Aspirants a bomber acusen l’Ajuntament de Palma d'irregularitats en les oposicions

PalmaUn grup de 16 aspirants al procés selectiu per cobrir 26 places de bomber conductor de l’Ajuntament de Palma ha denunciat públicament una “falta absoluta de transparència”, l’incompliment reiterat de terminis i una “absència total de planificació” en una oposició que, segons expliquen, s’arrossega des de fa més de dos anys, des de la publicació de les bases al BOIB el novembre del 2023.

Els aspirants asseguren que el desenvolupament del procés vulnera directament la doctrina fixada pel Tribunal Suprem en una sentència del gener del 2022, que estableix que els criteris de valoració i correcció de les proves selectives han d’estar definits i publicats abans de la seva realització, com a garantia dels principis d’igualtat, mèrit, capacitat i transparència. Segons recorden, la mateixa sentència adverteix que la manca d’aquests criteris constitueix un “vici substancial” que pot comportar la nul·litat de la prova.

En aquest sentit, els aspirants denuncien que en cap moment no es varen publicar els criteris de correcció de les proves psicotècniques i de personalitat. Afirmen, a més, que el mateix tribunal qualificador va anunciar per escrit, en una diligència prèvia a les proves, que aquests criteris i els punts de tall es comunicarien abans de l’inici dels exercicis, una informació que, segons sostenen, “mai no va ser facilitada”.

Sense conèixer les regles del joc

Segons el col·lectiu, aquest incompliment “agreuja la falta de transparència” i reforça la vulneració de la doctrina del Tribunal Suprem, ja que els aspirants varen realitzar proves eliminatòries “sense conèixer les regles d’avaluació”. També denuncien que el tribunal va emetre aclariments sobre l’entrevista personal quan molts de candidats ja l’havien fet, fet que, a parer seu, va suposar “alterar les regles del joc un cop iniciada l’avaluació”.

Els aspirants recorden que no és la primera vegada que aquesta exigència legal s’aplica al mateix cos de Bombers de Palma. Esmenten una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Palma del 2022 que va obligar l’Ajuntament a repetir unes proves psicotècniques perquè no havien publicat prèviament els criteris de correcció. En aquell cas, expliquen, l’aspirant afectat va acabar sent declarat “apte” i actualment és bomber en actiu.

També comparen el procés amb altres oposicions recents, com la convocatòria unificada de Policia Local, on, segons indiquen, es varen arribar a publicar “fins a 14 pàgines de criteris de valoració”, cosa que, a parer seu, demostra que publicar-los “no només és obligatori, sinó perfectament possible”.

Pel que fa a les proves psicotècniques, denuncien que el test de personalitat i l’entrevista personal es varen fer amb prop d’un any de diferència, fet que, segons mantenen, “impedeix considerar la prova com a tècnicament vàlida”. Malgrat això, afirmen que el tribunal va utilitzar ambdós resultats per emetre una qualificació final de “no apte”, sense justificar-ne la fiabilitat ni aportar una motivació individualitzada. Aquesta manca d’informació, asseguren, els va impedir formular-hi al·legacions de manera efectiva i els va situar en una situació “d’indefensió material”.

Els 16 aspirants expliquen que, tot i haver estat qualificats com a no aptes, varen continuar fent altres proves —físiques, d’eines i de fòbies—, que varen superar amb resultat favorable, amb el cost econòmic, físic i emocional que això els va suposar. Segons denuncien, la comunicació oficial del “bo apte” va arribar amb més d’un any de retard, i quan en varen demanar explicacions als professionals responsables de l’avaluació psicològica, els varen indicar que la planificació del calendari no era competència seva.

Sense les dates clares

Més de dos anys després de la publicació de les bases, el procés continua, segons relaten, “sense un calendari clar ni una planificació coherent”, amb canvis constants i decisions que arriben tard i que generen una “greu inseguretat jurídica”. S’hi afegeix, afirmen, el perjudici personal i professional derivat d’haver hagut de viure durant anys en una situació d’incertesa que els ha impedit planificar el seu futur laboral o preparar altres oposicions.

Davant aquesta situació, els aspirants reclamen la publicació immediata dels criteris d’avaluació que, segons diuen, varen ser anunciats però mai facilitats, a més de la repetició de les proves amb totes les garanties legals. Asseguren que no qüestionen “ni l’exigència ni el rigor” del procés selectiu, sinó “l’incompliment de les regles bàsiques de transparència i publicitat”, i lamenten haver-se vist abocats a la via judicial per corregir un error que, a parer seu, es podria esmenar dins l’àmbit administratiu. Els aspirants descriuen que viuen la situació amb “desconcert, impotència i esgotament” i es demanen per què han d’arribar als tribunals si “la llei és clara”. Alerten que una possible sentència favorable d’aquí a tres o quatre anys no compensaria el perjudici personal, laboral i emocional que, asseguren, ja consideren irreversible.