Pandèmia

Manel Cervantes: "El covid s'assemblarà més al refredat que a la grip, però encara no és així i hem de seguir vigilant"

14 min
captura cervantes

BarcelonaEntrevistem el doctor Manel Cervantes, cap de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, perquè entenem que ens pot ensenyar o ajudar a entendre on som i sobretot cap on anem en relació amb aquesta pandèmia.

La pandèmia en aquests moments presenta uns perfils una mica desconcertants, perquè la immensa majoria de la gent passa la malaltia d’una manera molt lleu però, en canvi, està omplint els hospitals. Doctor Cervantes, no sé si vostè està tan desconcertat com la resta dels humans.

— Hauria de dir que no, perquè realment era un dels escenaris possibles. Tothom esperava de manera optimista que les vacunes, cent anys després de la pandèmia de la grip, en canviessin completament l’evolució, i la realitat és que no. Gràcies a les vacunes s’està salvant molta gent que no es mor de la grip, però no n'ha evitat la transmissió. Tinc la impressió que la pandèmia actual acabarà com moltes altres pandèmies virals: amb virus nous menys agressius, que encara que es transmetin molt tindran menys transcendència. I crec que aquesta soca d’ara és el primer avís que això passarà així, el que passa és que no necessàriament ara. Es pot convertir en una espècie de grip, però aquesta setmana s’han mort 175 conciutadans catalans i no podem dir que ja estem en aquest punt, però dona la impressió que acabarà així.

Abans d’arribar a com acabarà, parlem d’on som. Per exemple, hi ha més infectats per segona vegada en dues setmanes que en els vint mesos anteriors.

— Sí, sí. Quan es diu que la soca és més transmissible vol dir que s’estén amb moltíssima facilitat i que les mesures que més o menys estàvem acostumats a veure que ens servien per evitar la transmissió ara no ens serveixen. Hi ha gent que en culpa les persones dient que no fan les coses bé, però jo tinc la impressió que això no és cert en absolut. És veritat que vacunar més encara ens pot ajudar, però aquest virus circularà tot aquest hivern com passa amb els virus respiratoris cada hivern i hi haurà un moment que això baixarà, possiblement aviat. A Sud-àfrica va pujar de pressa i va baixar de pressa; diuen els anglesos que comencen a baixar, tot i que amb la barreja d’informació científica, política i mediàtica ves a saber, però hi ha indicis que és així. Si això comença a passar, a nosaltres ens arribarà els pròxims dies o setmanes.

Les autoritats sanitàries i també els especialistes diuen que ja arribem al pic de la sisena onada, però en paral·lel ahir l’OMS va dir que d’aquí dos mesos la meitat dels europeus ens haurem encomanat. Aleshores encara no haurem arribat al pic, no?

— No sé qui té la millor bola de vidre... Semblava que clarament als països de l’est d’Europa havia baixat molt i, de fet, a Ucraïna ha sigut així, on ja estan de reculada claríssima i no estan ingressant els pacients al hospitals. A Alemanya, el Regne Unit, França, casa nostra o Itàlia, que també ha fet una pujada aquests dies, encara estem a la part alta, però amb signes que estem frenant, i això hi ha una manera molt fàcil de veure-ho: fins fa pocs dies cada setmana doblàvem els casos, i ara ja calen deu dies per fer-ho. És possible que estiguem arribant al pic, però això tampoc ens ha de tranquil·litzar del tot. El que a mi em dona més tranquil·litat és veure que realment aquesta soca és menys agressiva, no tant per dir que és un refredat, però no us penseu que la grip del 2017 al 2018 va matar molt menys que la que està matant ara. Vam tenir molts morts per la grip cada hivern.

¿Vol dir que la variant òmicron és mes lleu que la grip del 2018?

— Que l’onada nostra del 2018 a l’hivern, no tota la grip del 2018 . Però hi ha anys que l’onada de la grip ha comportat la mort de moltíssima gent i d'altres que no, i no sabem gaire bé per què. Les soques són diferents, la gent té immunitat acumulada, cosa que amb el covid ja comença a passar. Hi ha un 30% de la gent que ja hi ha tingut contacte i un 80% que està vacunada: deunidó, la gent protegida que hi ha.

¿Que l’òmicron hagi sigut més lleu que la delta prefigura que la que vindrà després serà encara més lleu?

