ENTREVISTA

Guia pràctica sobre el coronavirus: hi ha cap perill a les Balears?

El Govern llança un missatge tranquil·litzador i diu que el que es combat ara és la grip, causa de la mort de cinc persones l'any 2019

Membres del personal sanitari acompanyant un pacient a un hospital de Wuhan / AFP

La propagació d'un nou tipus de coronavirus a la Xina, que ja ha arribat a deu països –inclosos França i els Estats Units–, ha motivat una nova alerta sanitària al món. Les autoritats xineses han informat de 80 morts (72 a la província de Hubei, l'origen del brot) i 2.700 infectats, però experts britànics calculen que ja n'hi deu haver uns 100.000 casos. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) es reuneix aquest dilluns a Pequín però encara no ha decidit declarar una emergència internacional. A la Xina s'estan adoptant mesures d'aïllament de les zones afectades i de restricció del transport de persones i animals , per evitar que el virus, que ha passat dels animals als homes, es continuï escampant.

La Xina, abocada a la pandèmia

La directora de Salut Pública de les Illes Balears, Maria Antònia Font, assegura que a les Illes el risc de contagi de coronavirus és molt baix, "tot i que no és impossible perquè la població balear es mou per tot", admet. Comenta que, com que la transmissió és baixa fora de la regió més afectada, Wuhan, les ordres de Sanitat Exterior i de l'OMS no contemplen cap mesura ni de prevenció ni d'aïllament. "Per tant, hi ha tranquil·litat", diu. Font remarca que, actualment, les mesures de prevenció que hi ha en marxa són per la grip. "L'any passat varen morir cinc persones a les Illes Balears per aquesta causa", explica.

La directora de Salut Pública, admet que no és impossible que l'epidèmia del coronavirus arribi a l'arxipèlag tal com ho ha fet a altres bandes, perquè "tenim un aeroport amb molt de trànsit". Font explica que tot i que a la Xina s'ha tancat la zona més afectada des de fa un parell de dies, els símptomes es manifesten catorze dies després del període d'incubació. "Potser fa catorze dies que qualque viatger anàs o vingués de la regió afectada, però ens hem avançat i hem preparat un protocol de detecció", assegura.

Font afirma que els primers criteris de detecció són epidemiològics, és a dir que hi hagi hagut un contacte directe amb una persona amb el coronavirus. El contagi, explica la directora de Salut, no és per l'aire, com l'Ebola, és per gotes -que surten de la boca quan es parla- o per contacte directe. Així, una distància de dos metres de la persona infectada fa impossible la transmissió de la malaltia. La directora de Salut recomana anar al metge si s'ha viatjat a la regió de Wuhan o s'ha estat en contacte amb una persona que s'ha contagiat de coronavirus.

Per la seva banda, Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i catedràtic de medicina de la UB, desxifra les claus d'aquesta nova epidèmia en una entrevista: 

Quina és la situació global de l'epidèmia?

La situació és complicada a la Xina. A la resta del món l'hem de seguir amb atenció i hem d’estar preparats per si n'arriba un cas importat, d'algú que viatgi des de la zona afectada fins a casa nostra. El sistema sanitari ha d'estar preparat perquè aquest cas es diagnostiqui i es tracti bé. Ara per ara no suposa perill per a la nostra salut pública: el que ens ha de preocupar és la grip d'aquí. Cal recordar el precedent del 2002 del brot de SARS, de la mateixa família: va deixar 774 morts i uns 8.000 infectats, i no se'n va diagnosticar ni un sol cas a Espanya. Aquest virus s'hi assembla molt.

Què en sabem del virus? Com funciona? En què es diferencia d'una pneumònia normal?

