Sanitat
Societat 05/07/2022

Catalunya farà fixos 7.636 contractes sanitaris temporals abans del 2024

Així ho ha aprovat aquest dimarts el consell de ministres

3 min
Sanitaris davant de l'Hospital de Bellvitge.

Barcelona / MadridFa temps que el govern espanyol s'ha posat a treballar per convertir en estructurals milers de places del sector públic que fins ara han ocupat empleats amb contractes temporals, siguin interins o eventuals. L'objectiu final és acabar amb la precarietat i reduir al 8% la temporalitat al sector públic, segons el compromís entomat amb Brussel·les. Els últims avenços en aquesta direcció els notaran els professionals del món sanitari. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat l'estabilització de més de 67.300 professionals sanitaris a tot l'Estat.

Aquest tipus de professionals fa anys que encadenen contractes temporals i tenen menys drets que els companys que sí que ocupen una plaça fixa, segons han denunciat en reiterades ocasions els sindicats. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha dit que es vol "acabar amb la precarització" laboral. De fet, juntament amb el sector educatiu, el món sanitari és un dels que més pateix la temporalitat, fins al punt que un 40% dels professionals estan en aquesta situació, segons dades del ministeri d'Hisenda i Funció Pública.

Convocatòries per mèrits

Com va detallar Sánchez, els "criteris comuns" ja s'han pactat amb les comunitats autònomes, que són qui té les competències en sanitat. El que fixa el decret que aquest dimarts ha aprovat el govern espanyol és que els professionals sanitaris podran estar un màxim de 3 anys en una situació de temporalitat. A partir d'aleshores, s'hauran de crear les places, és a dir, convocar oposicions per estabilitzar-les. Per tant, això no implica que el Sistema Nacional de Salut vegi créixer el seu personal, sinó que bona part del que hi ha ara serà fix, perquè la convocatòria per a l'estabilització no implica noves contractacions.

Com hauran de ser aquestes convocatòries? El govern espanyol ha dissenyat dos processos marcats per l'antiguitat de les places. D'una banda, en el cas dels professionals que des d'abans de l'1 de gener del 2016 ocupen una plaça temporal que hauria de ser estructural i que no té titular, s'optarà per un sistema de concurs de mèrits. Tot i que s'hi podrien presentar diverses persones, el pes de la plaça recaurà en l'antiguitat i, per tant, es facilitarà que sigui la persona que hagi ocupat la plaça fins llavors qui se la quedi. D'altra banda, també sortiran a concurs aquelles places que hagin estat ocupades de manera temporal i ininterrompudament els tres anys anteriors al 31 de desembre del 2020.

Compromís amb Brussel·les

La norma que ha empès el govern espanyol a moure fitxa ha sigut la llei d'estabilitat del sector públic aprovada el desembre de l'any passat amb els vots d'ERC i el PNB. Amb aquesta nova normativa les administracions públiques tenen l'obligació de convertir en fixes unes 300.000 places, fins ara temporals, a través d'oposicions, segons les estimacions del govern espanyol. Pel que fa a les comunitats autònomes, la temporalitat afecta un 30% dels treballadors públics, mentre que als ajuntaments és del 13% de mitjana. En canvi, a l'Estat la temporalitat és del 8%.

Ara, les comunitats autònomes tindran fins al desembre del 2024 per convocar els concursos de mèrits que permetran convertir aquestes places de caràcter temporal en estructurals. Cal tenir en compte, però, que de la mateixa manera com passa a les universitats, el focus es posa en "les places" i les seves casuístiques i no en "les persones", seguint el model de la nova llei d'estabilitat del sector públic. És a dir, malgrat que es posaran facilitats perquè els professionals temporals es converteixin en fixos, no vol dir que el canvi sigui automàtic i, per tant, no està assegurat que un professional sanitari es quedi amb la plaça que té, perquè s'hi podrien presentar altres persones. El procés d'estabilització de l'ocupació pública haurà d'haver-se completat el 31 de desembre del 2024, segons el compromís amb Brussel·les.

stats