Balada d’una herència (en mans de la Casa Reial)

MaóEl sorprenent testament que ara fa 16 anys es va desvetllar a una notaria de Ciutadella encara omple digitals, diaris i telenotícies de tot l’Estat. L’herència enverinada que Juan Ignacio Balada, un filantrop menorquí sense descendència, deixà en mans de la Casa Reial no ha tingut per ara l’efecte que Menorca esperava.

La princesa Elionor i la infanta Sofia, les dues filles dels actuals reis d’Espanya i els membres més joves de la monarquia espanyola, acaben de renunciar a la seva part de l’herència, però el futur dels béns continua sent una incògnita. En especial, el del palauet de la plaça curiosament anomenada de Joan de Borbó, on Balada morí el 18 de novembre del 2009, a 69 anys.

L’enigmàtic personatge, que en el moment de la seva mort tenia nou propietats immobiliàries, algunes accions en borsa, una col·lecció de ràdios i un piano, donà la meitat de les seves propietats als llavors prínceps d’Astúries i als vuit nets dels reis emèrits. L’altre 50% s’ha destinat, tal com volia, a crear la Fundació Hespèria, que el rei Felip presideix honoríficament, perquè ajudi a facilitar la formació dels joves, la integració laboral, la promoció de projectes de caràcter social i el foment de la cultura.

La carta remesa recentment del palau de la Sarsuela a l’Ajuntament de Ciutadella confirma que tant Elionor com Sofia “ja no tenen poder decisori sobre el destí del palauet” on vivia Balada que, encara avui dia, resta tancat a l’espera de qui el pugui fer renéixer. La decisió final recau en els altres sis nets dels reis emèrits, ja que els actuals reis, Felip i Letícia, van ser els primers el mateix 2010 a renunciar a l’herència.

Ciutadella, de fet, necessita una nova residència geriàtrica. Fa tot just un mes, l’Ajuntament va anunciar que cedirà al Govern un solar de 6.718 metres quadrats a la zona de Son Blanc perquè s’hi construeixi un centre per a persones grans. El projecte urgeix, ja que fins que el futur geriàtric no estigui fet no es durà a terme la reforma i ampliació de l’actual residència municipal, per així no deixar els usuaris sense servei.

El juny del 2021 el Consistori ja acordà en sessió plenària demanar a la Sarsuela la cessió de l’immoble, però la petició, a la qual només el PP votà en contra, ha estat desatesa fins ara per la Casa Reial que, això sí, ha anat informant de l’evolució seguida per l’herència.

Tot el llegat fou valorat en un primer moment en 10.636.330,63 euros. Pràcticament la meitat, 5.219.861 euros, corresponia a la promotora Adalab (el nom de Balada a l’inrevés), que l’empresari menorquí administrava en solitari i amb seu social a Barcelona. Però també tenia 3.583.410,97 euros dipositats a comptes bancaris i algunes accions. Els seus béns patrimonials a Ciutadella van ser taxats en conjunt en 1.833.058,10 euros.

El palauet, el bé més valorat

El més preuat dels edificis és el palauet de 555 metres quadrats, que va fer construir el 1996 i on va viure durant tretze anys fins a la seva mort. Però també era propietari de la finca de Bini Talaiot, que acostumava a cedir als salesians per a la realització de campaments i colònies d’estiu juvenils, i altres tres edificis urbans. És el cas d’una casa de tres plantes a la cèntrica plaça de Federico Pareja, un edifici deteriorat al carrer de Gustavo Mas i un bloc de vuit pisos al carrer de Jerònia Alzina, a pocs metres del palauet, amb més de 50 anys d’antiguitat. La Casa del Rei, de fet, n’ordenà la reforma, per tal de solucionar els desperfectes que presentava, i s’encarregà de cobrar la renda mensual als llogaters, als quals no ha fet fora.

Tot i això, seguint la voluntat de Balada, bona part del seu patrimoni va ser posat ràpidament a la venda per un preu de mercat lleugerament superior als tres milions i mig d’euros, el doble del seu teòric valor de taxació. La realitat, però, s’acabà imposant i la Casa Reial hagué d’adaptar-se a les circumstàncies de cada immoble, cosa que li ha impedit dotar-se de la liquiditat necessària per destinar més fons a iniciatives socials.

El Govern balear és, per ara, qui més profit ha tret de l’herència. Les despeses notarials i alguns deutes que arrossegava l’empresari s’endugueren 803.335,21 euros, però la mossegada més forta l’ha feta la Conselleria d’Hisenda que, a través de l’impost de successions, es quedà amb 3.300.000 euros, quasi un terç del total.

Amb tant per descomptar, Menorca encara ha vist pocs fruits del llegat del seu il·lustre i peculiar veí. La que més ho ha notat és la Fundació de persones amb discapacitat de Menorca, que ha rebut una injecció de 30.000 euros que, juntament amb una altra de 80.000 del Consell Insular, ha permès reformar la històrica i emblemàtica farmàcia modernista, que sa mare, Catalina Llabrés, va adquirir el 1926 al cor de les Voltes a Ciutadella i que tancà les portes ara fa 40 anys. Gràcies a aquesta inversió, l’antiga farmàcia que Juan Ignacio Balada gestionà després de la mort de la seva mare és avui un local de visita obligada pels turistes que recorren el nucli antic de Ciutadella, a més d’esdevenir una de les seus de la Fundació.

El testament deixà fora les seves cosines María del Pilar i María del Carmen Arregui Llabrés, malgrat que foren les que cuidaren el filantrop en els seus darrers mesos, al mateix palauet de la plaça de Joan de Borbó. Tot i que s’arribà a especular que les seves úniques familiars podrien impugnar el testament, no ho feren i acceptaren haver-ne quedat excloses. Segons explicaren, van seguir igualment al seu costat fins que morí perquè era el seu “deure moral”, ja que la mare de Balada les havia acollides durant més d’un any després de la mort de son pare a la guerra.

En cas que la Casa Reial no hagués acceptat l’herència, el llegat de Balada hagués anat a parar a l’estat d’Israel. Així ho deixà escrit al seu testament, fent palesa d’aquesta manera la seva vinculació a la Gran Lògia Maçònica dels hebreus. De segur que, en aquest cas i en l’actual context internacional, igualment hauria aconseguit que es parlàs tant d’ell després de mort.