Aquestes són les carreres millor (i pitjor) pagades al mercat laboral
Informàtica, les enginyeries i medicina són les titulacions amb una inserció més gran, segons un rànquing
BarcelonaEls graus d'informàtica, les enginyeries i les titulacions relacionades amb ciències de la salut són les carreres professionals que tenen una taxa d'ocupació més alta i també les que paguen millor als seus treballadors un cop arriben al mercat laboral. Així ho determina U-Ranking, una eina de la Fundació BBVA i Ivie. Aquests estudis també són els que garanteixen més percentatge d'ocupats amb un sou de 1.500 euros o més pocs anys després d'haver entrat al món laboral.
El llistat d'U-Ranking s'elabora a partir de la informació que proporciona l'Enquesta d'Inserció Laboral dels Titulats Universitaris que fa periòdicament l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i, en aquest cas, analitza els resultats laborals aconseguits el 2019 dels estudiants que es van graduar el curs 2013-2014. Aquesta edició, per tant, encara no té en compte els efectes que ha pogut tenir la pandèmia sobre certs sectors laborals ni tampoc l'impacte de la intel·ligència artificial en el mercat de treball.
Ara per ara, l'informe té en compte quatre indicadors: la taxa d'ocupació, els ingressos mensuals, si la feina es correspon amb els estudis i si el càrrec requereix titulació universitària. Així, els estudis d'Informàtica són els que millor combinen aquests quatre factors: la taxa d'ocupació supera el 96%, i el 80% dels graduats guanyen 1.500 euros o més. A més, hi ha pràcticament un 93% de les ocupacions que són altament qualificades i pràcticament nou de cada 10 graduats acaben treballant en activitats relacionades amb els seus estudis. Els segueixen els titulats en enginyeria i indústria, seguits dels formats en ciències de la salut i serveis socials.
Si ens fixem exclusivament en la millor taxa d'inserció, els estudis amb més sortida són medicina, informàtica (sobretot les especialitzacions en desenvolupament de programari, aplicacions o telecomunicacions) i l'enginyeria aeronàutica. També obtenen bons resultats altres àrees sanitàries, com odontologia, infermeria o farmàcia (totes amb una ocupabilitat per sobre del 90%).
Una mica més avall, el terç inferior de la taula l'ocupen estudis relacionats amb les ciències socials, com sociologia, psicologia, periodisme, geologia o treball social, mentre que al final de tot de la taula, a la part baixa amb uns resultats més desfavorables, hi ha el grau d'arqueologia (amb un 77% d'ocupació però poc més de la meitat dels graduats treballant en aquesta àrea i només un 10% d'ocupats amb salaris iguals o més grans de 1.500 euros). Els altres estudis amb menys ocupabilitat són els relacionats amb les humanitats, com ara llengües modernes, història de l'art, conservació i restauració, belles arts o filosofia.
La UPC, la universitat catalana amb més inserció
Si ens fixem en la sortida al mercat laboral per universitats, l'especialització dels graus que s'imparteixen marca la diferència i, per això, el podi el copen les universitats politècniques. La Universitat Politècnica de Madrid se situa al capdavant: els alumnes d'aquest centre tenen una taxa d'afiliació a la Seguretat Social (és a dir d'ocupabilitat) del 76%, un sou de 32.242 euros anuals de mitjana i un 74,5% d'empleats que treballen d'acord amb els estudis que han cursat.
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) també entra al podi dels millors centres pel que fa a inserció laboral, en el segon lloc després de la politècnica de Madrid. En tercer lloc hi ha la politècnica de Cartagena i completen el Top 5 la Universitat Catòlica Santa Teresa de Jesús d'Àvila i la Universitat de Nebrija. També se situen a la part alta de la taula moltes universitats privades i joves, que han estructurat la seva oferta de graus recentment i han optat per una composició de títols amb bons resultats d'inserció.
Per contra, les universitats públiques que procedeixen dels estudis generals històrics, i que pel seu origen solen abastar tots els camps d'especialització, tenen una capacitat d'inserció més limitada fruit de la seva pròpia oferta, ja que mantenen al seu catàleg els graus amb menys inserció. Això fa que se situïn a la part baixa de la taula.
Espanya, a la cua d'Europa
Els resultats de l'informe, però, també destaquen una realitat tossuda. Els titulats universitaris espanyols tenen més problemes d'inserció que la mitjana dels països de la Unió Europea. De fet, la taxa d'ocupació dels joves graduats recents en educació superior (és a dir, tant universitaris com de cicles formatius de grau superior) se situa entre 7 i 8 punts percentuals per sota de la mitjana europea.
Hi ha 11 països on aquesta taxa supera el 90%, mentre que el 2021, Espanya no va arribar al 77%. Només hi ha dos països amb pitjors resultats: Itàlia i Grècia.
Per millorar el procés d'inserció laboral dels titulats universitaris espanyols, els autors de l'informe U-Ranking plantegen tres recomanacions principals: parar més atenció a l'hora d'escollir estudis a la informació sobre l'ocupabilitat de les titulacions i millorar l'orientació en aquest sentit als estudiants de secundària; promoure la mobilitat dels estudiants perquè tinguin en compte on poden trobar les ofertes formatives més prometedores i estimular les universitats perquè atenguin la realitat de la inserció a l'hora de dissenyar les ofertes d'estudis.
