Alaior recorda un dels darrers represaliats pel franquisme abans que el PP i Vox es carreguin la Memòria Històrica

CiutadellaAlaior, municipi governat pel PP, ha reparat aquest dijous la memòria de Josep Seguí Sintes, Pepe de Son Mannà, un pagès nascut el 1905 i empresonat durant la Guerra Civil per ser republicà i que, gràcies a la seva bondat, es va salvar de morir assassinat pel franquisme.

El seu besnet Moritz Werner, historiador, i la seva família s’han preocupat aquests darrers anys d’accedir a la causa judicial per poder remoure el cas. El març de 2023 aconseguiren que el Govern balear li expedís el corresponent certificat de represaliat i l’octubre del mateix any el Ministeri de Justícia anul·là la condemna de 84 anys enrere per la qual Pepe havia estat empresonat.

Aquest dijous dematí, a la fi, s’ha pogut recuperar la seva memòria. En presència dels regidors Maria Antònia Pons i Llorenç Triay, i també de la directora de Relacions Institucionals del Govern, Xesca Ramis, s’ha pogut col·locar davant ca seva la pedra, fotografia inclosa, amb un clavell i la inscripció que el reconeix com a represaliat del franquisme. La posterior ofrena floral a la llamborda, diu Moritz, ha arrodonit un acte de “justícia, veritat i reparació”. Un dels darrers abans que, a causa del pacte entre el PP i Vox a la nostra comunitat, la Llei de memòria històrica quedi derogada i ja no es pugui reconèixer cap més dels centenars de menorquins que van ser empresonats, afusellats i perseguits pel simple motiu de ser republicans o anticlericals.

Els descendents de Pepe han pogut curar així, a la fi, les ferides que havien anat passant de generació en generació. Amàlia, l’única de les seves dues filles que ha estat present a l’acte, ho ha deixat ben clar: “És el regal més polit que em podien fer”.

Comunista i anticlerical

Casat amb Catalina Seguí i pare de tres fills, Josep Seguí, el pagès de l’Hort de Son Mannà, era anticlerical i soci del Cercle Democràtic Republicà d’Alaior. El 1937, amb la guerra ja començada, s’afilià, a més, al Partit Comunista. Però quan els feixistes arribaren a Menorca l’acusaren de propagandista, marxista i espia i el 20 de març de 1939 el detingueren. Després d’un judici militar “sense garanties ni drets”, apunta Moritz, va ser empresonat al castell de Sant Felip i conduït posteriorment a l’hospital de la Sang i la Mola.

La Fiscalia en demanà la pena de mort, però l’eludí gràcies al testimoni d’algunes famílies feixistes, agraïdes pel menjar del seu hort que els havia donat en un temps de tanta pobresa. Fins i tot el batle de l’època canvià el seu testimoni perquè només es dictàs en contra seva una pena de presó. Així que el 2 de juny de 1941, més de dos anys després, va poder sortir en llibertat condicional. La petita fortuna que havia fet en guanyar anys enrere la loteria i treballar al camp li permeteren repartir amb bonhomia els fruits del seu hort a gent d’un bàndol i l'altre.

“No ens n'hem d’avergonyir, al contrari, ens n'hem de sentir ben orgullosos”, ha dit el seu besnet Moritz durant l’acte. “El seu delicte –ha remarcat– va ser creure en una societat justa i igualitària, on la tirania del feixisme no tingués cabuda”. De fet, ni ell ni la seva esposa, Catalina Seguí, no van amagar mai a la seva família tot el que havia passat, ni van fer tampoc anques enrere sobre les seves conviccions.

La seva filla Amàlia, de 77 anys, ha descrit els pares com dues “persones senzilles amb uns valors humans molt nobles” i ha revelat el contingut d’algunes de les cartes que s’enviaven en castellà: “Tenc moltes ganes de veure't –li deia ella– i has de saber que som forta i pens resistir perquè estic ben tranquil·la que ets innocent”.

Agraïment etern als testimonis que el van salvar

Amàlia hi ha intervingut per manifestar-se també “molt orgullosa” de ser filla d’un “home senzill i de bon caràcter, simpàtic i alegre, que obria sempre les portes de ca nostra a tothom”. Un orgull que encara és major des que, gràcies a l’ajuda del seu net Moritz, va poder llegir la causa judicial. “Mon pare va ser un home bo. Sempre va compartir els fruits que li donava l'hort amb aquelles famílies que passaven penúries durant la guerra, encara que fossin del bàndol nacional i ell fos republicà”. De fet, Amàlia ha volgut mostrar agraïment etern a “aquestes persones que van tenir el coratge de donar el seu testimoni a favor seu en uns anys tan terribles”.

“De casos com el de Pepe n’hi ha molts, moltíssims. A Menorca mateix centenars de persones van ser tancades a la Mola pel simple fet de ser republicanes, comunistes o anticlericals”, ha reflexionat el seu besnet. “El cas de Pepe –ha remarcat– és un més dins la llarguíssima llista de represaliats, però, tot i això, mereix ser recordat i homenatjat, com totes les altres persones que van passar el mateix calvari”.

Per Moritz, “els carrers d’Alaior haurien d’estar plens d’aquestes pedres, una per a cada persona perseguida pels feixistes. I així, quan veiéssim els carrers lluir amb aquest color platejat, ens adonaríem de la magnitud de la repressió del règim de Franco”. Per això ha lamentat el recent acord polític que deixarà en l’oblit molts altres afectats. “Per desgràcia, és possible que aquest acte sigui el darrer que es faci”, ha apuntat. I ha demanat als assistents que, “quan al diari o la televisió torneu a sentir com de perillosa i dolenta és la memòria democràtica, recordau el dia d’avui”…