EDUCACIÓ

L'escola pública acull el 82% dels nins estrangers

Just un 17% dels nouvinguts estudia a la concertada i un 1% va a la privada

A les Illes Balears hi ha un total de 191.706 alumnes en nivells educatius no universitaris, 28.179 dels quals són estrangers. Aquesta xifra suposa un 14,70% d’estudiants d’altres països, percentatge que puja al 16% i 17% en el cas de les etapes d’Educació Infantil i Primària. La distribució d’aquest alumnat entre centres públics i concertats destaca pel desequilibri: un 82% dels alumnes estrangers estan matriculats en centres educatius públics; un 17% ho estan en centres concertats; i als centres privats només en trobam un 1%. Aquestes xifres són algunes de les que figuren en el darrer Anuari de l’Educació de les Illes Balears.

Segons el document, la nacionalitat estrangera més nombrosa és la marroquina, amb 7.571 alumnes, la majoria dels quals es troben a l’escola pública (86,12%). Les aules illenques acullen infants i joves arribats de països emergents o en procés de desenvolupament, com també altres que provenen d’estats rics del nord d’Europa, com Alemanya i el Regne Unit. “És evident que hi ha un compromís dels centres públics amb la integració de l’alumnat estranger”, assenyala el doctor en Geografia Humana Luis Vidaña, autor de l’estudi Les alternatives dels plans d’innovació educativa a la integració de l’alumnat estranger, inclòs a l’ Anuari de l’Educació.

Segons Vidaña, una de les claus és “apostar per metodologies més participatives, que fomentin el treball en comunitat”. “La millor manera és integrar tot l’alumnat i les famílies. Si tothom hi té interès, tot és més fàcil”, diu. Aquest geògraf destaca la feina dels 58 centres integrats dins els plans d’innovació pedagògica per a la millora educativa. “Són escoles inclusives, en les quals participen les famílies, i obertes a l’entorn”, apunta.

Malgrat la distribució desigual de l’alumnat estranger entre els centres públics i els concertats, Vidaña considera que l’Administració ha pres mesures perquè se’n faci un repartiment més igualitari. “El fet d’haver dividit Palma en vuit zones, encara que no tindrà efecte immediat, farà que els alumnes quedin més a la zona on viuen”.

Un dels factors importants perquè els alumnes estrangers quedin als centres públics és l’econòmic. “Les aportacions voluntàries que han de fer les famílies en els centres concertats funcionen com a inhibidores, perquè moltes vegades suposen una part significativa del salari”, comenta. “L’ideari d’aquestes escoles també fa que hi hagi una demanda forta per part de determinades famílies”, afegeix.

El cas del CEIP Camilo José Cela

Entre els alumnes del CEIP Camilo José Cela, al polígon de Llevant de Palma, hi ha infants d’origen xinès, magrebí, sud-americà i de l’Europa de l’Est. A més, aquesta escola també es fa càrrec d’infants amb discapacitat motriu. “Tots estan molt integrats a les classes i són molt estimats, perquè tothom ho viu amb normalitat des de petits. Els nins no diferencien la nacionalitat ni la capacitat per jugar. Simplement, juguen”, comenta el director del centre, Jaume Llull.

El treball amb els alumnes nouvinguts depèn d’un factor molt important: el coneixement de l’idioma. “Els que arriben de Sud-amèrica coneixen el castellà, i això ja és un punt de partida. En el cas dels que venen del magreb i de països de l’Est, ens trobam amb la dificultat afegida que els costa distingir el castellà del català. Ells necessiten més temps”, explica. Curiosament, els infants estrangers que venen dels pobles a viure a Palma “coneixen molt més el català que el castellà”. “Als pobles, també parlen català al carrer, quan surten de l’escola. Això no passa en aquesta barriada”.

El primer que es fa amb els infants que no tenen cap noció lingüística és donar-los habilitats per comunicar “coses tan bàsiques com que volen anar al servei”. “Moltes vegades, els companys grans fan d’intèrprets. També passa que els nins fan aquesta tasca perquè la família es pugui entendre amb l’escola”, diu Jaume Llull.

Quant al comportament, el director destaca que els alumnes estrangers “tenen un comportament exemplar”. “Manifesten un gran respecte per la figura del mestre i són conscients que han de fer tot el possible per integrar-se. Han de sobreviure aquí i s’han d’espavilar. Tots acaben parlant català perfectament”, explica.

Les problemàtiques que afecten l’alumnat estranger són diverses. En primer lloc, aquests infants pateixen una elevada mobilitat “perquè la família se’n va a viure on els pares troben feina”. “Tenim incorporacions i baixes pràcticament cada setmana”, diu Llull. A més a més, els pares “treballen tot el dia, amb unes jornades que no són raonables”. “Això fa que els infants estiguin tots sols o els guardin germans que no fan feina”.

La diversitat de nivells és una altra dificultat. “Hi ha molts de ritmes d’aprenentatge i nivells dins una aula. Els alumnes es consideren d’educació especial quan tenen més de dos anys de desfasament curricular. Idò aquí de vegades n’hi ha més”, concreta. Llull creu que els alumnes estrangers i amb necessitats educatives especials haurien d’estar “millor repartits” amb l’escola concertada. “Si nosaltres en tenim molts, el nivell general cau, perquè els hem de prestar molta atenció. Si estiguessin millor repartits, se’n beneficiarien ells i el sistema educatiu. A hores d’ara, molt pocs centres acollim la majoria d’alumnes nouvinguts i amb dificultats d’aprenentatge”, explica el director.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF