Un assassí en sèrie accepta 63 anys de presó per haver matat tres indigents
Inicialment les acusacions demanaven per a l'home la presó permanent revisable, la pena més alta del Codi Penal
BarcelonaL'abril del 2020, el confinament obligat per la primera onada de la pandèmia del coronavirus va buidar Barcelona i un assassí en sèrie va aprofitar aquesta circumstància per acarnissar-se amb els més vulnerables. En dotze dies de diferència, Thiago F. L. va matar tres indigents que dormien al carrer. En tots tres cops, l'assassí (que vivia en una autocaravana a Sant Cugat) va escollir les víctimes per la seva vulnerabilitat extrema i les va assaltar mentre dormien i les va colpejar amb una barra d'acer. Aquest dilluns, l'home ha acceptat una condemna de 63 anys de presó, fruit d'un pacte de conformitat amb les acusacions, que inicialment demanaven per a ell la pena més alta del Codi Penal, la presó permanent revisable. L'acord estableix també que el màxim de temps que l'home estarà entre reixes és de 40 anys, i que quan surti ho farà en un règim de llibertat vigilada durant 30 anys més.
L'acusat ha pres la paraula al judici davant el jurat popular per admetre que va assassinar l'Ihmad, el Juan Ramón i el Jean Pierre els dies 12, 16 i 27 d'abril de 2020. Com que s'ha arribat a un acord de conformitat, a l'acusat no se li ha preguntat per què ho va fer, però totes les acusacions han volgut subratllar en els seus discursos el fet que actués mogut pel menyspreu a les víctimes i l'odi a les persones pobres. La fiscal Elena Contreras ha subratllat el "tracte degradant i inhumà" que l'assassí va infringir a les víctimes: "A la vegada que els matava els prenia la dignitat, perquè en aquell moment no valien res per a ell", ha dit la representant del ministeri públic. "L'acusat va anar a buscar aquestes persones perquè pensava que no mereixien viure, que mereixien morir pel fet de ser pobres i vulnerables", ha subratllat l'advocada Beatriz Fernández, que representa la Fundació Arrels, que exercia d'acusació popular en el cas.
En el moment que es van cometre els tres assassinats, l'odi a les persones pobres, que en termes legals es coneix com a aporofòbia, encara no estava tipificat com a delicte al Codi Penal, sinó que es considerava un agreujant. D'aquí que la condemna sigui per tres delictes d'assassinat amb traïdoria i tres més contra la integritat moral. Les acusacions particulars, que representen els familiars de dues de les tres víctimes, i l'acusació popular han subratllat la necessitat que el condemnat passi per un tractament específic a la presó. "No es tracta d'imposar un càstig exemplar, cal que entengui contra qui va atemptar i per què, visibilitzar la mort d'aquestes persones", va dir l'advocada d'Arrels al judici.
Vulnerabilitat i soledat
La fiscal del cas ha explicat que l'assassí va aprofitar-se de la vulnerabilitat "extrema" de les víctimes per poder-les matar amb facilitat, però també del context de soledat afegit que patien pel confinament derivat del primer estat d'alarma. En un moment en què ningú sortia al carrer, 1.250 persones a Barcelona dormien al ras, entre elles l'Ihmad, el Juan Ramón i el Jean Pierre, que van ser "brutalment" assassinades pel condemnat, mentre dormien i en un moment en què "encara que haguessin volgut" no haurien pogut demanar auxili perquè al carrer no hi havia ningú més, ha dit la fiscal, que també ha subratllat que aquest context va afavorir la investigació dels Mossos, que en poc temps van poder identificar l'assassí amb l'ajuda de les càmeres de seguretat de la zona on es van produir els tres atacs, que estaven separats per encara no un radi de tres quilòmetres.
El pacte de conformitat també inclou una indemnització per als familiars de les víctimes, un dels quals tenia un fill menor d'edat que rebrà 150.000 euros. També s'han fixat diverses quantitats d'entre 30.000 i 100.000 euros per als pares i germans de les altres dues víctimes.