El poder afrodisíac de la síndria

GastrònomEls mesos de juliol i agost a Menorca són mesos d’estiuada, és quan es cullen les tomàtigues, els pebres, les cebes i també els melons i les síndries. A moltes cases encara es té el costum antic de fer els pots de sofregit i les confitures, entre les quals la de síndria, que segons la doctora Francisca Aina Sastre té propietats afrodisíaques.

En temps d’emprimer, quan tot s’aprofitava i quan era època d’una determinada fruita, vegetal o verdura, se’n feien conserves per guardar els mesos d’hivern. Una de les que es feien a la nostra illa era la de síndria, la qual s’elaborava amb l’escorxa, tot aprofitant-ne la part blanca que no ens menjam. Eren moltes les cases on, després d’encetar una bona síndria retxada, com les que se sembren a Menorca, després de dinar les dones en separaven la part blanca de la pell i en feien bocinets, que servirien per fer pots de confitura. També la part blanca amb la pell es posava amb calç, per reblanir-la, i aquesta formava part del carabassat. Aquesta conserva es guardava al rebost i amb ella s’acompanyava formatge, servia per omplir coques de confitura, etc. Però el que potser desconeixien, o no, els nostres avantpassats és que aquesta confitura té alts poders afrodisíacs i que se la pot considerar com la viagra natural.

La mallorquina Francisca Aina Sastre, doctora i Màster en Neurociències, diplomada en Nutrició i Dietètica Terapèutica, Màster en Medicina Antienvelliment i experta en Medicina Psicosomàtica i Psicologia de la Salut, a més d’experta en Medicina Estètica, és l’autora del llibre Dulces y afrodisíacos, del postre a la seducción, en el qual dedica un capítol a posar en relleu les seves investigacions sobre els efectes de la síndria, principalment de l’escorxa, i en patenta el nom de ‘sandiagra©’.

Els beneficis de la síndria

Segons la doctora Sastre, alguns estudis científics defensen que la ingesta d’una part de la síndria, l’escorxa blanca, pot beneficiar tant l’home com la dona amb els mateixos efectes que els fàrmacs utilitzats per tractar la disfunció erèctil i la hipertensió arterial pulmonar que contenen el citrat de sildefanil, venut sota la marca Viagra.

Sastre indica en les seves investigacions que unes tallades de síndria podrien tenir efectes similars als del fàrmac per a la disfunció erèctil i fins i tot podrien augmentar la libido. “Com més estudiam la síndria, ens adonam de la seva capacitat com a potenciador natural per a l’organisme humà”.

La síndria, en especial la Crimsom Sweet -que és la clàssica síndria retxada, de color verd clar i amb estries de verd fosc-, és la que té més citrul·lina, que el nostre organisme converteix en arginina, un altre aminoàcid beneficiós per al cor, el sistema circulatori i el sistema immunològic. L’arginina millora la producció d’òxid nítric, que relaxa els vasos sanguinis i té el mateix efecte que el viagra per tractar la disfunció erèctil i fins i tot prevenir-la. A més a més, pot ser beneficiosa per prevenir angines de pit, la hipertensió i els problemes cardiovasculars.

Afrodisíac natural

La citrul·lina es troba en majors concentracions a l’escorxa blanca de la síndria, tal com hem apuntat anteriorment, la qual no se sol menjar crua avui en dia, però sí que se’n pot fer una saborosa i especial confitura amb efectes afrodisíacs.

En el llibre Sa cuina des poble de Menorca, rebosteria i pastisseria, hi trobam una recepta de ca nostra per fer aquesta confitura de síndria, que es pot elaborar només emprant l’escorxa i també, si ho voleu, la pell, encara que aquesta s’ha de tractar abans amb calç, com es feia antigament, perquè sigui més blana.

La recepta menorquina és bona de fer. S’ha de menester 1 quilo d’escorxa de síndria i 500 g de sucre. Es tallava l’escorxa a bocinets i es cobria de sucre, es deixava reposar tota la nit i l’endemà, dins un tià de terra o calderó de ferro fus, es feia coure a foc dolç, tot remenant-ho de tant en tant amb una cullera de fusta fins que se n’aconseguia la textura desitjada. S’hi podia afegir també pell de llimona. Una altra varietat era que, a més de l’escorxa de síndria, s’hi afegien bocins de meló i altres fruites de temporada com melicotons, peres , prunes o codonys, però es convertia més en un carabassat que no en una confitura de síndria.

Sandiagra©

La doctora Francisca Aina Sastre, per part seva, ens proposa fer aquesta confitura de síndria, que ha batiat com ‘Sandiagra©’ -nom que té registrat-, emprant 1 quilo d’escorxa de síndria, mig quilo de sucre, una llimona ecològica tallada en quatre bocins, una branca de canyella, 3 o 4 claus d’espícia i un poc d’aigua. Ho posam tot dins una olleta de ferro fus i ho anam coent a poc a poc fins a aconseguir un color marronós i un líquid semblant a un xarop o arrop.

En ambdues receptes, una vegada llesta la confitura, l’empotam i tancam bé, i deixam els pots cul per amunt perquè facin el buit fins que es refredin. Un pic oberts, els guardarem a la gelera.

Aquesta confitura marida molt bé amb el formatge vell artesà de Menorca i té uns efectes afrodisíacs que es comencen a notar als 10 minuts d’haver-ne menjada.