Els alumnes, a les portes de la universitat: “Encara no sé quina carrera faré”

PalmaSegons l’anuari de l’Educació de les Illes Balears 2022, el 73% dels estudiants de segon de Batxillerat no havien decidit quina carrera fer quan només faltaven dos mesos per acabar el curs. Els pròxims 6, 7 i 8 de juny es fan a les Balears les proves PBAU i milers d’estudiants s’examinaran amb la meta de treure’n la millor nota possible i fer el grau desitjat. Però, a pocs dies de la cita, molts d’ells no tenen clar cap on enfocar el futur. “Vaig un poc a temptejar la situació, perquè no tenc bona mitjana de Batxillerat i això em limita”, explica Toni, alumne de l’IES Ramon Llull. “Esperaré a veure la nota que trec i, en funció d’aquesta, miraré si faig Administració i Direcció d’Empreses, Dret o Sociologia. No ho sé”, continua. “Em prendré les PBAU amb calma, perquè, tanmateix, malgrat que em vagin bé, res em garanteix que després pugui entrar on finalment desitgi”, exposa Toni.

La falta de temps per prendre la decisió de què estudiar és una de les qüestions que també lamenten els alumnes. “Ara, a mi m’agradaria tenir dies per reflexionar què fer, però no és possible, perquè acabes el curs i al cap de dues setmanes tens les PBAU, i al cap de dues més la prematrícula universitària. Està tot massa condensat”, lamenta Núria Benasser, alumna de l’IES Sineu. En el seu cas, ella assegura que té una “nota alta”, i és per això que optarà al grau Obert de la UPF, que permet fer durant el primer any assignatures de diferents titulacions. D’aquesta manera, l’estudiant pot veure quin itinerari formatiu li agrada i després definir el camí a seguir segons les seves preferències. “El problema, però, és que només hi ha 30 places i molta gent hi vol entrar”, afegeix Benasser. De fet, és tanta la demanda que la nota de tall del curs passat es va enfilar fins al 10,35.

Àmplia oferta formativa

Elisabet Gayà ha estat durant aquest curs tutora d’un grup de segon de Batxillerat de l’IES Portocristo. Considera que la indecisió dels alumnes “no és cap drama, sinó una cosa normal”. La docent creu que, si bé els dubtes dels preuniversitaris són una tònica de cada any, ara es fan més evidents perquè “hi ha una oferta formativa molt més gran. Els alumnes han de triar entre carreres que moltes vegades són semblants i s’accentua la indecisió”. Gayà també opina que es dona massa valor al fet de triar la carrera definitiva. Al llarg de la vida, “la gent va al dia en temes com per exemple les relacions de parella. Poques persones tenen un primer amor i creuen que serà per sempre. I ningú ho qüestiona”, exposa. “Triar una carrera i després canviar d’estudis no és una derrota. És part del procés vital dels alumnes i s’ha de respectar”, creu Gayà.

Un dels maldecaps dels alumnes són les notes de tall. Maria Jaume, també alumna de l’IES de Sineu, sí que té clar què vol estudiar. “Vull fer veterinària”, diu amb determinació, però també admet que la seva nota de Batxillerat “no és per presumir-ne”. “Em fa moltes ganes anar a Catalunya, però provaré sort per tot Espanya i ja veuré on acab l’any que ve”, exposa.

Davant aquesta realitat, sorgeix un problema nou per als joves. Per assegurar tenir on viure, molts estudiants es preinscriuen a diferents residències universitàries. Si finalment l’alumne no hi pot anar perquè té plaça a una altra universitat, algunes empreses tornen la reserva, però d’altres no. És el cas d’una residència de València, que deixa ben clar que, en cas que l’estudiant desisteixi de la plaça, perd els 500 euros abonats. “Molts estudiants no poden assumir aquesta despesa i per això es resignen a quedar a Mallorca, malgrat que la UIB no ofereixi el grau que volen fer”, lamenta Maria Jaume.

Des dels centres educatius es fa feina per intentar que els alumnes tinguin eines suficients per prendre la decisió. A partir de tercer d’ESO i fins a segon de Batxillerat es fa un acompanyament pedagògic a l’estudiant, per mitjà de xerrades, consells orientadors individualitzats i anades a les jornades de portes obertes de la UIB. Segons explica Joan Torelló, orientador de l’IES Santa Margalida, normalment quan els alumnes comencen Batxillerat “saben on es fiquen” i tenen una idea més o menys clara del que volen fer. El problema el tenen, lamenta Torelló, aquells estudiants que, tot i que saben quina carrera estudiar, “no s’ho prenen seriosament i pretenen entrar a Medicina amb un 7 de mitjana de Batxillerat. I, és clar, ara per ara no és possible i es frustren”.

Amb tot, les xifres són contundents. Segons les dades aportades pel Ministeri d’Educació i Formació Professional, les Illes Balears són la comunitat on més estudiants (11,84%) canvien de grau després del primer any a la universitat. Aquest fet constata que la indecisió dels joves illencs es tradueix, de vegades, en una elecció desencertada. A més, les notes de tall fan que alguns alumnes es matriculin a titulacions que realment no els resulten interessants, per inèrcia. I quan en tenen l’oportunitat, no ho dubten i canvien de carrera.