— Cada onada de nova variant es transmet molt més i substitueix l’anterior. El virus no té cap avantatge al matar més, biològicament el gran avantatge del virus és estendre’s, estendre’s molt i, si no matés, millor.

Perquè si mata es queda sense 'modus vivendi'...

— Això és un procediment biològic. Un virus és així, no és que sigui bo o dolent. Aleshores és probable que cada mutació acumuli un risc de transmissibilitat més alt i un risc de mortalitat més baix, però l’atzar pot ser traïdor.

Per tant, no ho sabem. El que sí que sabem, per exemple, és què tenen els hospitals ara. Vostè ve del Parc Taulí de Sabadell. Què hi tenen ingressat, en aquests moments? Gent amb delta o gent amb òmicron?

— M’agrada que m’ho preguntis, perquè ho hem comptat aquest matí. Nosaltres ens pensàvem, veient el que està passant en altres països i a la Vall d’Hebron, que els malalts més greus encara eren de delta. Ara ja no ens ho pensem, ja ho sabem segur: ni un sol malalt de pneumònia greu a l’UCI d’aquest mes de gener i mig desembre té òmicron. Ara bé, tenim la meitat dels pacients ingressats a l’hospital en general que tenen òmicron i la meitat delta, i això vol dir que hi ha malalts que necessiten ingressar.

A les UCI, delta.

— Zero òmicron.

I a planta, meitat i meitat?

— Sí. I de salut laboral, que és gent sana que es fa proves i surt positiva, el 80% son òmicron. Ni un sol ingrés de salut laboral fins on jo sé. Quan la gent jove vacunada agafa l’òmicron té una malaltia benigna, això ho podem afirmar ja ara, però això no vol dir tota la població. Hi ha gent vulnerable amb certes malalties, com la diabetis, que no és una malaltia gaire greu però que comporta més risc de transmissió i pot acabar portant gent a l’hospital. De totes maneres també s’ha de matisar que el 30% dels pacients que tenim ingressats ara tenen covid però estan ingressats per una altra cosa. Al fer-los la PCR d’ingrés que fem a tots els malalts vam veure que també tenien el coronavirus. Mesos enrere, fins i tot a l’onada de l’agost, si aquests pacients agafaven el covid comportava gravetat i ara, encara que siguin grans, passen el covid amb molèsties perquè han d’estar aïllats, perquè se’ls fa més difícil el dia a dia, perquè poden ser transmissors... però no es posen malalts per això.

El problema que ens dona, per tant, òmicron és que tenim casos lleus però tenim una allau de casos.

— Aquest és el gran problema.

Una allau de casos que està col·lapsant l’assistència primària. Ja sé que no és la seva responsabilitat, però, què hi podem fer?

— Amb l’assistència primària tenim dos aspectes que col·lapsen el sistema: un és que hi ha molts pacients amb malalties respiratòries. De fet, cada hivern ens acostem al col·lapse de l’assistència primària per les malalties respiratòries i la grip. I un altre és que ara s’hi afegeixen moltes proves, moltes PRC no només de gent que està malalta, sinó de gent que té por de tenir-ho perquè té un pacient a casa o perquè ha d’anar a una festa o perquè ha d’anar a l’escola. Això està generant un seguit de feina que és possible que un dia d’aquests ens hàgim de replantejar. Jo no dic ara, en el dia que tenim més casos que mai, però haurem de deixar de fer proves als contactes, perquè si no col·lapsarem l’assistència sanitària amb una activitat que no és la seva feina principal, que és tractar la gent malalta. És evident que la prevenció és important, que seguir les malalties cròniques és important, però no ens ha de fer deixar de veure que el que més necessita la gent quan està malalta és tenir el seu metge, el seu metge que el coneix. Tampoc podem col·lapsar la feina amb les baixes laborals, ni fent PCRs o test d’antígens.

Aleshores què fem? ¿Si no ens trobem gaire malament anem a treballar?

— Jo, sincerament, crec que en el futur per a aquesta malaltia el que haurem de fer serà que si tens febre et quedes a casa i, si no, vas amb cura.

Com quan tenies un refredat?

— Sí, però ningú ho fèiem, això, quan teníem un refredat. Tothom deia que ho havíem de fer, però tothom anava a treballar.

Quan tenies un refredat anaves a treballar, la grip és una altra cosa. La grip amb febre i aquell cruiximent, et quedaves a casa...

