"Ja vèiem necessari un canvi en el món educatiu. Ara l’hem d’accelerar”

PalmaLa trajectòria de Miquel Francesc Oliver no deixa lloc als dubtes. És una de les veus més autoritzades per parlar del paper i de la responsabilitat dels docents, sobretot dels que formen els docents, i més encara en un món en estat de canvi. Degà de la Facultat d’Educació de la Universitat de les Illes Balears, professor de l’àrea de Didàctica i Organització Escolar, ha representat la UIB durant vuit anys al Consell Escolar de les Illes Balears. Membre del comitè científic de l’Observatori Internacional de la Professió Docent, la seva inquietud es basa, en bona part, en la millora de la formació del professorat, conscient com és de la influència que té sobre el futur de la societat.

Què us fa replantejar, als docents dels docents, l’actual crisi sanitària i social?

Sempre hem estat conscients que preparam les persones que han de formar els ciutadans durant el propers 50 anys, i també de la responsabilitat que això suposa. En el món de l’educació, ja fa bastant de temps que analitzam escenaris per d’aquí a deu, vint i trenta anys. Vèiem que hi havia i hi haurà canvis molt ràpids i, en aquest sentit, sabíem que ens hi havíem de preparar. Ara bé, no esperàvem un canvi tan gros i tan prest, i cap docent, de cap etapa, ni tampoc els governants, ni les famílies, ni ningú, no estàvem preparats per viure-ho tan de sobte. I així i tot, he de dir que tant per part de la majoria dels docents com dels alumnes, encara que no hi estàvem preparats, la resposta ha estat exemplar, per la predisposició de fer el que sigui necessari per treure això endavant. El professorat sabrà assolir els reptes de recuperar allò que s’hagi perdut enguany.

Hi pot haver un abans i un després del covid-19 en el món educatiu?

El canvi ja hi era, per això no, no percep un abans i un després d’aquesta crisi. Prevèiem que hauríem de formar docents i ciutadans per a la incertesa i situacions noves i, sovint, d’estrès. Sabem que hem de transformar l’escola. Ja vèiem necessari un canvi en el món educatiu. Ara l’hem d’accelerar.

En quin sentit veis la transformació de l’escola?

Sabem que ens movem en dos escenaris de futur possibles. Per una banda, l’escola com la coneixem fins ara però transformant-la, en el sentit d’anar cap a un model d’escola de comunitat, més oberta. És un projecte educatiu que ve de lluny, un projecte en el qual no només s’han d’implicar els docents, sinó tota la comunitat. El covid-19 evidencia la necessitat que tenim d’aquesta transformació, que és lenta, però ara cal que pressionem tots, administracions, professorat i teixit social, per fer els canvis més aviat. I això passa per consolidar els equips docents, entre moltes altres coses. Si haguéssim tingut implantat el model d’escola de comunitat, ara estaríem actuant tots a l’una, i ningú, sobretot les famílies, no es trobarien desamparades.

I si no es fa aquesta transformació, quin és l’altre escenari que contemplau?

Si no ho feim, guanyarà l’altre escenari, el de l’escola com a mercat obert. D’un temps ençà, les grans coorporacions, entitas bancàries i grans empreses han entrat amb força en el món educatiu, agafen espais de mercat per vendre la seva marca. Són escoles per a l’èxit, que formen joves de franc i els garanteixen uns anys de feina. Fan una selecció dels millors i els preparen per fer coses molt concretes. És l’escola per a una elit, i això és molt perillós. A més, la crisi actual, dona un nou impuls a aquest model excloent. Les grans coorporacions es faran encara més grans, i poden agafar el mànec de l’educació, perquè els governs tindran menys doblers per a educació. Per això insistesc que hem de transformar i salvar l’escola com la coneixem, perquè, si no, triomfarà la ferotgement neoliberal.

A més del model d’escola de comunitat, vós sempre heu treballat l’educació ambiental. Encara és una assignatura pendent?

Som conscients de les mancances que hi ha d’educació ambiental en els plans d’estudis. I amb les crisis climàtiques que venen, ho hem de treballar més a fons. A la Facultat d’Educació de la UIB hem fet una comissió d’igualtat i sostenibilitat. Tenim claríssim que han de ser prioritats per als docents, perquè els nostres estudis tenen una incidència enorme en la societat.

Un altre model social ajudaria a minvar l’abandonament escolar?

Estic convençut que l’escola com a comunitat contribuiria a evitar l’abandonament escolar i fomentaria una societat més igualitària. En general, l’escola no és atractiva i hi ha moltes temptacions fora. Hem de canviar tot el model, i no només posar-hi petits pegats.

Sou optimista?

Mirau, aquests dies que tothom diu i escriu “tot anirà bé”, ho veig molt bé, m’agrada molt l’esperit. Però no ens enganyem. Hi anirà, bé, només si som proactius. Si quedam de mans plegades o continuam com fins ara, no anirà bé.