Constança Aguiló: “Veus que et comportes diferent i no saps per què”

PalmaTenir altes capacitats intel·lectuals (ACI) no només és tenir facilitat per a les matemàtiques i Constança Aguiló n'és la prova. Quan s'avorria a classe, dibuixava i la creativitat va acabar sent un factor per detectar que el seu cervell funcionava de manera diferent del de la resta. Ara que ha arribat al Batxillerat humanístic, ha pogut acostar-se als seus interessos: les lletres i l'art.

Com us varen detectar?

— Primer em varen fer les proves a Primària, a l'escola on anava, però les varen fer malament. Quan ja estava a ESO me les varen tornar a fer en un lloc privat i ja varen detectar que era d'altes capacitats, però ja ho sospitàvem.

Per què?

— La mare feia feina a l'ABSAC (Associació d'Altes Capacitats i Superdotació de Mallorca) i ha estat molt de temps amb nins d'altes capacitats. Per això va veure semblances amb la meva germana –a qui també les hi varen detectar– i amb mi.

Aleshores, l'entorn familiar hi ajudà.

— Sí. Les activitats de l'ABSAC em varen anar molt bé, perquè allà tota la gent és d'altes capacitats i fan activitats que no fan a l'escola. Per exemple, ens varen fer un taller d'història, en què ens donaven teoria i després fèiem una activitat amb les mans. Això són coses que fas a Primària i ja està, però ajuden molt a aprendre.

Abans d'això, us sentíeu diferent?

— Comences a veure que et comportes diferent dels altres i no saps per què fins que no et fan les proves. Notes que hi ha coses que t'interessen i que els altres no coneixen. També a l'hora de relacionar-te, et diuen que ets molt tímida.

Quina diagnosi us varen fer?

— Hi ha una escala que determina si estàs per damunt o per davall de la mitjana. El que em va sortir més alt va ser la visió espacial. Però et miren una mica de tot, tant si tens creativitat com si tens facilitat per a les matemàtiques.

Per què creis que es detecten menys en les nines?

— No sé si és perquè ho noten abans en els al·lots. Potser les al·lotes tendim a amagar-nos més. Jo era molt tímida de petita. A Infantil, el mestre deia a la meva mare que a classe no xerrava.

Què va fer l'escola per les vostres ACI?

— Només em varen fer reforç i em canviaven algunes preguntes als exàmens, però no gaire més. De fet, feien més adaptacions a un al·lot que tenia dislèxia. Va haver de ser la meva mare qui els va fer la xerrada sobre què eren altes capacitats.

El que fèieu a classe us avorria?

— Jo m'avorria moltíssim. La quantitat de vegades que m'he posat a dibuixar per avorriment a classe... Perquè explicaven una cosa que ja sabia o que no m'interessava directament. Per sort, el meu professor de plàstica em deixava dur-li dibuixos meus per apujar nota.

Si haguessin potenciat les ACI, creis que hauríeu tingut altres resultats?

— Podrien haver estat millors amb una bona orientació. Les notes depenen del que et sigui més fàcil, i tenir altes capacitats no vol dir que ho sigui tot. El que m'anava millor era el dibuix; les matemàtiques, no tant.

Què voleu fer en el futur?

— No ho tenc clar, però sé que alguna cosa de lletres. Vaig ficar-me al Batxillerat humanístic perquè volia ser professora de filosofia, però ara no sé si m'agrada tant per dedicar-m'hi. Però també m'agraden el periodisme i el dibuix.