— Els símptomes importants de molt mal de coll com angines, com amigdalitis, molt mal de cap, febre i molt mal d’ossos s'han de tractar com una grip. I t’has de quedar a casa fins que et trobis millor.

Si en el futur és com un refredat, com vostè diu, i no demanem la baixa, caldrà anar a treballar.

— Jo crec que sí, i el que haurem de fer serà no anar a veure el avis mentre tinguem el refredat. Però estem parlant del futur. Ara en aquest moment hem de seguir fent el que ens recomanen.

I què entén per futur?

— Quan passi aquesta onada de l’hivern, a partir de febrer.

Però si al febrer encara no s’ha acabat l’hivern.

— Aquesta onada no arribarà fins al juny.

Això són bones notícies.

— És una opinió.

Però és una opinió basada en dades i en l’especialitat.

— Estem actuant d’una manera molt ben pensada per si venia un virus del tipus grip aviar: tancar els esports, tancar les feines no essencials. Per què? Perquè la grip aviar i el primer SARS mataven molt. Amb aquestes grips tothom accepta que s’havia de ser molt dràstic, amb confinaments de veritat digui el que digui el constitucional. Ara bé, amb una malaltia que ha passat de tenir una mortalitat del voltant del 2% a tenir-la al voltant del 0% o del 0,2%, segurament ja no tocarà fer el mateix. No vol dir que no importi i que hi hagi gent en perill, perquè aquesta gent amb més perill tindrem medicació i dosis de record de les vacunes. Per a la resta de la gent, serà història.

Per tant, al febrer ja no hi hauria d’haver restriccions?

— Jo crec que no. Hi hauria d’haver responsabilitat individual en funció del risc, de quina necessitat tens de fer allò o no. Per exemple, jo em quedo molt parat que legalment podem entrar en un bar, i com que tenim el certificat covid, gran eina per a la prevenció, podem passar-nos-hi tota la tarda. I quan entres en un bar no hi ha ningú que porti la mascareta en un lloc tancat, amb molta gent... Jo aniré a fer un cafè al bar de tota la vida i estaré bé, però m’hi estaré un quart d’hora i marxaré.

Però si el passaport covid diu que tens les tres dosis, per exemple, si t’encomanes serà lleu i si ho encomanes encara més lleu, no?

— Sí, una miqueta menys, però aquí no estem parlant de lleu o no, sinó de si pots encomanar o no. I la resposta és que sí, que pots encomanar, durant menys dies perquè els estudis diuen que els vacunats transmetran menys dies, però no zero, i, per tant, hi ha coses que haurem de seguir vigilant.

Per tant, el passaport covid té algun sentit?

— Que la gent es vacuni, per a mi és l’únic sentit que té. I és prou bo, eh? Moltíssim jovent s’ha vacunat perquè si no no podia entrar al bar, o a les discoteques, o per viatjar.

Quin valor dona al test d’antígens?

— El test d’antígens es va fer perquè en molts llocs la PCR és una prova que no arriba per un problema de pressupost. I és una tècnica ràpida que es pot fer per part de professional sanitari o del mateix pacient. Per tant, era una bona eina per diagnosticar una malaltia en què era difícil arribar amb el mètode objectiu, que era la PCR. Però per descartar que tinc el coronavirus no és una bona eina.

¿És per confirmar que el tens?

— Exacte, no per descartar que no el tens. Redueix una miqueta la possibilitat, sí, però no ho descarta. Estic fart de veure pacients que arriben a urgències fomuts amb el test d’antígens negatiu i que al cap d’una estona la PCR és positiva. A mi no només no em sembla bo, sinó que em sembla perillós, perquè al meu voltant he vist per les festes de Nadal com molta gent deia: "Em faré un test d’antígens i, si surt negatiu, ja està". I ja li era igual si tenia tos, si tenia mocs o si tenia febre, perquè tenia el test negatiu. Això és el pitjor que pots fer, perquè crees una falsa seguretat. A Anglaterra han optat per fer-ho un tema cabdal però no per diagnosticar o per decidir què fer, sinó per decidir quan acabar la quarantena. Ens diuen: "Tu estigues a casa una setmana o cinc dies". Els americans ja han dit cinc dies si tens coronavirus, i després fes-te un test d’antígens i si és negatiu...

