VINYÒVOL
Societat 22/09/2018

Toni Campomar i Cifre: “El vi més bo és el que agrada”

Toni Campomar i Cifre fa 12 anys que és al capdavant del programa El món del vi de Ràdio Pollença

Andreu Majoral
4 min
Toni Campomar i Cifre fa 12 anys que és al capdavant del programa El món del vi, a Ràdio Pollença.

EnòlegEm diu que no és periodista, però encara que no tingui el títol ni cap màster de ciències de la informació té l’esperit i la dedicació d’aprendre, descobrir, investigar i després explicar a través de les ones hertzianes les històries que envolten el vi. Toni Campomar i Cifre fa 12 anys que és al capdavant del programa El món del vi, que podeu escoltar en directe cada dimecres a partir de les 13 h a Ràdio Pollença, juntament amb una bona colla de col·laboradors, com Joan Amengual o Catalina Bibiloni. A Mallorca no en queden gaires, de ràdios locals, però les poques bullen de gent amb gran dedicació i passió que han sabut aprofitar les noves tecnologies per emetre per internet i poder ser escoltats des de Florida fins a Austràlia.

To thom sap apreciar un bon vi ?

Molta gent en sap. Tant en el programa com amb gent amb qui estic a les taules fent tastos o sopars a vegades em diuen: “Jo no em puc posar amb vosaltres perquè no en sé”, i jo els responc que ningú no va néixer ensenyat, avui dia tot s’ha d’aprendre i amb el vi el que s’ha de fer és beure’n, tastar, no despreciar-ne cap, sempre tastar i després n’hi ha que ens agraden i d’altres que no, però sempre en trauràs alguna cosa bona. Jo sempre dic que el vi més bo és el que agrada, ja puc donar jo un vi de 100 euros que si no t’agrada no hi ha res a dir, potser t’agradi un vi més senzill que pot costar tres o quatre euros.

El món del vi té tantes històries per continuar fent programes de ràdio després de 12 anys?

Em cridaren de Ràdio Pollença quan estava a l’escalonada del Calvari i em parlaren de fer un programa sobre vi. Jo vaig pensar que amb un mes ja estaria fet. Quan vaig voler reconvertir el programa per dedicar-lo a l’oient, que l’oient aprengués igual que jo perquè jo em pos a la seva pell i també vull aprendre, i encara n’aprenc, vaig pensar que amb un any ho sabríem tot, però amb 12 anys que fa cada dimecres em sorprenc aprenent noves coses. Una de les coses que més m’agraden és el vinater, quan davant el micròfon confessa com ell cuida la vinya i els vins.

I fer el programa en una ràdio més generalista com IB3?

De fet, ja m’ho varen oferir fa devers dos o tres anys, el que passa és que volien un format de menor durada i posar publicitat enmig i a mi no m’agrada, tenc les meves cosetes. Diuen que una hora és molt, has de tenir en compte que sempre record la frase que José Peñin em digué: “Fas l’únic programa de ràdio que conec de tot Espanya que dedica una hora a parlar del mateix celler i en què el vinater o vinyòvol es pot expressar”. Alguns diuen que si son monotemàtics quan han passat cinc minuts canvien d’emissora, però això depèn, ja que si el tema interessa i agrada, la gent continua escoltant i enviant correus per interactuar.

Com aconseguiu tenir, en un programa d’una ràdio local, tots els grans de la vitivinicultura?

No ho sé, no en tenc cap clau, el que faig són cicles de vuit o deu programes d’una temàtica concreta, per exemple vins ecològics, vins de pòdiums o, aquest mes d’octubre, que faré un cicle dels cellers i vins menorquins. Quan jo deman mai no m’han dit que no, tots volen intervenir i sempre m’han enviat mostres, ja que tenim una norma: si parlam d’un celler o d’un vi s’ha de tastar en directe, i he de dir que a vegades hem tingut vins de sèries molt limitades difícils de trobar.

Qui us agradaria entrevistar i encara no heu pogut fer-ho?

En aquests moments no me’n ve cap, però he de dir que n’hi ha un que es resisteix, que és Peter Sisseck (Dominio de Pingus). La darrera vegada que vaig contactar amb ell em va demanar disculpes perquè estava en verema però va prometre que estrenarà el Flor de Pingus en el programa.

Idò haurà de venir ?

Jo no els oblic a venir perquè la mar és la mar i pocs solen botar. Per tant, solem fer les entrevistes per telèfon, però durant aquests anys més de dues dotzenes han vingut a posta al programa. Per exemple, el darrer fou Vicent Flor d’Alacant. Això sí. els mallorquins han de venir.

Parlant de mallorquins, com veis el boom de cellers?

Al meu programa sempre hi han tingut prioritat absoluta als vins d’aquí, hem de conèixer el que fan a fora però també el que es fa aquí, i puc dir que el 99% dels projectes de les Illes els he tingut i tots fan uns vins de bona qualitat, ni els col·laboradors ni jo no hem trobat mai un vi que fos dolent, sempre n’hi ha que ens agraden més o menys però no n’he trobat cap que no és pogués beure. Jo crec que tenen un futur bo si conserven la qualitat. És cert que ara ha entrat com una moda i ja som quasi 100 cellers i es parla que pot ser que sigui com una bombolla que pot explotar, però crec que de moment no, ja que mantenen la idea de fer vins de qualitat, no van de punyetes i no hem d’envejar els de la Península.

Alguna millora a fer?

Hi ha dues coses que s’haurien de posar en ordre de cara al consumidor: la primera, fer unió de tots els cellers perquè molta gent no entén que hi hagi tantes denominacions, això de tenir Pla i Llevant, Binissalem, vi Terra Tramuntana, de Mallorca despista i crec que al consumidor no li agrada molt tenir tantes denominacions. Ja sé que la DO Mallorca és difícil però vendria. I l’altra és donar a conèixer més els nostres vins. Per exemple, s’haurien de fer promocions de cara a la restauració de vendre vins de ca nostra a copes o poder entrar als hotels.

Vi recomanat

PX Solera 1830, Bodegas Alvear (Montilla-Moriles)

Em diu que li és molt difícil recomanar un vi ja que troba molt complicat destacar-ne un entre vins tan grans, però em diu que recomanaria a la gent un bon vi mallorquí. Per tant, no li faig cas i us suggeresc aquest dolç, que hem begut i gaudit mentre fèiem la xerradeta, un extraordinari Pedro Ximénez amb iodats, panses, figues seques, untuositat, xocolata amb dolçor, equilibri i potència que et fa pujar al cel.

stats