INFÀNCIA

Els abusos sexuals i la violència física a l’escola dels anys 60

Una investigació amb 100 exalumnes dels Maristes revela que 19 van ser víctimes dels abusadors

Fa uns dies Benet XVI va reflexionar sobre el problema de la pederàstia a l’Església catòlica. En un escrit de 18 pàgines, el que va ser papa entre el 2005 i el 2013 va relacionar els abusos sexuals perpetrats en el si de l’Església amb la davallada moral derivada de la revolució del Maig del 68. Però el cert és que els abusos per part dels religiosos han existit sempre i durant aquells anys 60 previs a la revolta van ser molts els menors que van patir a mans de clergues i capellans.

En una investigació de l’ARA amb un centenar d’exalumnes del col·legi Maristes del passeig de Sant Joan de Barcelona durant els anys 60, 19 dels 100 nois entrevistats van patir abusos dels germans maristes. Unes dades que coincideixen amb les que va publicar el Síndic de Greuges en un informe l’any 2016: un de cada sis nens i nenes de Catalunya pateix abusos. Save the Children eleva la xifra fins a situar-la en un de cada cinc menors. Però hi ha un matís important: en aquestes dades d’organismes oficials gairebé el 80% d’aquests abusos passen en l’àmbit familiar, mentre que el 19% obtingut en aquesta investigació fa referència exclusivament als abusos patits a l’escola.

El reportatge se centra en el col·legi Maristes La Immaculada i en els anys 60 perquè un lector, arran del judici a Joaquim Benítez -el conegut com a cas Maristes-, va posar-se en contacte amb el diari per denunciar els abusos d’un germà d’aquest centre, Ángel Benedé.

A partir d’aquest cas, l’ARA va iniciar la recerca d’un centenar d’exalumnes per intentar radiografiar què passava en aquest col·legi als anys 60, en ple franquisme. De La Immaculada en van sortir economistes prestigiosos, investigadors internacionals i esportistes d’elit. Moltes de les converses posen l’èmfasi en l’excel·lent nivell acadèmic del col·legi i en la necessitat d’analitzar aquesta qüestió tenint en compte el context social i moral del moment. Una realitat que no ha d’amagar els abusos i la violència física exercida per alguns mestres -la majoria germans maristes- que relaten un bon grapat d’exalumnes.

El primer cas

Joan Grasas va patir els abusos d’Ángel Benedé l’any 1962, quan tenia 9 anys. Van ser uns tocaments a la zona genital després que el germà marista el fes despullar quan estaven sols, en una de les múltiples converses que van tenir per convèncer-lo que fes hoquei. Benedé era un dels encarregats d’aquest esport, duia els més petits, i amb més d’un nen es van repetir els intents per captar-lo perquè practiqués aquest esport, el més popular al col·legi, que va dominar la disciplina a nivell estatal aquells anys.

La situació que va patir el Joan, que es va repetir un parell de cops, no va anar a més i no va sentir la necessitat d’explicar-ho a ningú, ja que no li va suposar cap trauma. De fet, ha conviscut sense problemes amb això, fins que, arran del cas Maristes, va decidir explicar-ho.

Tot i que mai va denunciar-lo, el germà va acabar desapareixent al cap de pocs mesos. I, al cap d’uns anys, es van retrobar a Girona, on el Joan jugava uns campionats d’hoquei. “Què els has dit?”, recorda que li va preguntar el germà quan es van trobar. “El que vostè ja sap”, va desafiar-lo ell, ja adolescent. Llavors va saber que Benedé havia sigut traslladat des de Barcelona a Girona.

Però abans de marxar havia comès altres abusos. Dos exalumnes més ho certifiquen. “Era un abusador”, sentencia el primer. El segon, també Joan, ho va explicar a unes mares que estaven fent preguntes sobre Benedé, perquè algun altre company n’havia parlat. Ell va relatar la seva experiència, tot i que va tardar molts anys més a poder sincerar-se amb la seva mare.

Tot i el seu passat, Benedé va tornar al col·legi al cap d’uns anys, després de saltar per diferents centres i passar també per Sants. Tal com va informar El Periódico (que va identificar-lo com a A.B.), aquest germà va repetir els abusos amb diferents menors més, entre els quals tres que ho van patir el 1972, el 1982 i el 1994.

El director de primària

Si de Benedé hi va haver tres víctimes als anys 60, del germà Ángel Castrillo, responsable de primària, n’hi va haver quatre. El Joan Maria recorda com el religiós “refregava el penis” a la seva cuixa. No és l’únic record que té, també relata com amb els amics es canviaven de fila a l’hora de la confessió per evitar caure en la d’un capellà que “acostumava a tocar més del compte”.

El Jordi també va patir els tocaments del germà Ángel Castrillo dos cops. Amb l’excusa dels forats que molts nens tenien a les butxaques dels pantalons, va posar-li la mà dins i, mentre li parlava afectuosament, va arribar fins al fons i li va tocar els genitals. Castrillo li explicava que molts nens “aprofitaven el forat per tocar-se” el penis i, en acabar, tal com han relatat altres exalumnes, el va premiar amb “un anisset” que va treure d’un pot de vidre.

El Ricard va tenir una experiència amb aquest germà quan tenia 12 anys. El “primer dia” de curs Castrillo se’l va endur al despatx i li va acabar tocant la zona genital. Només va passar un cop perquè a partir de llavors va evitar-lo sempre.