Aquest dimecres la ministra de Sanitat es reuneix amb els consellers autonòmics per veure si al covid se'l pot seguir amb un protocol semblant al de la grip comuna, i aquí apareix el neologisme de la ‘gripalització’. Ahir el conseller Argimon deia que li semblava prematur parlar de ‘gripalitzar’ el covid però, al mateix temps, si és òmicron i és lleu ens infectem tots com amb el virus de la grip i no passa res. Sisplau, posi una mica de llum a la foscor.

— A mi la paraula gripalització no m’agrada, perquè té una connotació de treure-li importància al covid i crec que no ho hem de fer, però té una part real, no podem seguir buscant cada cas asimptomàtic del país en un moment en què aquesta malaltia mati poc perquè el que haurem de fer és dedicar els esforços al que realment cal, que és la gent que ho necessita més: la gent vulnerable, la gent de risc. Aquesta sensació que si fem moltes proves ho tindrem tot molt controlat és molt bo quan comença una pandèmia, per intentar tallar-la, quan això no s’ha aconseguit no l'hi donem més voltes. No l’aturarem fent més proves i més aïllaments, i especialment fent proves als nens cada dia perquè estiguem tots més tranquils que l’escola és un lloc segur. L’escola és un lloc segur, perquè als nens que agafin el coronavirus no els passarà res. El que hem de fer és tenir els mestres ben vacunats. Aleshores gripalització no, però, si aquesta onada es confirma que s’acaba a l’hivern com és previsible, és lògic que es vigili d’una altra manera. Per exemple amb hospital sentinella, amb centres d’atenció primària sentinella, que vol dir que no a tothom se li mira sinó que tu vas fent proves per veure quina soca hi ha. Amb 50 persones de cada barri ja en tens prou. Quina soca és? Continua sent l’òmicron? Tranquils. Apareix una soca encara que sigui a la Xina, atenció, vigilem, reforcem la vigilància, però no fem proves a tothom. Si realment tenen raó els de l'OMS i la meitat de la població europea agafa el covid d’aquí al març, no cal fer proves, ja ho sabrem, tothom que tingui tos i febre té covid. Però no passarà, perquè jo crec que això baixarà.

Com n’hauríem de dir o com hauria de ser aquesta nova fase?

— Vigilància d’una malaltia endèmica. El dia que l'OMS reconegui oficialment després de pensar-s’ho molt bé que ja no estem en pandèmia. L’OMS té coses bones i coses dolentes, s'hi pot estar a favor o en contra, però té una cosa molt clara: és un organisme independent que no ha de guanyar les eleccions la setmana que ve en funció del que digui avui. No menyspreo la feina dels polítics, al revés, a vegades em crispa més la sensació de seguretat absoluta de la ciència que no pas la incertesa del polític. És obvi que Pedro Sánchez ha de fer un discurs positiu. De totes maneres, jo enyoro moments com els del canvi a Espanya, de la Transició, que un ministre d’Economia sortís al Telenotícies que veia tothom per dir "això està molt malament, ens ve una crisi brutal, procurin ajudar-se entre vostès perquè no hi haurà diners per a res". Fuentes Quintana, un senyor molt seriós, no va dir: "Bah, el que ve no és res, passarà de seguida, serà com una grip".

Faci el discurs vostè ara, imagini’s que és el Fuentes Quintana de la Sanitat el 2022 i ha de resumir tot el que ens ha dit fins ara.

— M’ho ha posat difícil. Jo crec que el que sí que podem dir clarament és que és molt i molt probable que el pitjor ja hagi passat, ara sí. Ara, sabem que no s’acabarà de cop.

Què fem l’hivern que ve? Ens tornem a vacunar?

— La gent vulnerable s’haurà de vacunar l’any que ve, com la grip, això sí que serà com la grip, però no cal que es vacuni tothom.

¿On posem el límit de vulnerable?

— Probablement es triarà a partir dels 65 anys, perquè és on realment s’ha vist que comença el pic de pujades. Per sota de 50 anys, des de juliol del 2020, al nostre hospital que és un lloc petit però on hem vist més de 6.000 malalts amb la pandèmia, se’ns han mort quatre pacients, i dos d’ells perquè tenien una altra cosa greu.

Per tant, els vulnerables són a partir dels 65 anys i la gent que tingui malalties preexistents.

