EDUCACIÓ

Martí March acumula crítiques a la proposta per al curs que ve

Equips directius, famílies i sindicats mostren reticències a les mesures de la Conselleria per prevenir el contagi del covid-19 a les aules

La comunitat educativa veu amb moltes reticències el full de ruta del conseller d’Educació, Martí March, per al curs que ve. Fins i tot el critica CCOO, l’únic sindicat que va votar a favor de les mesures organitzatives i de funcionament per prevenir el contagi del covid-19 a les aules. En major o menor mesura, tots els representants sindicals, dels equips directius i de pares i mares han expressat preocupació. Encara no tenen clar si hi haurà prou docents per atendre els infants, si es podran adaptar els espais per respectar la distància de seguretat entre l’alumnat, ni si hi ha la capacitat pedagògica i emocional per, si escau, tornar al confinament.

March va reaccionar dijous a les crítiques que s’anaven acumulant llançant un missatge tranquil·litzador. “M’he compromès que hi haurà més docents i també els recursos per a les altres qüestions necessàries per a l’inici de curs”, va dir, i va prometre que ho tractarien a la Mesa Sectorial. Aquestes declaracions fetes davant els sindicats, “varen motivar el vot de confiança de CCOO”, segons el seu portaveu, Mario Devis. “La resta no se’n refien, tot i que varen dir que si el conseller ho posava per escrit canviarien el seu vot. Nosaltres esperam que no ens la jugui”.

La tensió s’ha fet tan evident que fins i tot el govern ha reconegut que hi ha “diferències” amb la comunitat educativa, segons va dir divendres la seva portaveu, Pilar Costa, qui creu que amb “diàleg continu s’aniran acostant posicions”.

L'alumnat podrà fer les proves de Selectivitat sense mascareta

Les crítiques més contundents al conseller han arribat dels sindicats, la majoria dels quals es varen aixecar de la primera reunió amb la Conselleria adduint manca de voluntat negociadora per part de March. També han apuntat la possibilitat de reducció de plantilles, sobretot a Secundària, a conseqüència de l’augment de les hores lectives de 18,75 a 19 hores. L’STEI preveu una retallada d’entre 250 i 350 docents, i ANPE, de més de 600 professors. March ho nega i jura i perjura que mantindrà la mateixa quota: uns 12.400 docents.

Als equips directius també hi ha malestar i preocupació. “La gent està molt saturada, ha estat un semestre duríssim, amb molts problemes d’estrès. I tampoc descansarem aquest estiu”, assenyala el portaveu de l’Associació de Directors i Directores d’Infantil i Primària de Mallorca (Adipma), Joana Maria Mas. Ara, al juliol, els equips directius hauran de preparar el pla de contingència del centre que, entre diverses premisses, inclou com a exigència ineludible la creació d’una comissió de salut. Diferents sindicats, incloent-hi CCOO, critiquen que la responsabilitat de la gestió sanitària no pot recaure tota sobre els docents. “La Conselleria hauria d’assumir la despesa de contractar personal extern expert en riscos laborals”, assenyala Devis. En aquest sentit, Mas es queixa que l’equip directiu hagi de formar l’alumnat sobre les mesures sanitàries. “La formació en comportament contra el covid-19 l’hauria d’assumir la Conselleria de Salut. Nosaltres podem posar vídeos, però per als infants és molt més seriosa la figura del metge, la metgessa o la infermera”.

Els representants de les famílies, amb un to més moderat, també es queixen de la gestió de les mesures per al curs que ve. La portaveu de la Federació de Pares i Mares de Menorca,Tàlia Roig, recull el descontentament de la resta d’entitats de les Illes. Mantenen que s’ha insistit més a explicar les mesures sanitàries que a difondre la feina feta a les comissions per preparar el curs en allò que afecta el contingut i l’acollida. “Les famílies hem viscut moltes dificultats a casa. No sabíem com fer-ho, amb professors que es passaven de feinetes i d’altres que no demanaven res”, explica. “És clau prioritzar objectius per treballar la socialització, tècniques d’estudi”, afegeix. Roig lamenta que les aportacions fetes en aquest sentit hagin quedat com un annex i la seva aplicació “depengui de cada centre”.

El problema de l’espai

Una de les dificultats que tenen els centres són les aules. Són massa petites per mantenir les ràtios actuals -25 alumnes a Primària, 30 a Secundària i 35 a Batxillerat- i respectar el metre i mig entre taules i els 2,25 metres quadrats per persona. Fins i tot és complicat als col·legis que es varen construir en temps de l’EGB, amb ràtios de 40 alumnes per classe. “A les escoles de construcció més antiga les aules són més grans, tenen uns 50 metres quadrats, i ara amb les mesures covid-19 n’hi cabrien menys de 20”, assenyala Mas. La Conselleria d’Educació reconeix que diferents centres han demanat si poden disposar d’aules prefabricades, però de moment no és una possibilitat que es prevegi. Les instruccions de la Conselleria indiquen que si falten espais els ajuntaments hauran d’habilitar aules a biblioteques, ludoteques, centres culturals i, fins i tot, poliesportius.

Joan Jordi Muntaner: “L’educació a distància no és gens inclusiva”

“La proposta a l’escola és més restrictiva que la dels bars”, lamenta el portaveu de l’Associació de Directors i Directores de Secundària de Mallorca, Joan Ramon Xamena, qui també afirma que, mentre que als centres educatius hi haurà els “grups bombolla, els horabaixes es faran activitats extraescolars i els nins jugaran al parc amb amics”. La portaveu d’Adipma afegeix que al transport escolar també coincidiran nins de diferents grups i possiblement també al menjador o a l’escola matinera. En canvi, diu Joana Maria Mas, “s’haurà de vigilar que no es trobin al bany, ni al pati”.

També sobta que es parli d’una distància de seguretat d’un metre i mig -si els nins de més de sis anys no la compleixen hauran de dur mascareta-, mentre que les instruccions de la Conselleria assenyalen que “la via de transmissió del SARS-CoV-2 és, principalment, a través de secrecions de persones infectades, per contacte amb gotes respiratòries de més de 5 micres que són capaces de transmetre a distàncies de fins a dos metres”.

ENCARA SENSE CONCRETAR LA PARTIDA DE MADRID

Un dels arguments amb què la Conselleria d’Educació justifica que no avanci com pensa incrementar la plantilla de docents el curs 2020-2021 és que encara no se sap com es repartiran entre les comunitats els 2.000 milions d’euros de la partida de covid-19 per a Educació, anunciada pel president Sánchez, encara. Tampoc se n’han comunicat els criteris, de manera que no es pot fer ni un càlcul aproximat. March recorda que els doblers també seran per als ajuts de menjadors i per al material de protecció contra el covid-19.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF