 2018 s’efectuà el gener en el marc del Fòrum Econòmic Mundial i va ser promoguda pel president de la Confederació Suïssa, Alain Berset, en el context de l’Any europeu del patrimoni cultural. El document va sorgir en una conferència de ministres de Cultura en aquesta ciutat suïssa i fa poc que a l’estat espanyol se n’ha començat a fer partícips entitats socials i polítiques. És el cas del Govern balear, que també ha volgut sumar-se a la declaració, l’eix principal de la qual gira al voltant del concepte alemany Baukultur, que s’aplica no només a l’urbanisme, sinó també a l’arquitectura. L’objectiu és reivindicar el paper de la cultura en l’entorn construït i la necessitat de fomentar un espai de qualitat i d’estimular la identitat comuna d’Europa.

La Declaració de Davos estableix que les polítiques han de dur-se a terme a partir d’enfocaments sostenibles, subratlla el valor i el caràcter irreemplaçable del paisatge i del patrimoni cultural d’Europa i, més enllà de centrar-se en les àrees urbanes, també posa el focus en la perifèria i en les àrees rurals, a més de la seva interconnexió. La Baukultur inclou, de fet, qualsevol activitat que modifiqui l’entorn construït, incloent-hi tots els valors que s’insereixen en el mitjà i s’hi relacionen. Així doncs, inclou edificis, monuments i qualsevol element del patrimoni cultural, però també el disseny i la construcció d’edificis nous, infraestructures, espais públics i paisatges.

Impuls dels diferents governs

Tal com posa de manifest el text de la Declaració de Davos, és necessari que els diferents governs, estatals, autonòmics i locals, impulsin aquest concepte de Baukultur per no descurar la història arquitectònica, millorar l’eficiència energètica i també reduir la contaminació, perquè en el territori euro comunitari més de 30 milions d’habitatges emeten el 35% dels gasos d’efecte d’hivernacle i, a més, presenten un elevadíssim percentatge del consum energètic.

De moment, la Declaració de Davos ja ha estat signada per la Comissió Europea, pel Consell d’Europa i per la majoria de governs de la UE, a banda de per entitats com la Unesco, atès que suposa una eina capaç de facilitar condicions de vida sostenibles o fer ús dels recursos d’una manera que afavoreixi el desenvolupament de les generacions futures, entre altres beneficis.

El 2018 el Parlament Europeu va aprovar la Directiva (UE) 2018/844, relativa a l’eficiència energètica dels edificis, i la 2012/27/UE, relativa a l’eficiència energètica. La norma parla de la necessitat de revisió i reavaluació de l’objectiu d’eficiència energètica de la Unió Europea per a l’any 2030 com a part del compromís europeu d’establir un sistema energètic, sostenible, competitiu i descarbonitzat d’aquí a 2050. A més, a final de 2018, el ple va aprovar també elevar la quota d’ús d’energies renovables i incrementar l’objectiu d’eficiència energètica per al 2030. Així, per a aquest any, l’eficiència energètica europea hauria de millorar un 32,5%.

Per tot això, no és estrany que Europa vulgui fomentar l’adhesió de les administracions a la Declaració de Davos, un compromís que ara també assumeix el Govern balear, el qual, amb la seva signatura, es compromet a incorporar i promoure les idees i els principis d’aquesta Baukultur ; és a dir, a aplicar polítiques capaces d’incloure el seu concepte cultural i que integren la seva visió dins la política.

Jornada a Eivissa

I precisament sobre aquesta necessitat d’integrar l’esperit dels valors de la Baukultur, de manera especial pel que fa al patrimoni i a la cultura, es va parlar en la jornada que es va dur a terme ahir a Eivissa i en la qual es va reflexionar i es va debatre sobre la situació de les Balears en aquest àmbit. Sobre aquest tema, la degana del COAIB, Marta Vall-Llossera, insisteix que ens trobam davant un canvi de model i va emfatitzar la necessitat d’estar alerta respecte de la protecció del patrimoni, molt especialment a Eivissa. Hi va insistir perquè a la pitiüsa major la mateixa degana va haver de presentar personalment l’any passat un recurs a l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia en què sol·licitava al Consistori la suspensió cautelar de la demolició de la Casa Van der Driesche, obra dels premis nacionals d’arquitectura José Antonio Martínez-Lapeña i Elías Torres. Finalment, la casa no es va demolir, però encara així Vall-Llossera recorda que la construcció va estar en greu perill, cosa que en opinió seva no hauria de tornar a passar si realment volem protegir el nostre patrimoni en el sentit que la Baukultur proposa.