És un virus d'una família coneguda, els coronavirus, que causa refredats i infeccions respiratòries. En dos casos hem tingut mutacions de virus que han passat d'altres espècies animals a l'ésser humà: la SARS el 2002 a la Xina, i la MERS del 2012, que es va originar a l'Aràbia Saudita i que encara continua activa [n'hi ha hagut 157 casos a tot del món, 66 dels quals van acabar en mort]. Ara n'ha aparegut una nova mutació, que s'ha batejat amb el nom de 2019-nCoV, que causa infeccions respiratòries greus als pulmons. Probablement prové d'un ratpenat, però encara no s'ha identificat l'animal que el portava. L'aspecte més greu és que, un cop ha passat als humans, té la capacitat de transmetre's de persona a persona.

És gaire perillós?

Amb les dades que tenim ara, sembla que en comparació amb la SARS i la MERS té una progressió molt accelerada, cosa que és lògic per la zona on s'ha produït, amb una elevada densitat de població. La informació de què disposem ens permet treure'n només conclusions provisionals, però sembla que té una mortalitat una mica més baixa que la SARS i clarament més baixa que la MERS. És un virus que es contagia molt ràpidament però amb una mortalitat més baixa. Afecta més greument els pacients amb immunitat deteriorada: gent gran o persones amb altres malalties cròniques, pulmonars o cardíaques, que empitjoren a causa del virus.

S'està fent prou per contenir el virus?

Des del punt de vista teòric s'han adoptat les mesures que s'havien d'adoptar: si no n'hi ha tractament ni vacuna, el que s’ha de fer és aïllar la zona afectada. No hi ha precedents d'haver aïllat una població tan gran. Són mesures tan extraordinàries que esperem que siguin efectives. El que ha fet l'OMS és dir que creu que la Xina se'n pot sortir sola. El sistema sanitari xinès deu estar més que al límit en aquest moments. És molt important que tinguin els mitjans necessaris, perquè metges i infermeres no s'esgotin. Aquesta mena de virus es transmet molt dins els hospitals i poden aparèixer contagis hospitalaris i afectar personal mèdic. La Xina té molts recursos: estan construint un hospital en deu dies.

Però també s'ha acusat les autoritats xineses de falta de transparència.

Sí, però ara les coses han millorat respecte al brot de SARS del 2002, que va ser silenciat durant mesos. A la Xina també n'han après.

Per què l'OMS no declara l'emergència internacional?

El comitè no s'ha posat d'acord i per això el director no l'ha declarada. Diuen que l'extensió internacional de moment no els hi obliga. I reconeixen que la Xina està fent el que cal i esperen que se'n surti sola. És un tema d'interpretació i, per descomptat, també hi ha pressions. Segur que el govern xinès ha pressionat molt en aquest sentit.

L'aparició d'aquests nous virus és cada cop més freqüent?

No és una novetat. Dels milers de virus que coneixem, uns quants afecten l’ésser humà. Hi ha milers de virus que són a la natura i que mai han afectat les persones. De tant en tant, algun que porta anys evolucionant, amb mutacions espontànies, en pateix una que li dona la capacitat d’infectar les persones. Ha passat centenars de vegades a la història, des del salt del virus de la verola, per exemple. Ens hem d’anar acostumant que vagin apareixent nous virus, i encara més en un món globalitzat, on una persona es pot plantar en 24 hores a l'altra punta del món.

La Xina és més propensa a aquestes epidèmies?

Sí, perquè és una de les zones del món més densament poblades de persones, però també té una alta densitat d’aus i de porcs. I, a més, uns costums culinaris que fan que animals salvatges entrin en contacte amb les persones, per venda d’animals vius als mercats. La coexistència de molts animals, moltes persones i aquests costums fan que es donin variables per al salt dels virus dels animals a les persones. Això també passa a l'Àfrica, amb virus com l'Ebola, que té una mortalitat molt més elevada, però com que es tracta de zones remotes l'impacte és molt més local. El brot d'Ebola s'ha donat a la província de Kibu, a la República Democràtica del Congo, en unes condicions molt diferents de la ciutat de Wuhan, d'onze milions de persones i on hi ha aeroports i trens d'alta velocitat que la comuniquen amb tot el món.

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF