Un 30% dels assalariats de Balears cobra menys de 1.261 euros al mes

Barcelona/palma.Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre salaris per comunitats situen els bascs, navarresos i madrilenys com els millor pagats. Els balears es troben en la mitjana estatal pel que fa als assalariats que guanyen menys de 1.261 euros al mes. En concret, el 29,7% dels treballadors de les Illes Balears cobra menys d'aquesta quantitat.

En canvi, només un 21,6% dels illencs cobra més de 2.095 euros, mentre que a l'Estat ho fan el 30% dels assalariats. L'enquesta sobre salaris de l'ocupació principal assenyala que un 42,8% dels treballadors bascos va cobrar més de 2.095 euros mensuals, seguit d'un 38,6% navarresos i d'un 38,4% de madrilenys.

A Catalunya, una quarta part de tots els assalariats percebien menys de 1.261 euros bruts, és a dir, eren mileuristes en el millor dels casos o rebien un sou que no arribava ni a aquest llindar. El percentatge de treballadors que cobraven 1.200 euros com a màxim s'elevava fins al 30% sobre el total al conjunt d'Espanya, l'equivalent a 4,29 milions de persones. Els ingressos del 70% dels assalariats a Espanya no arribaven als 2.095 euros bruts mensuals l'any passat, segons les dades que ahir va publicar l'Institut Nacional de Estadística (INE) a partir de la informació que dóna l'Enquesta de Població Activa.

Per la franja del mig, entre els 1.216 euros bruts i els 2.095 euros com a màxim, es mou el gruix dels assalariats a tot l'Estat.

Els sous més alts van lligats a activitats del sector financer i vinculats al subministrament d'energia (gas, llum, aigua), en què el 40% dels assalariats eren a la franja més alta d'ingressos (més de 3.200 euros bruts al mes). En canvi, per la banda baixa, destacaven les feines lligades a la llar, com el personal domèstic i les feines del sector primari (agricultura, ramaderia o pesca).

Treballadors públics

Els treballadors públics presentaven d'entrada uns salaris més alts de mitjana que no pas els del sector privat. El 57,9% dels empleats de les administracions a Espanya cobraven més de 2.095 euros al mes, una dada vinculada també al perfil de treballador, sovint amb més formació, que ocupa aquestes feines. Fruit de les retallades als sous públics dels últims anys, els funcionaris amb ingressos per sobre dels 3.200 euros bruts al mes van passar de quasi el 21% el 2010 al 17% l'any passat.

El fet que hi ha més dones en feines de sectors amb una remuneració més baixa (atenció a la dependència, personal domèstic i altres activitats de serveis) explica part de la desigualtat salarial que persisteix a Espanya i que afavoreix els homes. També hi té incidència el fet que les dones treballen en una proporció més gran amb contractes precaris, temporals o bé amb jornades a temps parcial, cosa que es tradueix en ingressos inferiors. Mentre el 36% dels homes assalariats eren a la franja de més de 2.095 euros anuals de sou l'any passat, el percentatge queia fins al 23% en el cas de les dones.

Les feines a temps parcial, en què les dones són molt més protagonistes, concentraven els sous de les franges més baixes. Nou de cada deu assalariats a temps parcial -l'equivalent a 2,14 milions de persones a tot Espanya- rebien menys de 1.200 euros bruts al mes, segons l'enquesta de l'INE.

La formació continua sent un dels factors que juga a favor d'uns ingressos més alts. El 41% dels empleats amb nivell d'estudis baix (amb estudis primaris o sense estudis) es concentraven en la franja amb ingressos de 1.216 euros o menys. El percentatge baixava una mica, fins al 34,5%, en el cas dels assalariats amb estudis secundaris i es reduïa a quasi el 18% entre els que tenien un nivell d'estudis superiors. Ara bé, uns estudis avançats tampoc es tradueixen matemàticament en un bon sou.