Alerten dels perills de la saturació turística sobre el benestar emocional

PalmaLa Federació de Salut Mental de Mallorca ha reclamat aquest divendres la necessitat d’incorporar la perspectiva de salut mental a l’existent debat sobre la saturació turística i territorial que viuen les Illes Balears. En aquest sentit, des de la Federació alerten dels perills que suposa una elevada pressió turística sobre el benestar emocional de la ciutadania i, en grau més alt, dels treballadors i treballadores del sector. 

Des de l’entitat recorden que les Balears varen rebre més de 19 milions de turistes el 2025, una xifra que equival a 16 visitants per cada resident a un territori de només 1,25 milions d’habitants, al mateix temps que apunten que la salut mental no depèn únicament dels serveis sanitaris, sinó també del territori, de les condicions de vida i de treball, i de la possibilitat de desenvolupar un projecte vital digne. A més, aquest increment sostingut de la pressió turística coincideix amb un context de creixents dificultats d'accés a l'habitatge, congestió viària, increment del cost de la vida i saturació dels espais públics i dels serveis. 

L’impacte és especialment rellevant en un territori on el turisme és el principal motor econòmic i on els treballadors del sector estan exposats a factors de risc psicosocial com la temporalitat, les jornades irregulars, la intensitat del treball o la inseguretat laboral. 

En aquest sentit, i segons diversos estudis publicats, des de la Federació apunten que entre 2018 i 2023, els dies de baixa laboral relacionats amb la salut mental varen augmentar un 88% entre els treballadors assalariats, i un 75% entre els autònoms a Espanya. Els processos d’incapacitat temporal per problemes de salut mental varen créixer més d’un 110%, fins a prop de 600.000 casos anuals.

Actualment, la salut mental és la segona causa de baixa laboral a Espanya, i els trastorns d’ansietat són el diagnòstic més freqüent i, a més, les dades publicades indiquen que aquesta tendència a l'alça s'ha mantingut durant el 2024 i el 2025. 

Pel que fa a la pressió sobre l'habitatge, aquesta és especialment rellevant a les Illes Balears, una de les comunitats amb els preus més elevats d'Espanya. La literatura científica identifica l'habitatge com un dels principals determinants socials de la salut mental, i l'evidència mostra que la inseguretat residencial s'associa a nivells més elevats d'estrès, ansietat i pitjor benestar psicològic. Per la seva part, l'OMS assenyala que la salut mental està influïda per factors socials, econòmics i ambientals, com ara l'habitatge, les condicions laborals, la cohesió social o l'entorn físic. 

Davant aquest context, el president de la Federació de Salut Mental de Mallorca, Guillem Febrer, ha apuntat que “la comunitat científica coincideix i tots els estudis publicats sobre l’overtourism indiquen que la percepció de massificació s’associa amb una menor qualitat de vida, més sensació d’estrès i una pèrdua de control sobre l’entorn quotidià, així com que la qualitat de vida és un element central per al benestar emocional”. 

Segons Febrer, “les persones que sostenen el principal motor econòmic de les Balears sovint treballen en condicions d’alta intensitat, temporalitat i estacionalitat. Cuidar la seva salut mental és també cuidar la sostenibilitat social i econòmica del principal sector econòmic de les Illes Balears”. 

“No podem parlar d’una illa saludable si les persones que hi viuen o hi treballen experimenten una sensació permanent de saturació. La sostenibilitat també s’ha de mesurar en termes de salut mental i qualitat de vida. La saturació turística no és només una qüestió ambiental o econòmica, és també una qüestió de salut mental comunitària”, ha conclòs el president de la Federació.