Com era Alba Brunet, segons la seva germana gran: “Professors, veïns... Tothom estava enamorat d’ella!”

PalmaNomés 21 mesos separen Marina Brunet de la seva germana petita, l’actriu Alba Brunet, coneguda per haver donat vida a personatges com Justa a Acacias 38, sèrie de TVE; Fina a Sueños de libertad, i per haver presentat Gent de la mar a IB3. Marina va néixer per Nadal del 1991, i Alba, l’octubre de 1993. De petites tenien poquíssima connexió: “No érem les típiques germanes que estaven tot el dia juntes. Érem molt diferents i es notava molt en la relació”. Com es notava? Aquest record ho explica perfectament: “Anàvem a escola juntes, però cada una per una vorera diferent del carrer. Dins el meu cap, jo l’acompanyava, però cadascuna feia la seva vida”.

Si bé varen compartir estius a la Colònia de Sant Jordi que queden en la memòria com un petit oasi (venien polseres, anaven en bicicleta, nedaven i feien gelats amb les veïnes), el vincle no era gaire profund. Sa mare i tot ho tenia assumit: “Ma mare sempre ens diu que, individualment, érem bones nines, però no ens trobàvem per compartir res”.

Mentre que Marina era responsable i tímida, Alba era, en paraules de sa germana, “encantadora i extravertida”: “Xerrava amb tothom, no tenia vergonya i deixava tothom embadalit. Professors, veïns... Tothom estava enamorat de n’Alba! Tenia una alegria que ho envaïa tot”, recorda entre rialles. La memòria la duu a pensar que Alba era molt inquieta, i que a casa “feia renouets constantment”: “Tocava la flauta, cantava... I jo que, clar, era la responsable, volia i necessitava silenci per estudiar. Era un desastre, la situació”, i se’n riu mentre ho diu.

La Marina del 2025 fa una reflexió sobre què passava en aquella casa: “Jo he volgut ser mare des de ben petita i crec que el que volia fer amb la meva germana era això, fer-li de mamà. Volia protegir-la, però n’Alba no es deixava. Ella volia anar a la seva i no que jo la cuidàs”. En aquells temps, Alba ja devia ensumar que alguna cosa passava amb Marina, com bé explica aquesta anècdota: “De petita, Alba va escriure una carta a la revista Witch per demanar consell a les lectores. Sobre què? Idò per què no m’entenia com a germana. ‘Hola, el meu nom és Alba i no entenc la meva germana’, deia la carta. Les meves amigues ho varen veure i me’n vaig assabentar. Em vaig enfadar moltíssim!”.

Un dia va canviar tot. En una excursió a cavall, el cavall d’Alba es va desbocar i ella va caure de cap contra una pedra. Marina percep encara la sensació de terror que la va envair quan va veure que la seva germana queia: “Vaig pensar que li havia passat alguna cosa greu. Va venir un helicòpter i se la va endur. Jo, que no som gens d’expressar-me, aquell dia vaig entendre que l’estimava molt, però molt més del que m’imaginava. Se’m va activar alguna cosa a dins i vaig fer un clic.”

La maternitat de Marina consolidà el seu vincle, ja fa uns set anys. “Vàrem trobar un punt d’unió molt fort. Ara sí: tenc la germana que sempre he volgut. Ara li telefon per explicar-li com em va la vida. Abans no ho feia”.

Les varen apuntar a teatre al Sans de Palma quan tenien sis i vuit anys. Aquells dissabtes d’escenari varen ser, per Alba, un trampolí cap a la seva gran passió. I a 17 anys va entrar a l’Institut del Teatre. “Es mereix tot el que ha aconseguit”, assegura Marina, que afegeix que la família sempre va intuir que acabaria triomfant.

En tot cas, hi ha una cosa que han compartit tota la vida: l’amor a la mar i la natació. “De petites ens varen federar i fèiem competicions. Ma mare, que és comare, donava classes a embarassades dins l’aigua, i nosaltres ho hem mamat tota la vida”. Avui, Marina, que també és comare, dirigeix aquestes classes, i Alba, que espera el seu primer fill, quan torna a Mallorca, no es perd ni una sessió.