La UE encara és permissiva amb la contaminació dels creuers

PalmaLa Unió Europea s’ha fixat com a límit l’any 2020 per reduir al 0,5% la quantitat de sofre present en els combustibles marítims. Fins aleshores, el límit s’ha fixat en el 3,5% per als vaixells de càrrega i en l’1,5% per als de passatgers, molt per sota del 0,1% establert per l’Organització Marítima Internacional (OMI) -la qual depèn de les Nacions Unides- en algunes zones del món. Així ho ha afirmat Faig Abbasov, gestor de la Federació Europea de Transport i Medi Ambient, durant la Jornada internacional sobre turisme de megacreuers que es va dur a terme divendres a Palma.

“A la Unió Europea se li han oblidat els creuers. En termes de contaminació, ho han regulat tot excepte això”, denuncia Abbasov. Actualment, només hi ha dos països europeus que han aplicat la regulació de l’OMI: Noruega i el Regne Unit. Es varen subscriure al conveni MARPOL, que des del 2015 prohibeix que els combustibles marítims continguin una quantitat de sofre superior al 0,1%. Concretament, les zones protegides per l’acord a Europa són la mar del Nord, el Bàltic i el canal de la Mànega, indrets declarats Àrea de Control d’Emissions (ECA).

L’objectiu: zero emissions

La ciutat de Palma ocupa el segon lloc, després de Barcelona, en rècord de creuers rebuts, amb 87 per any. La segueixen Venècia, amb 68, i Southampton, amb 44, segons dades de la Federació Europea de Transport i Medi Ambient del 2017. Aquests vaixells emeten una contaminació que multiplica pràcticament per cinc la dels cotxes, però Europa resta impassible davant aquestes dades.

La Federació Europea de Transport i Medi Ambient ha elaborat una sèrie de recomanacions adreçades a la nova comissió de la Unió Europea en què prioritzen “declarar els espais totalment lliures d’emissions”.

Abbasov proposa que “quan els vaixells es trobin a uns quatre quilòmetres de la costa, no puguin emetre res”. Una de les opcions per aconseguir-ho és que “les naus siguin híbrides”, és a dir, que “combinin un motor de combustió amb un altre d’elèctric o d’hidrogen”. Tot i això, reconeix que aquesta és una despesa que els fabricants no estan disposats a assumir. Per això, “s’ha d’establir una legislació de compliment obligat per a les companyies”.

“Canviar de gasolina a gas natural no és suficient”, sentencia Abbasov. Amb aquesta mesura “es redueix la contaminació, però s’incrementen els gasos d’efecte hivernacle”, els quals són especialment perillosos per a les Balears, per exemple. “Els seus efectes fan pujar la temperatura global i que es fonguin els pols, fet que provoca una crescuda del nivell de la mar. Les illes són les primeres a rebre aquest impacte”, apunta.

1,4 milions de creueristes més

Maria García, coordinadora d’Ecologistes en Acció Barcelona, alerta que “el 70% dels creueristes es concentren a la façana mediterrània”. L’activista responsabilitza directament les administracions públiques d’aquest fenomen, atès que “permeten l’ampliació de les infraestructures que fan possible l’arribada dels vaixells” i “promocionen l’ús d’altres combustibles aparentment menys nocius, com el gas natural, amb una política de green washing ”.

García també denuncia la “manca de regulació en el sector marítim” que, “igual que l’aeri, ha escapat dels acords climàtics”. A Barcelona, la ciutat europea més contaminada pels creuers, “la pol·lució habitual produïda pels cotxes augmenta un 20% als barris més exposats a aquestes naus”. Per fer front a aquesta crisi, Ecologistes en Acció proposa, igual que la Plataforma contra els megacreuers de Palma, limitar l’arribada a 4.000 turistes al dia.

Si bé Palma espera acollir enguany 2.264.639 creueristes, Barcelona ja va superar aquesta xifra el 2018, ja que va arribar als tres milions. Maria García anuncia que la previsió per al futur podria ser superior, ja que “s’ha aprovat la creació de dues noves terminals que augmentarien la capacitat total a 4,4 milions”.

Una amenaça social per a Palma

Però els problemes derivats del turisme de creuers no només afecten el medi ambient. Jaume Garau, secretari de Palma XXI, afirma que també generen inconvenients socials. “Hem passat de 600.000 persones a dos milions en deu anys”, alerta Garau. Segons l’estudi La capacitat de càrrega turística a Palma, elaborat per la Fundació Iniciatives de la Mediterrània, amb la col·laboració de Tramuntana XXI i Palma XXI, aproximadament un 63% dels residents de la ciutat pensen que “hi ha molta gent al carrer” i afirmen que han hagut de “canviar la seva vida quotidiana per adaptar-se a aquesta densitat”.