Així era i no era... Llorenç Perelló (segons el seu amic Amador Calafat): “Basta dir-li poca cosa per fer-lo curtcircuitar”

Palma(Es recomana llegir el següent article amb la cançó El meu club d’esplai, d’Ossifar, de fons). Llorenç Perelló Rosselló és el batle d’Alaró amb el Partit Popular des de l’any 2019, quan va ostentar el títol de batle més jove de les Balears. Graduat en Llengua i Literatura Catalanes i en Dret per la Universitat de les Illes Balears, actualment és, també, el director de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). Abans d’aquesta intensa activitat política, especialment municipal, Llorenç Perelló va ser, al costat d’un bon grapat d’amics, una peça clau per a la supervivència del club d’esplai d’Alaró, el Cercle.

“A l’esplai hi va haver una crisi: hi faltaven monitors. Va passar quan nosaltres érem dels grans, així que ens varen posar de suport als monitors, i ho férem tota la tropa. Això va fer que, quan vàrem arribar a 18 anys, nosaltres vàrem agafar la batuta de l’esplai. Ja no només era anar-hi el dissabte de 16 h a 18 h, sinó que durant la setmana també hi dedicàvem hores. En Llorenç era un de nosaltres”. Ho conta Amador Calafat, que coneix el batle des de la infància (és el germà d’un amic de la germana de Llorenç). Es duen un any: el polític és del 1993, mentre que Amador és del 1992. Han anat a la mateixa escola i són d’un poble petit. S’havien de conèixer. Però, precisament, va ser a l’esplai on varen començar a definir l’amistat.

Abans de ser amics, però, varen coincidir a classes d’escacs i de tennis taula. Amador el recorda ben falaguer: “De petit, no era gens tímid i sempre tenia temes de conversa per xerrar amb qualsevol persona. Era simpàtic”, diu. I encara ho és, però fa un apunt: “Amb la gent que té confiança, és molt més aspre i transparent. Té un caràcter fort, i això ho sabem els de més a prop. Ens basta veure’l arribar per saber que no li hem de dir res… I si algú no ho sap veure, basta dir-li poca cosa per fer-lo curtcircuitar”.

Amador parla molt de l’època que amb la colla es varen fer càrrec del grup d’esplai: “Hi vàrem dedicar molts d’esforços des dels 18 fins als 25 anys”, rememora. A més, l’embranzida va arribar a altres espais del poble, des de l’esplai però fora: “Organitzàvem paelles populars, fèiem musicals… Érem una associació que participava en tots els saraus del poble. Estic segur que el compromís que vàrem agafar amb l’esplai va ser un dels detonants que va fer que en Llorenç entràs en política”, conta.

Amador assegura que no són la colla “més sortidora del poble”, però sí que són participatius i sempre estan enmig: “Ens implicam en totes les iniciatives populars, com ara les carrosses de carnaval, i ens agrada molt quedar per fer arrossos”. Com passa als pobles, al grup d’amics de tota la vida s’hi mescla gent de diferents quintes: “Alguns anàvem a escola junts a Alaró, però d’altres anaven a Palma. El que ens va unir va ser l’esplai”.

Una altra cosa uneix, aquests darrers temps, Llorenç i Amador: fa dos anys que aquest darrer fa feina a l’Ajuntament com a electricista. “Li tenc dit que, quan ens veim, no hem de parlar de feina, cosa que amb en Llorenç és complicat perquè és un apassionat de tot el que fa”. Malgrat aquesta norma, “tots dos sabem gairebé en tot moment on és l’altre, pareix que ens duim les agendes”, i se’n riu. Diu que tots dos són de nervi curt, i que és tot un èxit que només s’hagin aixecat la veu una vegada en dos anys. L’amistat sempre va davant i, passi el que passi, Amador diu que es mantindrà disposat a acompanyar Llorenç a veure concerts d’Antònia Font –que diu que és “el grup de la seva vida”– o d’Anegats.