25 anys de Telecinco en 10 moments

BarcelonaTelecinco emetrà avui, durant el seu informatiu del migdia, un vídeo en què participen 55 rostres icònics de la seva història. Serà la seva manera de celebrar el 25è aniversari de la seva primera emissió, el 3 de març del 1990, cinc setmanes després que comencés a funcionar la seva rival, Antena 3. Des d’aquella gala inaugural, presentada per Miguel Bosé i Victoria Abril, la cadena ha crescut fins a convertir-se en líder a Espanya, sovint a base de continguts polèmics. Recordem deu moments clau de la història de Telecinco.

‘Telecupón’

El sorteig de l’ONCE convertit en el primer xou de ‘prime time’

Telecinco va néixer un dissabte i el dilluns següent ja va estrenar el que seria un dels formats més emblemàtics dels seus primers anys. El Telecupón -presentat inicialment per Sílvia Marsó i Andoni Ferreño, però que tindria en Carmen Sevilla la presentadora més emblemàtica- s’emetia cada dia a les 21.00 i girava a l’entorn del sorteig de l’ONCE, però incloïa també elements d’espectacle i petits concursos.

Arriben les Mama Chicho

Juntament amb Cacao Maravillao, van ser exponents de la ‘tele-teta ’

El nom del programa era Tutti frutti, però la marca que va quedar per a la història va ser la de les Mama Chicho, sis joves ballarines italianes que irrompien, lleugeres de roba, al plató d’aquella revista de varietats, present ja a la primera graella. Era un ball xaró i repetitiu, amb el qual la cadena -com ja havia fet Berlusconi a Canale 5- declarava les seves intencions d’abonar-se a la frivolitat.

L’assassí de Laura Palmer

‘Twin Peaks’, de David Lynch, punt d’inflexió en les sèries

Saber qui va matar Laura Palmer es va convertir en un assumpte global: va ser el primer cop que les sèries demostraven aquest poder. I Telecinco va capitalitzar aquest fenomen emetent la sèrie fins al 30 de setembre del 1991.

El primer ‘late show’

Pepe Navarro fa el tronera a ‘Esta noche cruzamos el Mississippi’

Estrenat l’any 1995, va ser l’intent d’adaptar al gust espanyol el format de late show, amb personatges cada cop més excèntrics i un jovenet Florentino Fernández que va fer popular el personatge de Crispín Klander. El programa era prou informal perquè Navarro i els col·laboradors anessin llegint el guió, que, ostensiblement, duien a la mà.

Ulleres de sol per al rei

‘Caiga quien caiga’, exemple de periodisme irreverent

La sàtira política es va fer un lloc a la graella de la cadena el 1996 amb l’estrena de Caiga quien caiga. El Gran Wyoming i el seu equip de reporters van tenir en el punt de mira, des del primer moment, el rei Joan Carles, que en aquella època encara mantenia una esfera de privacitat respectada escrupolosament pels mitjans. L’especial del 31 de desembre del 1996 va suposar un punt d’inflexió per al programa, amb l’emissió d’un reportatge en què el presentador aconseguia lliurar unes ulleres de sol -símbol del programa- al monarca, que després se les va posar.

Una festa cada matinada

‘Crónicas marcianas’, admirat i criticat a parts iguals

Xavier Sardà va comandar una singularitat televisiva entre el 1997 i el 2005: Crónicas marcianas convertia les matinades de Telecinco en una accelerada festa corregida minut a minut amb l’ull posat a l’audímetre. Acusada de teleporqueria, entre les imatges que deixa hi ha la de Boris Izaguirre abaixant-se un dia sí i l’altre també els pantalons: intel·lecte i instints primaris a parts iguals.

Una sèrie imbatible

La boda de ‘Médico de familia’ va tenir 10 milions d’espectadors

Durant quatre anys competir contra Médico de familia va ser una missió gairebé impossible, com sabia bé l’equip de Malalts de tele, que cada setmana celebrava el final del capítol i donava la benvinguda als espectadors que s’incorporaven al programa en aquell moment. La boda del Nacho (Emilio Aragón) i l’Alicia (Lydia Bosch), el 23 de desembre del 1998, va superar els 10 milions d’espectadors i el 60% de quota.

L’experiment sociològic

‘Gran Hermano’ va marcar l’inici dels ‘realities’ a Espanya

El 23 d’abril del 2000 la telerealitat arribava a Espanya amb l’estrena de Gran Hermano, que es presentava com un “experiment sociològic”. La curiositat que va despertar aquella primera edició va fer que aconseguís 7,8 milions d’espectadors i un 51,2% de share mitjà al conjunt de l’Estat. L’èxit del programa va permetre a Telecinco liderar per primer cop l’audiència a Espanya el maig del 2000. Fins llavors, només Antena 3, en quatre casos puntuals, havia trencat l’hegemonia de TVE.

Ondas per a Jorge Javier

El presentador del polèmic ‘Sálvame’ va ser premiat

Sálvame i el seu presentador, Jorge Javier Vázquez, s’han convertit en l’element més definitori de l’oferta actual de Telecinco, basada en els realities i l’explotació de la vida privada dels seus participants. Malgrat la polèmica del format, Vázquez va guanyar l’Ondas al millor presentador el 16 d’octubre del 2009 per “renovar amb brillantor i sentit de l’humor el rol del presentador en un gènere controvertit”.

“Iniesta de mi vida”

Els èxits de la selecció espanyola van triomfar al canal de Mediaset

Ho va cridar José Antonio Camacho l’11 de juliol del 2010 quan Andrés Iniesta va fer el gol que donava a Espanya el Mundial de futbol. El matx, ofert per Telecinco, va ser l’emissió més vista fins llavors a Espanya, amb 14.582.000 espectadors. El rècord el va batre el mateix canal el 27 de juny del 2012, amb les 18.141.000 persones que van veure els penals de l’Espanya-Portugal de semifinals de l’Eurocopa.