També el Faustí ho va patir quan tenia “10 o 11 anys”. Havia suspès dues assignatures i van reunir-se al despatx amb la seva mare. En acabar, el director de primària va demanar que el nen es quedés amb ell per ajudar-lo, i va ser quan va fer-li tocaments genitals. Abans, just el primer any al col·legi, ja havia patit un intent d’un altre germà que va posar-li la mà dins els pantalons. Va regirar-se i l’home va caure a terra. Tot i que els amics van anunciar-li un càstig per haver fet caure el professor, mai ningú li va dir res.

El perill de pagar rebuts

L’altra figura que es repeteix és la del responsable de l’administració, l’encarregat de fer els cobraments dels rebuts que molts nens portaven ells mateixos al col·legi i que també gestionava el material escolar. És una figura de la qual parlen quatre nois, malgrat que no poden assegurar el nom amb exactitud.

El Lluís recorda un cop que, com que es va asseure al costat de la porta, el van fer anar a buscar guix. “El germà administrador em va fer entrar i, com que portava pantalons curts, va posar-me les mans sota la roba i va estar-me tocant una estona”. Es va quedar paralitzat per una “por” que el va perseguir durant mesos. “Quan havia d’anar a pagar els rebuts estava atemorit”, recorda.

El Joan Lluís reviu una escena similar, en aquest cas quan anava a pagar els rebuts. No va tocar-li els genitals de manera explícita, però quan no hi havia ningú més al voltant l’acariciava “per les cames fins a les engonals”. “Com a xantatge perquè hi tornés, em donava un caramel”, diu. Un dia ho va explicar a la seva mare, però com que no va anar a més, no van denunciar res. Al Miguel li va passar el mateix “dos o tres cops”, amb massatges fins a les engonals. Al Ferran només li va passar una vegada i, en el seu cas, l’home el va arribar a tocar a la zona genital.

Molts altres nois relaten escenes semblants. “Un germà em va fer despullar amb dos nois més, mentre em preguntava com és que em rascava els genitals”, explica un exalumne. El Josep recorda com es va “aprendre els rius d’Espanya” assegut “sobre un home” que li “tocava el cul”. Al Lluís, quan tenia 10 anys, el van tancar dins una classe i un religiós va començar a preguntar-li coses sobre sexualitat mentre l’acariciava. Ho va dir al director. El Javier va rebotar-se contra un germà que li va intentar tocar la zona genital i va acabar marxant del centre per anar-se’n internat a la Seu d’Urgell.

El Manel rememora com entre els alumnes era un tema “conegut”: “Sabíem que hi havia germans que se sobrepassaven”. És una reflexió que molts antics companys no comparteixen, ja que asseguren que mai van veure ni sospitar res. El Faustí, en canvi, relata com un dels germans entrava abans que la classe de llatí acabés i feia massatges al pit a un noi que s’asseia al final de l’aula, “el seu preferit”. Passava mentre es feia classe, amb total normalitat i acceptació d’alumnes i professors. També recorda com aquest mateix germà, encarregat de gimnàstica, feia canviar els alumnes abans de l’esbarjo, i més d’un cop el va trobar fent massatges a alguns nens de 9 o 10 anys asseguts al seu voltant.

Altres col·legis i violència física

La realitat de La Immaculada es repetia en altres centres. El Tomàs ho va patir abans d’aterrar-hi, quan tenia 12 o 13 anys i estudiava al col·legi Champagnat de Badalona, també de l’orde. El germà encarregat del cinema el va agafar perquè l’ajudés a fer la “censura” a una pel·lícula i quan estaven sols va agafar-li “la mà per col·locar-la sobre els genitals” del religiós. Amb l’Enric va passar a Sants quan tenia 9 o 10 anys, just abans d’anar al col·legi del passeig de Sant Joan. Van ser tocaments genitals, però prefereix no donar el nom del germà que ho va fer i que van traslladar a un altre centre després que ell i un altre amic ho expliquessin a un responsable. Tot i haver-ho patit, creu que “aquest modus operandi generalitzat” -com el defineix el Manel- s’ha de “posar en context”. Per a l’Enric, “els germans vivien com si estiguessin en una presó” i, per tant, no s’ha de “culpabilitzar tant la persona com el sistema”.

En aquell context no només hi havia abusos, sinó també violència física. Molts alumnes en parlen i guarden un especial record de la famosa chasca, un instrument que els professors feien servir per imposar silenci, però que s’usava per colpejar el cap dels nois. “La violència era bestial, terrible. Jo no puc oblidar la sensació de por d’aquells anys, m’estranya que això s’hagi acceptat com a normal”, explica el Santiago, que rememora com un germà colpejava els nens a la cara amb un clauer dins una bossa de cuir. El Josep també recorda amb “terror” els “cops amb la canya de bambú” de Luis Planas.

Tot i que molts alumnes consideren que aquella violència i abusos formaven part del que era habitual en aquella època, el doctor en pedagogia i catedràtic en educació Josep González-Agapito creu que cal diferenciar entre dues grans famílies de col·legis religiosos, on estudiaven més del 80% dels alumnes de les grans ciutats. I ho diu per experiència personal: ell va estudiar als escolapis i un germà seu als maristes.

Els primers entroncaven, dins del que “permetia el franquisme”, amb l’educació i valors del “primer terç” de segle, un model “alternatiu” que va començar a posar en crisi l’escola tradicional de la qual formaven part els maristes, que responien a l’escola nacionalcatòlica, amb una relació d’autoritat mestre-alumne, i en la qual la violència s’havia acceptat i normalitzat.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF