L'explotació sexual de menors: L’IMAS tardava quatre mesos de mitjana a avisar la Fiscalia

La comissió d’experts va lliurar dimecres el seu informe sobre les 15 al·lotes i un al·lot víctimes sota la tutela del Consell de Mallorca

El president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Javier de Juan, va presentar aquest dimecres les conclusions de l’informe encarregat el mes de març a un grup d’experts en relació amb les menors tutelades pel Consell de Mallorca que han estat explotades sexualment. L’informe, que arriba quatre mesos tard, revela algunes deficiències en el sistema de protecció, com ara el retard en la notificació dels casos detectats entre les 16 menors -15 al·lotes i un al·lot- que varen ser prostituïdes mentre estaven sota la protecció del Consell de Mallorca. De mitjana, varen tardar quatre mesos a comunicar les sospites a la Fiscalia de Menors i només en dos casos es va fer a temps i d’acord amb el protocol d’actuació de les Illes Balears del 2018, que obliga a fer-ho en 24 hores. En el cas que més es varen demorar varen passar gairebé 18 mesos, mentre que en només dues ocasions es va notificar el mateix dia de la detecció.

La coordinadora del grup d’experts, Noemí Pereda, que va acompanyar De Juan en la presentació, ja va assenyalar que s’havia de millorar la “variabilitat de temps de detecció i atenció d’aquests casos”, tot i que no va voler donar el termini màxim amb què s’han trobat. Si bé en un principi va explicar que en els darrers mesos -en què s’han començat a incorporar les seves recomanacions- ja han detectat “una millora en la reducció del temps”, més tard es va contradir en especificar que el problema es trobava en la “variabilitat” i no tant que aquests processos fossin lents.

La UVASI es torba entre 15 i 30 dies a fer la primera entrevista a una possible víctima, i entre dues setmanes i un mes més a fer l’informe corresponent. Fins a dos mesos, en total

Pereda no va voler donar detalls sobre els retards, però l’informe sí que ho fa en gairebé totes les passes del procediment. El protocol d’actuació, en el qual s’han centrat els experts per avaluar els mecanismes, estableix que la Unitat de Valoració d’Abús Sexual Infantil (UVASI) ha d’atendre cada cas. Segons el document, la UVASI es torba entre 15 i 30 dies a fer la primera entrevista a una possible víctima, i entre dues setmanes i un mes més a fer l’informe corresponent. Fins a dos mesos, en total.

L'IMAS ha detectat més casos de menors tutelades explotades sexualment des del març

Nous casos

Pereda va defensar que l’informe “compleix els seus objectius”, que eren “avaluar l’eficàcia dels protocols, elaborar propostes i emetre un informe”. Encara que l’experta va explicar que els protocols varen funcionar en tot moment -dels quals, això sí, va recomanar més difusió-, Javier de Juan va reconèixer aquesta setmana que des del mes de març s’han detectat nous casos d’explotació sexual. El conseller de Drets Socials no va voler dir de quants casos es tracta perquè no preveuen revelar-ne la xifra fins que es publiqui la memòria anual de l’IMAS.

Entre les conclusions dels experts destaca també “un deficient intercanvi entre les administracions”, entre les quals “la coordinació va fallar estrepitosament”, afegeixen al document. En aquest sentit, assenyalen que “la policia no tenia prioritzada la cerca d’aquests menors, atès que les fugues eren qualificades de voluntàries”. Davant això, l’IMAS va aprovar recentment, segons Javier de Juan, “una nova instrucció de sortides no autoritzades” que permet analitzar a fons per què l’infant ha volgut sortir del centre i poder cercar una solució des de l’arrel. Cal tenir en compte que les fugues són un dels riscos més importants perquè els menors pateixin explotació sexual, segons els experts.

La meitat dels joves entrevistats per elaborar l’informe -un total de 68 menors d’entre 14 i 17 anys- va manifestar haver-se fugat almenys una vegada, mentre que l’altra meitat deia no haver-ho fet mai

Per la seva banda, la meitat dels joves entrevistats per elaborar l’informe -un total de 68 menors d’entre 14 i 17 anys- va manifestar haver-se fugat almenys una vegada, mentre que l’altra meitat deia no haver-ho fet mai. A més, un 25% va declarar que ho havien fet de manera reiterada. Així mateix, les dades de la Federació d’Entitats d’Infància i Adolescència de les Balears (FEIAB) revelen que el 2019 fins a 74 adolescents varen fer sortides no autoritzades, que en 61 dels casos foren de llarga durada.

Sense depuració de responsabilitats

Preguntat en roda de premsa per si s’havien aconseguit depurar responsabilitats amb la comissió, Javier de Juan va recordar que “l’encàrrec estava molt clar” i que no era aquest el seu objectiu. El 13 de febrer el Pacte va tombar al ple del Consell de Mallorca la possibilitat de fer una comissió d’investigació sobre l’escàndol i, a canvi, se’n va aprovar una d’experts. Aquests, va assenyalar De Juan, havien de fer “un full de ruta per solucionar el problema” i “avaluar com s’estava fent la feina”. “Si es pretén simplificar el problema perquè ens puguem tirar els trastos pel cap al llarg de les diferents legislatures, estam fent un flac favor”, va manifestar el president de l’IMAS, qui defensà que mentre ell tingui “la responsabilitat” de la institució, “no s’usaran les 16 menors per fer una constant exposició de la seva vida”.

“És un error suposar que el sistema de protecció et pot protegir de tots els perills que puguis trobar”

En la mateixa línia, Pereda va advertir que “és un error suposar que el sistema de protecció et pot protegir de tots els perills que puguis trobar”, igual que ho seria “cercar responsabilitats i solucions vinculades al sistema de protecció”. L’experta va argumentar en tot moment que l’explotació de menors no és un fenomen que ocorre només als centres tutelats. “És un problema que afecta totes les comunitats autònomes i tots els països”, hi va insistir la coordinadora, que assegura que “l’informe és un document de treball aplicable a qualsevol regió que hi vulgui fer front”.

Dotze anys d’explotació de menors tutelades a Mallorca

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF