Una televisió feta a mà que va cosir un poble

PalmaCada dijous vespre, sa Pobla s’aturava davant la televisió. A la pantalla hi sortien les festes, les notícies, els veïns, les cares conegudes. Era el poble mirant-se a si mateix.

Això era Televisió Poblera, una experiència nascuda el 1986 que, durant gairebé vint anys, va documentar la vida social, cultural i festiva del municipi fins al seu final, el 2005. Una televisió feta amb pocs recursos, però amb molta empenta, que va acabar convertint-se en una peça clau de la memòria col·lectiva del poble.

Ara, quaranta anys després de la primera emissió, sa Pobla ha decidit recuperar aquell llegat i donar-li una nova vida. Ho fa amb un projecte cultural i educatiu que combina recuperació patrimonial, participació ciutadana i alfabetització mediàtica. “Aquest arxiu audiovisual constitueix un patrimoni únic, però encara no està plenament digitalitzat ni és accessible”, adverteix el regidor de Cultura, Biel Payeras. “Això en compromet la preservació i la transmissió a les generacions futures”.

Una curolla que es va fer televisió

Tot va començar el 16 de febrer del 1986, quan la carta d’ajust va aparèixer per primera vegada als televisors de sa Pobla. Alexandre Ballester va presentar el primer programa d’un projecte que naixia de la iniciativa de Biel Capó i d’un petit grup de col·laboradors amb coneixements d’electrònica. “El contingut de les emissions comprenia programes informatius locals, notícies esportives, culturals, històriques... i retransmissions en directe com la Rua del 86”, recorda Capó.

Aquella televisió s’aixecava amb el que hi havia. Els mateixos col·laboradors aportaven càmeres, micròfons, cablejat i taules de mescla. Assumien despeses i, en alguns casos, fins i tot varen haver de recórrer a préstecs per poder continuar.

Malgrat tot, el projecte va créixer. Els estudis es varen anar traslladant –de la sala de ràdio del carrer de Varet, a dependències parroquials i, més endavant, a Can Corró– i la programació es va anar ampliant.

La pantalla on passava tot

Cada dijous vespre, en directe, i amb redifusió els diumenges, TV Poblera entrava dins les cases. I ho feia amb una programació cada vegada més completa. Hi havia informatius locals amb imatges, reportatges, entrevistes, espais d’opinió, concursos i fins i tot humor. S'hi retransmetien actes festius, processons i esdeveniments populars. La càmera sortia al carrer per recollir la veu de la gent. La televisió no només informava: articulava el relat del poble.

Amb el temps, va guanyar audiència fins al punt que eren poques les famílies que no la seguien. Aquella pantalla es va convertir en una eina de cohesió i en un espai compartit on el poble es reconeixia.

Un arxiu fràgil però essencial

Quan la nova legislació va posar fi a les televisions locals, el 2005, TV Poblera es va apagar, però va deixar enrere un arxiu extens enregistrat en cintes VHS i SVHS. Un material valuós però vulnerable. Amb el pas del temps, les cintes es degraden. Per això, una part de la tasca de l’Associació Cultural sa Gavina –entitat que donava cobertura al projecte– ha estat encarregada de la digitalització d’aquest fons, del qual ja s’han recuperat i publicat desenes de vídeos.

L'arxiu constitueix avui un patrimoni històric i cultural que permet reconstruir la vida del municipi durant dues dècades.

Joves i grans, davant la mateixa càmera

El nou projecte impulsat per l’Ajuntament vol anar més enllà de la recuperació del material. La proposta, coordinada per Curly Commas, posa el focus en la participació intergeneracional.

Prop d’un centenar d’alumnes de centres educatius del municipi participaran en tallers de videoperiodisme amb persones grans. Junts aprendran a utilitzar càmeres, micròfons, llums i croma. Però també treballaran tècniques d’entrevista i escolta activa.

Els joves entrevistaran persones que varen viure l’etapa de TV Poblera. I, a la inversa, les persones grans entrevistaran els joves per entendre com s’informen avui, quines plataformes utilitzen i com contrasten les notícies. Aquest intercanvi genera un espai de diàleg sobre els canvis socials i tecnològics que han transformat la comunicació.

Educar la mirada en temps de renou

El projecte inclou també un paquet pedagògic que es treballarà prèviament als centres educatius. El material ofereix context sobre TV Poblera i eines per reflexionar sobre el consum informatiu.

L’objectiu és clar: fomentar el pensament crític. En un moment marcat per la desinformació i el consum accelerat de continguts, la iniciativa vol ajudar a entendre com es construeix la informació i com es pot contrastar. Mirar enrere, en aquest cas, serveix també per aprendre a mirar millor el present.

Una nova peça amb imatges d’ahir i d’avui

Entre maig i juliol, tot aquest procés es traduirà en una peça audiovisual col·lectiva d’entre quinze i vint minuts. El muntatge combinarà fragments de l’arxiu de TV Poblera, el material enregistrat durant els tallers i les reflexions dels participants, juntament amb imatges actuals del municipi.

El projecte culminarà amb una projecció pública abans de les festes de Santa Margalida i Sant Jaume, amb un debat obert amb periodistes locals i experts en desinformació.

Recuperar una manera de contar-se

TV Poblera va néixer com una iniciativa modesta, gairebé improvisada. Però va acabar convertint-se en una eina per explicar el poble des de dins. Quaranta anys després, sa Pobla recupera aquest llegat no només per conservar-lo, sinó per activar-lo. Perquè dins aquelles cintes no només hi ha imatges. Hi ha una manera de mirar, de contar i de fer comunitat que, enmig del renou actual, torna a tenir sentit.