— I tractaments que baixen les defenses, que això sabem que n’hi ha molts, especialment medicaments per malalties reumàtiques. I molt probablement també els malalts que estan fent tractaments pel càncer. La quimioteràpia no té una incidència amb el coronavirus, però si l’agafen estaran més greu. Però això es podrà seleccionar amb estudis que ja s’han fet. I al revés, a la gent que és molt poc vulnerable deixem-los estar. Als nens no els caldrà que els fem res, ni vacuna ni PCR ni res. Jo diria que la bona noticia és aquesta, que el pitjor probablement ja ha passat però que, per desgràcia, no hi haurà una vacuna o un tractament que acabi amb el covid, sinó que quedarà un virus que probablement s'assemblarà més al refredat que a la grip. Però això no és ara, ara és un virus probablement entre cinc i deu vegades menys greu però no zero i, per tant, hem de seguir vigilant. I caldrà una salut pública que ho vigili molt bé, perquè tot això que estic dient, si demà passat la soca de Xipre es demostra que torna a ser més agressiva, ens ho hem d’empassar en patates, l’atzar de l’evolució biològica no assegura que no pugui venir una soca, però ho fa molt improbable.

Mentrestant, mans, distància i mascareta?

— Això sí. Jo crec que la mascareta en llocs tancats és imprescindible. La mascareta a l’aire lliure quan tens un contacte molt pròxim també. La part fonamental de les barreres és que el que està malalt no ho transmeti als altres. El que protegeix de veritat de la transmissió aèria és que el que té el virus no l’expulsi, no l’enviï a l’aire i a la persona que té davant, i per això és útil la mascareta. I la distància. No estem parlant de metres, estem parlant de la distancia habitual de transmissió de les secrecions respiratòries, que són 50-80 centímetres. L’OMS diu el doble, doncs posem el doble, però ja n'hi ha prou, no hem d'estar separats 3 metres.

I les mans netes.

— Això ha anat una mica en desús, perquè ja no hi ha la por que hi havia que deixant el virus en una taula es transmetés molt.

A la barra del metro sí. O als poms de segons quines portes...

— La transmissió per contacte és molt important entre virus respiratoris dels nens, perquè els nens sí que s’estan tocant els mocs, òbviament. Alguns adults també, però probablement menys, llavors jo crec que en general rentar-se les mans és una bona eina, és una bona mesura.

¿Ha parlat amb malalts no vacunats que s’han encomanat greument? ¿I han fet alguna proposta d’esmena o com ho veuen?

— Alguns sí i alguns no. Jo crec que a vegades sobrevalorem el tema del negacionisme. Hi ha molta gent amb por a les vacunes perquè han sentit a parlar de reaccions adverses i, tan bon punt els ho expliques molt bé, s’ho repensen i alguns accepten vacunar-se i d'altres no. I després hi ha un grup petit que defensen que la Terra és plana. El que no podem dir és que les vacunes no tenen cap efecte secundari, perquè això és mentida, totes les activitats sanitàries tenen efectes secundaris, totes, des de la pastilla del colesterol. La vacuna de la febre groga, que és la que més posem als viatgers, és molt més perillosa que la vacuna del covid, i no he vist ningú dient que no se la vol posar.

O que les farmacèutiques guanyen molts diners amb la vacuna de la febre groga.

— Les farmacèutiques a vegades no hi ajuden. Jo quan es va començar a parlar de la tercera dosi... Si hagués sortit un estudi que ho demostrés, hauria acceptat. Que surti el CEO de la companyia que ven més vacunes dient que en faran falta tres o quatre... Però una cosa no treu l’altra. Jo l’hauria posat a la gent vulnerable com dèiem abans, però si s’ha decidit posar-la a tothom a poc a poc doncs endavant, tampoc estem fent mal.

Vostè quan es lleva al matí, a qui vol escoltar? De qui es refia?

— Cal intentar escoltar-los a tots perquè fins i tot els negacionistes són útils. El seu punt de vista ens servirà per rebatre-ho, per reflexionar, no pots dir... I jo crec que l’esforç de transparència i de fer les coses bé tècnicament del departament de Salut és probablement immillorable. Després a nivell mundial hi ha una pàgina web que tothom coneix que és la de la Universitat John Hopkins que cada dia explica què ha passat el dia anterior o l’últim mes en tota la pandèmia, amb casos, amb morts, amb vacunats, i que et permet fer-te una idea de com està el món, no de com està el teu racó, per més que sigui casa teva.

stats