Les Balears obren el camí cap a un futur sense plàstics d'un sol ús

La nova Llei de residus i sòls contaminants reduirà un 10% els residus generats amb vista al 2020 i un 20% el 2030

La Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, aprovada aquest dimarts al Parlament, impulsarà que es deixin de fer servir plàstics d'un sol ús. El principal objectiu de la norma, segons el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, és "posar fre a l'ús indiscriminat de plàstics". La normativa, pionera a escala estatal i escala europea, pretén reduir un 10% els residus generats el 2020, i un 20% el 2030.

D'entrada, la llei pretén reduir la producció dels residus i potenciar-ne la preparació per a la reutilització i el reciclatge. Així, per exemple, estableix la desaparició dels comerços de  les bosses de plàstic d'un sol ús i obliga a substituir les vaixelles de plàstic per unes altres de compostables. També  persegueix evitar la venda de productes que continguin microplàstics o nanoplàstics i les versions no recarregables d'encenedors, maquinetes d’afaitar i cartutxos i tòners d'impressores i fotocopiadores.

16,8% Envasos retornables

Percentatge d'envasos de begudes que són retornables del total dels que es venen actualment a les Balears

Les càpsules de cafè d'un sol ús fabricades fins ara amb materials complicats de reciclar s'hauran de substituir per unes altres que siguin compostables. A més, només es podran comercialitzar les canyetes per a begudes, els bastonets de les orelles i els bastonets per a caramels fabricats també amb materials compostables. Els materials compostables es poden convertir en adob orgànic a través d'un procés amb intervenció humana més ràpid que el temps que necessiten els materials biodegradables per descompondre's.  Així mateix, els fabricants o distribuïdors de tovalloletes humides que s'ofereixen en el mercat a les Illes Balears hauran d'incorporar-hi informació sobre els efectes d'aquests productes en el medi ambient. D'altra banda, els productors estaran obligats a elaborar i trametre al Govern un estudi de minimització en la producció de residus cada quatre anys, a excepció dels que en generin menys de 10 tones anuals.

Suport institucional 

La llei proposa crear una línia d'ajudes econòmiques per donar suport als productors locals de begudes que ja envasen en format reutilitzable. A més, preveu establir un sistema de reutilització d'envasos estàndard per a diverses categories de begudes –com aigua, refrescos i cervesa– obert a tots els productors que vulguin adherir-s'hi. L’Administració subvencionaria el banc d’envasos i els productors pagarien una quota d'ús.

El pla d'impuls al consum de begudes en envasos reutilitzables, previst a la llei, també proposa l'habilitació d’una planta pública de neteja que doni servei tant al banc d'envasos estàndard com a altres envasadores. També vol crear una distribuïdora de productes locals que competeixi amb les grans cadenes, que a la vegada assumiria la redistribució dels envasos fins a les instal·lacions de neteja i els productors per facilitar la introducció d'aquests productes al mercat.

La llei estipula que l’Arxipèlag podria estalviar-se de generar 42.935 tones anuals d’envasos

A fi d'augmentar el consum i la devolució alta d'envasos, es proposen incentius econòmics als consumidors, mitjançant una xarxa de punts de retorn per tot el territori. Segons l’estudi, la insularitat pot jugar a favor de la introducció d’un sistema potent de consum de begudes en envàs reutilitzable, perquè garanteix que les distàncies a cobrir dins el circuit distribució-consum-reutilització seran curtes.

El règim de sancions aplicables és el que regula la legislació bàsica de l'Estat en matèria de residus i sòls contaminats, a excepció de les multes. Aquestes aniran des de 300 euros fins a 9.000 euros per a les infraccions lleus, fins als 300.000 euros per a les greus i fins als 1.750.000 euros per a les considerades molt greus.

Altres iniciatives 

La nova llei cerca una racionalització de l'ús dels envasos, i per aquesta raó s'hi implicaran institucions públiques i establiments privats. Mentre que als edificis públics s'instal·laran fonts d'aigua potable i es prohibirà la venda de botelles d'un sol ús, els establiments d'hoteleria i restauració oferiran sempre la possibilitat de consumir aigua no envasada, de manera gratuïta i complementària.

Pel que fa al malbaratament alimentari, s'aplicarà un codi de bones pràctiques per reduir-lo i es prohibirà l'eliminació d'aliments en bon estat per part dels comerços i punts de venda. A més, el menjar cuinat sobrant de menjadors escolars, hospitals, residències i grans col·lectius es podrà entregar a menjadors socials i a aquells particulars que ho necessitin, després d'un examen que compleixi la normativa sanitària.

Un altre element clau considerat a la llei és el referent al trasllat de residus. A partir de l'entrada en vigor de la normativa queda prohibida la importació de residus amb destinació a plantes de tractament públiques ubicades en territori insular. A més, no es podrà incinerar cap mena de residu sense que abans hagi passat un tractament.

La nova ordenança recull també la creació d'un inventari de sòls degradats i contaminats de l'Arxipèlag i preveu la recuperació voluntària d’aquests zones.

Crítiques

Així i tot, no tot han estat facilitats. Hi ha hagut crítiques contra l'aprovació de la llei per part de la Federació Espanyola d'Indústries de l'Alimentació i Begudes ( FIAB ), que representa 29.000 empreses de tot l'Estat i prop de 480 a les Illes. En un comunicat, asseguraven que alguns articles vulneraven la normativa espanyola i comunitària en relació amb la "garantia de la unitat del mercat i la lliure circulació de béns dins el mercat estatal". 

Llevat dels inconvenients, fonts de Medi Ambient destaquen la importància del procés participatiu a l'hora de redactar la llei. De fet, s'han duit a terme 34 entrevistes i diverses reunions sectorials durant les quals s'han rebut més de 800 aportacions d'entitats i professionals dedicats a la gestió de residus. 

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF