Les drogues a l'adolescència poden tenir repercussions psiquiàtriques a l'edat adulta

Ho conclou la tesi doctoral de l'estudiant de la UIB Rubén García 

La literatura científica suggereix que com més jove sigui una persona que comenci a consumir drogues més probabilitats té de caure en l'abús i l'addicció. Els psicoestimulants, com la cocaïna o els derivats amfetamínics (MDMA, metamfetamina i d-amfetamina), són unes de les drogues més consumides arreu del món, hàbit que es comença a l'adolescència. Hi ha nombrosos estudis que han demostrat diferències en els efectes induïts per les drogues d'abús en funció de l'edat en la qual se n’inicia la ingesta. L'adolescència és considerada una etapa de canvis, tant de comportament com des del punt de vista molecular, i, per tant, d'especial susceptibilitat als efectes neuroquímics produïts per les drogues d'abús. Hom ha observat que a l'adolescència augmenten els efectes plaents induïts per les drogues i disminueixen els efectes negatius durant l'abstinència, dues tendències que podrien potenciar-ne el consum.

El primer objectiu de la tesi doctoral de Rubén García Cabrerizo, defensada a la Universitat de les Illes Balears, es va centrar a comparar els efectes neurotòxics diferencials (per exemple, neurogènesi hipocampal i marcadors de neuroplasticitat) induïts per diverses drogues psicoestimulants (cocaïna, MDMA, metamfetamina i d-amfetamina) administrades en diferents edats durant l'adolescència.

Els resultats obtinguts en el primer objectiu varen demostrar un efecte neurotòxic diferencial induït per les drogues d'estudi (cocaïna contra derivats amfetamínics) depenent de l'edat d'administració. Per una banda, es va observar més vulnerabilitat durant l'adolescència primerenca-mitjana després de l'administració de cocaïna en dues regions cerebrals, que mostraren un increment de marcadors apòptics a l'hipocamp i desregulacions dels receptors cannabinoides a l'escorça prefrontal. Per una altra banda, es va observar una vulnerabilitat més gran durant l'adolescència tardana després de l'administració dels derivats amfetamínics (MDMA, metamfetamina i d-amfetamina), i es varen mostrar reduccions en la proliferació i supervivència cel·lular en el gir dentat de l'hipocamp.

El segon objectiu va avaluar els efectes negatius a llarg termini (durant l'abstinència forçada en l'etapa adulta) induïts després de l'administració de cocaïna o metamfetamina durant la finestra de més vulnerabilitat adolescent.

Els resultats varen demostrar un efecte durador de les conseqüències negatives induïdes després de l'administració de cocaïna i metamfetamina durant els respectius períodes de vulnerabilitat adolescent. Aquests resultats suggereixen que l'administració de cocaïna o metamfetamina durant l'adolescència augmenta la susceptibilitat de patir comorbiditats psiquiàtriques en l'etapa adulta (p. e., increment del fenotip prodepressiu) i ocasiona adaptacions neuronals duradores (p. e., disminució de la neurogènesi) que persisteixen fins a l'etapa adulta i que poden ser, en part, responsables de les recaigudes en el consum. De fet, el fenotip prodepressiu observat en l'etapa adulta després de l'administració de metamfetamina en l'adolescència precedeix un increment del consum voluntari de la droga, la qual cosa demostra uns índexs de recaiguda més elevats i un fenotip addictiu clar.

D'altra banda, es va observar més vulnerabilitat durant l'adolescència tardana després de l'administració dels derivats amfetamínics (MDMA, metamfetamina i d-amfetamina) i es reduïren la proliferació i supervivència cel·lulars en el gir dentat de l'hipocamp.

Tractament

Finalment, l'últim objectiu va analitzar els possibles efectes beneficiosos d'un tractament antidepressiu no farmacològic, el xoc electroconvulsiu, per millorar les conseqüències negatives a llarg termini (comportamentals i moleculars) induïdes després de l'administració de metamfetamina durant el període de vulnerabilitat adolescent.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF