VINYÒVOL

Ruth Troyano Puig: “Vivim una revolució enològica”

La periodista enguany ha rebut el Premi al Mèrit Periodístic per part de l’Associació Catalana d’Enòlegs

Entusiasme, capacitat de treball, passió per la gent i pel que fa, saber escoltar, tenir veracitat, opinió, discurs propi i gaudir de cada instant teixint xarxa amb gent diversa que estima el país i el vi són els trets de la periodista i somelier més engrescadora que he conegut - i tot això, sense desenganxar-se del mòbil. La reusenca Ruth Troyano Puig coneix a la perfecció el món del vi i, sobretot, la gent que hi posa les mans; és autora d’una sèrie de llibres sobre els nous enòlegs formats a la Universitat Rovira Virgili (URV), Retrats de vi, i enguany ha rebut el Premi al Mèrit Periodístic per part de l’Associació Catalana d’Enòlegs.

Com és actualment la comunicació vitícola en un món ple de xarxes socials?

Estem en el moment que es comunica més que mai, però de vegades és difícil separar allò que és real i allò que no ho és tant; hem de diferenciar aquella persona que pot compartir alguna opinió i la comunicació que fem els professionals, ja que el periodisme és una notícia contrastada, ampliada, amb fonts i que està treballada en el fons. És cert que a través de les xarxes socials estem traslladant la realitat del món del vi i els mitjans digitals han estat uns precursors a l’hora d’explicar la majoria d’informacions al conjunt de la població, perquè en altres mitjans com els diaris, la televisió i la ràdio són pocs els espais que es dediquen al vi, i quan ho fan, de vegades són cròniques anacròniques d’una nota de tast, i crec que hem d’anar més enllà i explicar les històries que hi ha darrere d’una ampolla, que vol dir les persones, la humanitat, el paisatge...

Ara que treis el tema, té futur la comunicació que només explica notes de tast, medalles i punts?

No podem excloure res, tot suma, però a mi, com a consumidora, una puntuació no em diu res. Quina diferència hi ha entre un 9,5 i un 9? Per mi és una comunicació molt freda, molt selectiva i, a més, molt poc definitòria del que hi ha dins l’ampolla. Entenc que durant un moment això ha funcionat i hem estat influïts per Parker i altres guies, i quan no tenim més elements a triar, potser aquesta és una petita informació que ens arriba. Però ara que hi ha tanta gent formada, que treballa en botigues i restaurants com a someliers o caps de sala, que tenen grans coneixements i que ens poden indicar quin vi, per a quin moment, quin estil... En definitiva, deixem-nos recomanar, seduir per la gent que coneix molt bé el sector. I amb això no dic pas que hagin de desaparèixer els concursos o les puntuacions.

Vós que heu voltat i retratat molts enòlegs, com definiríeu la nova generació que fa vi?

Crec que estem davant la generació d’enòlegs millor formada de tota la història. Són persones que s’han format a la universitat i alguns han arribat als estudis d’enologia després de fer agrònoms, biologia o d’altres. Tenen sumada l’experiència d’avis i pares que van fer vi d’una manera més natural, aquelles tècniques que ara tornen, i també han tingut l’oportunitat de viatjar, de veure altres maneres de fer vi, tant del vell món com del nou. Amb tota aquesta experiència tornen al seu territori, podem parlar tant de Catalunya com de les Balears, i estem amb les millors condicions de fer vi amb molt d’atreviment, amb risc i creativitat tenint resoltes les bases, la manera de fer acadèmica, científica i tècnica, que és el rigor que dona la universitat. I a partir d’aquí, cadascú té una expressió pròpia. Veig que la nova generació té una voluntat d’entendre molt a fons el que cada territori ha estat, és i ha de ser, d’interpretar molt bé els sòls, les varietats i l’estil de vins que demana el consumidor.

Ara que parlau d’estils de vins, quines tendències guanyen força dins aquestes generacions?

Vivim una revolució enològica; molts elaboradors s’estan qüestionant les maneres de fer vi que havien rebut heretades. Estem davant persones que fan vi amb una intenció que siguin vins més frescos, més bevibles, segurament amb moltes capes; hi ha vins que tenen moltes lectures i qui pugui anar a l’arrel trobarà alguna cosa més que aquells que quedin a la superfície. Es busquen vins amb tensió, que s’estirin en el temps, una acidesa marcada, acidesa que és la columna vertebral dels blancs, i ara també es busca en els negres, tanins suaus i rodons que de vegades no els han de donar les botes, sinó noves maneres de fer la criança. S’està treballant molt amb àmfores i les damajoanes com a forma de criança, ja que afegeix puresa al vi i s’evita l’impacte de la fusta, que sabem que és necessària, però hi ha altres maneres. Hi ha una tendència per recuperar les varietats autòctones, cosa que vosaltres a les Balears estau fent des de fa temps i molt bé. A Catalunya també hi ha una recuperació de varietats que en un cert moment s’havien deixat de vinificar; penso en el cartoixà, xarel·lo vermell, el sumoll, mandó, els picapolls... Estem en un moment de tornar als orígens amb més coneixements que mai. I també en el cas de Catalunya observo com els enòlegs miren cap als Pirineus, cap a l’altura, ja que el canvi climàtic està demostrant que les coses canviaran els propers anys i les millors expressions estan en vinyes que tenen altura, amb un perfil més aromàtic, més fresc.

Vi recomanat per l’entrevistada: La Catalina 2016 Celler Vall Llach (Porrera)

Difícil triar-ne un, però tots acabem cap als temes més personals i hi ha un vi que fa l’Albert Costa, enòleg del celler Vall Llach, que es diu La Catalina. És un homenatge a una dona murciana que té 104 anys que arribà a Porrera quan era molt jove i anava a treballar a una vinya de garnatxa cada dia i trigava tres quarts d’hora per anar-hi i tres quarts d’hora per tornar-ne. L’Albert li ha fet un vi en homenatge a ella i a totes les dones grans que han conservat les vinyes i les han treballades manualment. És una garnatxa vinificada en àmfora; és molt aèria, però té l’accent del Priorat que marca la llicorella i m’agrada moltíssim.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF